Per primera vegada, el Suprem ordena repetir un dels judicis contra el procés perquè els magistrats que hi van intervenir van deixar “píndoles” en resolucions anteriors que feien culpables els indepes abans que s'asseguessin a la banqueta. Que la justícia espanyola, gens cega quan es tracta de la unitat d’Espanya, hagi rebut dures hòsties europees i la perspectiva d'un correctiu encara més bèstia pot haver influït, digui’m mal pensat, en els indults, l'eliminació del delicte de sedició o aquesta decisió del Suprem. Si no, per quins set sous?

Sobre aquests canvis, des de fa una setmana hi ha un debat apassionat. Bé, apassionat a la bombolla politicoperiodística. Fora d’aquí, em sembla veure més aviat un ja s’ho faran. Però, vaja, que hi ha un debat sobre la derogació de la sedició, però sobretot sobre la redefinició dels desordres públics, que no genera unanimitat. Ni entre independentistes, on només la defensa nítidament ERC, ni entre juristes. I ha generat inquietud entre els moviments socials, per les conseqüències que pot tenir per al dret de manifestació. I també en el marge de maniobra que continuaran tenint els jutges a l'hora d'aplicar la nova legislació.

Potser perquè són gats escaldats, la possible reforma del delicte de malversació per rebaixar les penes dels polítics independentistes jutjats no té el consens entre la majoria progressista del Congrés

No soc epidemiòleg, que diria un tertulià, ni jurista, i gairebé ni periodista, però sí que soc gat escaldat i sé que a Madrid fa 500 anys que tenen un Estat. I que de fer lleis en saben molt. Que els ho expliquin als que van negociar l’Estatut a Madrid. La importància d’una o, d’una paraula o d’una coma. No és el mateix “veniu a menjar, nens”, que “veniu a menjar nens”. Hi ha hagut sentenciats a mort per aquest motiu. Ah, i la tendència de qualsevol govern no és, precisament, facilitar la protesta. Ni dels de dretes ni dels suposadament d’esquerres. A més, quan s’obre un meló, pot sortir el tret per la culata via jutges rebotats, com ha passat amb la llei del només sí que és sí, amb la qual diversos tribunals han rebaixat les condemnes a agressors sexuals.

Potser perquè també són gats escaldats, la possible reforma del delicte de malversació per rebaixar les penes dels polítics independentistes jutjats —i per jutjar— no té el consens entre la majoria progressista del Congrés. Hi ha dubtes a  EH Bildu, el PNB, Compromís o Més País, però també dins Podemos. El govern del PSOE insisteix que volen que els canvis afectin els delictes relacionats amb el procés i no qualsevol cas de corrupció. Però, esclar, pot beneficiar condemnats per malversació en el cas dels ERO com l'expresident de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán, a qui l'Audiència de Sevilla ha donat uns dies per entrar a la presó. El PSOE és una gran maquinària de poder. No una ONG.