"Mai no interrompis un enemic que està cometent un error"
Napoleó
Amb el tema de la Bonanova hi ha molta tela per tallar. Feia moltíssim temps que no veia un desplegament d'aquestes dimensions relacionat amb Catalunya, amb connexions en directe, amb informatius, amb tertúlia expandida. Curiós, ¿oi? Al cap i a la fi, no deixava de ser un tema molt local que pot no interessar a la majoria de l'audiència. No ho sé, potser tan poc prometedor com parlar, al seu dia, a Barcelona sobre Hogar Social Madrid i l'okupació de l'antiga seu del NO-DO. Què va passar aleshores amb la Bonanova? Quin estrany moviment tel·lúric va portar un suposat problema veïnal molt puntual al focus de l'interès central? L'expectativa de violència, sens dubte, però també l'expectativa electoral. És molt televisiu veure volar maons i cremar contenidors i més en campanya. Afortunadament, aquest pla es va frustrar, però el més rellevant és que hi havia un pla.
Estic totalment en contra de la conversió d'uns comicis de proximitat en una espècie de primera volta per a la Moncloa perquè perjudica greument la ciutadania i perquè impedeix que la conversa versi sobre el que realment els importa en l'àmbit local; no és això el que pensen els partits nacionals. En concret, els partits de la dreta i la ultradreta han pensat que en una situació d'empat tècnic i d'enquestes molt ajustades els convindria treure els comodins de sempre: ETA i el conflicte català. Quant a ETA, els ho ha posat en safata Otegi per un mer càlcul tàctic i un extra de fanfarroneria que ni tan sols tots els partits que integren la coalició Bildu comparteix, i pel que fa als catalans, doncs calia forçar-ho una miqueta. Això és el que van intentar i els va sortir malament.
En l'afer de la tensió a la Bonanova, els fluxos d'opinió de seguida es van conduir pel camí de culpar les lleis i la Justícia, que protegeixen els okupes i desprotegeixen els propietaris, i de retruc, les esquerres que menyspreen la legítima propietat privada
Escoltar de vegades als mitjans els analistes d'escuderia i de grup d'argumentari és molt interessant per descobrir els corrents subterranis del pensament madrileny. En l'afer de la tensió a la Bonanova, els fluxos d'opinió de seguida es van conduir pel camí de culpar les lleis i la Justícia, que protegeixen els okupes i desprotegeixen els propietaris, i de retruc, les esquerres que menyspreen la legítima propietat privada. Llàstima que els edificis fossin de la Sareb i que els procediments civils estiguessin en marxa, amb una de les ordres de desallotjament emesa i ajornada a petició de l'autoritat. En el següent pas, informacions i opinions, es van bolcar a oferir testimonis de veïns molestos i espantats, terroritzats, sense que ningú es plantegés per què el conflicte no havia esclatat en els anys precedents d'okupación i just ha tingut la punteria de desencadenar-se en plena campanya electoral. Per descomptat, la presència i la responsabilitat d'un grup parapolicial d'ultradreta al barri, convocant manifestacions i assetjant amb finalitats poc clares, no va ser sobre la taula de debat fins que alguns no ho vam posar en relleu. I efectivament, no va faltar tampoc qui culpés l'independentisme d'haver propiciat l'existència i implantació d'aquests grups antisistema per utilitzar-los en els desordres que havien planejat orquestrar durant el procès. Ja ho tenen: les okupacions ens espantes i els indepes també.
Si els objectius polítics buscats en una plaça de Barcelona haguessin triomfat, estaríem ara mateix amb una campanya plena d'assassins d'ETA en llistes electorals, però també d'inseguretat i desordres a Barcelona, amb una barreja apropiada de suport de partits independentistes a les okupacions i els aldarulls. Afortunadament, els Mossos van contenir el que era una bomba de rellotgeria pensada per rebentar les eleccions i introduir a l'equació arguments aliens al que s'ha de debatre en uns comicis locals. Al final, els parapolicials d'ultradreta van avergonyir un règim democràtic cridant: Puta Ada Colau! Però no només. El que estaven propiciant era que els partits que els donen suport poguessin cridar a la resta del territori: "¡Puta Cataluña!" I, d'aquesta manera, intentar posar-se uns quants vots més a la saca. Per això els Mossos van detectar variats grups d'ultres en la poc espontània manifestació veïnal davant els okupes anarcos.
És clar que el grupuscle d'ultres amb samarretes negres van aconseguir una publicitat extraordinària per a una empresa al límit de la legalitat. Segons s'ha publicat, aquesta mercantil va entrar en números vermells el 2021 i s'ha vist embolicada en diversos procediments judicials per coaccions, violacions de domicili i altres delictes. Amb aquesta acció de màrqueting provocatiu va pujar un 80% en les cerques a internet i va copar durant unes hores les xarxes socials. Monetitzant, que rima amb fatxendejant.
No és acceptable que en un Estat de Dret, en el qual el monopoli de la violència i de l'aplicació de la llei és a mans dels poders públics, es permeti jugar a la badada de la privatització d'aquestes funcions. En aquest sentit, tant les policies com els jutges i les autoritats han d'anar a totes en tancar l'espai d'impunitat o de laxitud en el qual empreses com aquesta semblen operar.
Afortunadament, els Mossos ho van fer molt bé. Tan bé, que a avui a Madrid ja no hi ha ningú que es recordi de la Bonanova i dels seus dos edificis okupats. Va ser un intent fallit i es va girar full, però podrien haver tingut èxit en la introducció de la variable violència i desordres en l'equació electoral. És tan evident el joc, que Vox ho va provant a un lloc i un altre, amb diferent fortuna. De vegades els toca la loteria i es planten a Marinaleda i la població es posa nerviosa i poden victimitzar-se dient que els han agredit o intentat atropellar, altres com a Barcelona, tot queda en res i es retiren una estona abans de tornar-ho a provar. De vegades arriben a llocs com el País Basc i la població, en silenci, els fa el buit i els gira l'esquena, però insisteixen i insisteixen convençuts que amb una sola vegada que facin esclatar la violència hauran guanyat més que amb qualsevol campanya tradicional.
És una tàctica antiga que ja es va utilitzar el segle passat. Violència de carrer, eleccions i grups parapolicials o milícies. No caiguem a la trampa. L'única opció és la que va fer servir la Generalitat en aquest cas: temperar i desactivar. Això i estar alerta perquè en qualsevol moment poden tornar a provar sort al crit de:
"¡Puta Cataluña, nos das tantos votos!"