“Una dona sense vel és com una moneda de dos euros: ben visible per a tothom, passa d’unes mans a unes altres.” Aquesta frase podria ser una provocació d’un eixelebrat o una estupidesa masclista sense més ni més, però qui la va pronunciar va ser Hani Ramadan, un dels principals predicadors islàmics europeus, molt proper als Germans Musulmans. Té la nacionalitat suïssa, on dirigeix un centre de difusió islàmica, i l’any 2017 va ser expulsat de França per fer declaracions com aquesta. Explico això perquè aquesta setmana hem conegut un dens informe del govern francès sobre els Germans Musulmans que ha encès totes les alarmes al país veí. Des de fa anys, aquesta organització islamista està construint una societat paral·lela dins mateix de la República Francesa, amb la seva pròpia xarxa d’escoles i mesquites, els seus altaveus mediàtics i la seva estratègia a llarg termini. És un informe colpidor que es pot consultar en línia. Entre les moltes coses alarmants que s’hi recullen, s’hi diu que els Germans Musulmans han entès perfectament que la dona lliure occidental és el principal factor opositor a l’integrisme islàmic i, per tant, és un objectiu a combatre. Per a fer-ho, s’aposta per convertir el vel, literalment, en un “marcador polític”, en un eix central de l’expansió de la seva estratègia. Segons els Germans Musulmans, com més dones portin vel a l’espai públic, més es reforçarà la legitimitat del seu projecte polític; és la declinació de la vella estratègia anarquista de la propaganda pel fet en l’àmbit del proselitisme religiós.

L’informe també explica que sectors dels Germans Musulmans han evolucionat la seva estratègia, en un sentit encara més perillós. Si fins fa un temps reclamaven el respecte legítim dels seus drets religiosos en el marc general de la defensa dels drets d’una minoria (com qualsevol altra), actualment alguns dels seus representants defensen directament que hi ha una nacionalitat musulmana i, per tant, aquesta seria incompatible amb la nacionalitat francesa (o catalana, en el nostre cas). Més encara, asseguren que l’islam és un sistema inclusiu complet: és una fe, una nació, un Estat i una religió. Per descomptat, també han dissenyat una línia de defensa ben pensada, que es basa a acusar d’islamòfoba qualsevol persona que critiqui qualsevol aspecte de la seva estratègia. Seguint aquest guió, arran de la publicació de l’informe esmentat, ja han sortit en tromba a acusar el govern francès d’islamòfob. A casa nostra, per desgràcia, la por de ser acusat d’islamòfob contamina i censura aquest debat. No deixa de ser paradoxal, per cert, que molts països musulmans combatin activament els Germans Musulmans i els hagin qualificat d’organització terrorista, mentre que a Europa operen lliurement amb altres denominacions.

Estic totalment a favor de prohibir el hijab a les menors d’edat, sigui a l'espai públic o a l’espai privat

En aquest context, per aclarir les coses, cal tenir present que el vel no és un element estrictament religiós, sinó una decisió amb molta càrrega política i ideològica. La doctora Dolors Bramon és la persona catalana que més coneix l’Alcorà. L’altre dia, a RAC1, explicava que a l’Alcorà no hi surt per enlloc, el vel. Va dir que només s’hi especifica que els homes s’han de tapar el sexe en públic, i les dones s’han de tapar el sexe i els pits en públic. Fins aquí puc estar-hi bastant d’acord. Segons Bramon, l’Alcorà no diu res sobre la necessitat de cobrir les dones amb un vel. De fet, ella mateixa va recordar que als països musulmans era difícil veure dones cobertes amb el vel fins als anys setanta o vuitanta. Hi ha, doncs, un canvi en aquest aspecte que té molt més a veure amb el masclisme, amb la misogínia i amb la repressió dels drets de les dones que no pas amb una doctrina religiosa. L’islam és el vehicle per reprimir les dones, no pas la motivació original.

Tot això ve a tomb, naturalment, del debat sobre la prohibició del hijab, el nicab i el burca a l’espai públic. Estic totalment a favor de prohibir el hijab a les menors d’edat, sigui a l'espai públic o a l’espai privat. No es pot obligar un infant a una mesura tan dràstica com aquesta, que a sobre no té cap base religiosa real. No defenso, tanmateix, la prohibició del vel o hijab a l’espai públic a les dones majors d’edat. A partir dels 18 anys (o els 16, si s’escau), que cadascú faci el que vulgui i es vesteixi com cregui. Per això defenso el dret, només faltaria, de la diputada que porta vel a dur-lo allà on vulgui. Criticar-la és una decisió estrictament partidista i ideològica, sense més ni més. Sí que defenso la prohibició radical del nicab i el burca a l’espai públic. Ningú no ha de dur el rostre tapat a cap espai públic, de la mateixa manera que a ningú no li semblaria normal que un senyor encaputxat amb un passamuntanyes entrés al CAP o pugés al bus. És una qüestió de seguretat col·lectiva i de dignitat de les persones. Estic convençut que gairebé cap dona que porta burca o nicab a Catalunya o a l’Afganistan el porta de gust i per pròpia voluntat, sobretot quan les veus acompanyades pels seus marits còmodament vestits amb pantalons curts i samarreta, menjant un gelat. Per cert, en resposta als que diuen que no cal prohibir res, sinó acompanyar-les en el seu camí d’alliberament, els dic: el mateix deien els que no volien prohibir els toros a Catalunya, amb l’argument que el pas del temps ho resoldria i, per tant, no calia prohibir les corrides. Allà on no s’han prohibit, s’hi fan corrides de toros, i se’n continuaran fent. Un apunt final: a França estan prohibits els hijabs a les escoles públiques des de l’any 2004, una decisió avalada tant per la dreta com per l’esquerra. Per un cop podríem mirar al nostre voltant i no pensar que som més llestos i tolerants que ningú.