Ha fet dos anys del retorn efímer de Puigdemont i de l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. I, malgrat l’eclipsi polític d’aquell dia, segur que recorden que hi va arribar amb el missatge que ara tocava governar. Gestionar bé. Fer polítiques més que política. Després de la dècada del procés. I, per tant, aquest és el terreny de joc en què s’ha de jutjar primer el Govern. Sense que això vulgui dir que no se l’hagi d’analitzar també des del punt de vista de l’eix nacional, atès que ja ha quedat prou demostrat que aquesta ambició marca decisivament la gestió, començant pel finançament i seguint per les competències, àmbits en què hi ha hagut molt de soroll i minsos resultats, com demostra l’intent de gestionar la Renfe... sense majoria.
En fi, que s’havia de gestionar i es va deixar el Govern en mans d’un antic gerent, Albert Dalmau, ara amb càrrec de conseller. S’havia d’apaivagar el debat polític i, per tant, controlar els mitjans públics i els privats tant com fos possible. I s’ha fet. Un espòiler. Ara tocarà més debat polític. Ho veuran aviat a la tele. Assenyalant l’extrema dreta com a enemic. Que això ajuda molt i ja ho ha assajat Pedro Sánchez. Després hi tornaré.
El cas és que s’havia de gestionar i, sense caure en la demagògia de dir que tot és culpa d’aquest Govern —perquè és evident que hi ha coses que venen de lluny i que durant el procés certament es va abandonar el dia a dia—, és evident que els trens no van bé, la principal artèria viària del país no va bé, l’escola no va bé —i arrencarà el curs amb vaga i amb una consellera més que qüestionada—, la consellera de la DGAIA ha plegat per la porta del darrere, l’habitatge és el principal problema dels catalans... i podríem continuar amb un llarg etcètera.
Saben quan els interessarà reprendre el debat en l’eix nacional, que vol dir finançament i competències? Quan es faci realitat el somni que governi el PP
El balanç dels dos primers anys de govern Illa, per tant, no és bo. O no convenç. Ho reflecteixen les enquestes. I això que no hi ha oposició. Total, que la Generalitat té un president sense ambició nacional, amb cap idea de país més enllà del sosiego, però que tampoc administra bé, i amb uns principis que poden variar en funció dels interessos del PSOE. De no visitar els presos polítics a reclamar el retorn de Puigdemont. Un president que treu el carisma del seu zero carisma i que tot ho dissimula renyant.
I torno al tema de la tornada del debat polític. Saben quan els interessarà reprendre el debat en l’eix nacional, que vol dir finançament i competències? Quan es faci realitat el somni que governi el PP. Allò de què Maragall i Montilla no van poder gaudir mai. Bé, Maragall en va gaudir només quatre mesos, entre el desembre del 2003 i el març del 2004. Després hi va haver les mentides d'Aznar, i el que havia de ser un tripartit cohesionat pel PP a la Moncloa es va convertir en un Dragon Khan. Després, Montilla va cohabitar amb el PSOE, amb els resultats evidents. I això que tant Maragall com Montilla no van posar les coses precisament fàcils a Zapatero. Res a veure amb la catifa vermella i les vacances compartides de Salvador i Pedro. Però, en fi, que l’eix nacional ja veuran com ressuscita el dia que governin el PP i Vox. Aleshores, demanar serà gratis i s’hi apuntarà tothom.