Amb la situació econòmica de crisi que afecta el món sencer, Esquerra Republicana tenia mil arguments raonables per justificar el seu suport als pressupostos de l’Estat, no calia tornar a enganyar la gent amb aquesta reforma del Codi Penal que en comptes d’aprofundir en drets i llibertats perfecciona els mecanismes de la repressió a la dissidència política. No és només una qüestió que afecta Catalunya, la proposta de reforma del Codi Penal que ha anunciat el govern de Pedro Sánchez és un autèntic insult a la intel·ligència que intensifica la regressió democràtica del règim polític del 78 i cap demòcrata sincer pot considerar acceptable. Que ho faci un partit que es diu socialista però que està absolutament entregat a les imposicions del deep state hauria d’avergonyir les seves bases militants, però que partits que es diuen compromesos amb la resistència democràtica com Unidas Podemos o Esquerra Republicana contribueixin a enfortir els instruments de repressió de l’Estat marca un punt d’inflexió en aquest procés de decadència democràtica.

Tothom creu que la iniciativa del govern de Pedro Sánchez és la contrapartida a Esquerra Republicana pel seu suport imprescindible als pressupostos de l’Estat, però no es pot considerar contrapartida la reforma del Codi Penal tal com es planteja, sinó més aviat una enorme presa de pèl. D’entrada, la reforma forma part de la campanya de l’Estat per convèncer els tribunals europeus que la democràcia espanyola és prou sensible fins i tot amb els dissidents i no mereix ser condemnada pel lawfare practicat amb els acusats del procés sobiranista català, i en l’àmbit polític espanyol el que concedeix Pedro Sánchez a ERC és una falsa coartada per entabanar gent poc informada, quan la mateixa reforma suposa acceptar per part d’ERC (i Podemos) que tot el que va passar durant el procés mereix una condemna de presó i que per no torni a passar cal precisar les amenaces a qualsevol iniciativa de protesta o reivindicació democràtica com les que practiquen no només les organitzacions independentistes, sinó totes les entitats i col·lectius que solen exercir la protesta en defensa de les llibertats i el respecte als drets fonamentals.

La reforma del Codi Penal suposa un augment de les amenaces a qualsevol iniciativa de protesta o reivindicació democràtica

La proposta del govern espanyol assenyala entre altres amenaces que:

 “Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i per tal d'atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació: (a) sobre les persones o les coses; o (b) obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones; o (c) envaint instal·lacions o edificis.

I  2. Els fets descrits a l'apartat anterior seran castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps quan es cometin per una multitud el nombre de la qual, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l’ordre públic."

El repte d’ERC és presentar en públic un sol dels 3.300 represaliats del procés que surtin beneficiats amb la reforma, tret òbviament dels indultats

Prou juristes ja han posat en evidència les ambigüitats de la reforma que permetran a qualsevol jutge interpretar de manera desproporcionada qualsevol mobilització, que és el que els tribunals espanyols han anat practicant sistemàticament no només contra independentistes catalans, sinó contra activistes de causes diverses. En canvi, queda molt clar que els redactors del text han volgut precisar fil per randa que queden amenaçats tots els que van participar en la consulta del 9N, en les diverses manifestacions del procés, en la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, els que van participar amagant les urnes, els milers de persones que l’1 d’octubre van defensar els col·legis malgrat la violència policial, i els que van protestar contra la sentència…

Tret dels indultats, serà un repte per a ERC presentar en públic un sol dels 3.300 represaliats registrats per Òmnium que es pugui beneficiar d’aquesta reforma. No és gens segur ni tan sols que la reforma faciliti el retorn de l’exili de Marta Rovira en condicions més favorables, però no desjudicialitza res del que afecta els milers de represaliats del procés, ans al contrari. En alguns casos haurien de fer front a penes més elevades, tenint en compte el concepte de “desordres públics agreujats”, però és que això d’”atemptar contra la pau pública” amenaça també les mobilitzacions dels ecologistes, dels solidaris contra famílies desnonades, dels pagesos quan fan tractorades o dels seguidors de Pablo Iglesias, fundador de Podemos, quan fan una acampada com la del 15-M. En les imatges de la signatura de la presentació de la proposició de llei, Jaume Asens amb la cara pagava. La realpolitik que han adoptat les esquerres ha deixat ser l’art del que és possible per esdevenir el principal aliment de l’extrema dreta.

El més probable és que la revisió de les condemnes la faci el Tribunal Suprem seguint els criteris més radicals de la sentència del procés. I si de cas aprofitaran l’avinentesa per intentar aconseguir l’extradició de Puigdemont

Una paradoxa molt significativa és que el mateix govern que es va comprometre a derogar la Llei de Seguretat Ciutadana, altrament dita llei mordassa, així que arribés a la Moncloa, perfecciona ara els instruments de repressió amb aquesta reforma. Som al darrer any de legislatura i el Govern de Pedro Sánchez no ha estat capaç de derogar la llei que van denunciar Amnistia Internacional i altres organitzacions com antidemocràtica. No ho ha fet per por a una rebel·lió dels cossos policials. Ara ja ho podran fer perquè amb aquesta reforma, les arbitrarietats de la llei mordassa es mantindran vigents. Serà la “mordassa maquillada” que sospitava i alertava Amnistia Internacional.

I un cop més els advocats de l’Estat han tornat a aixecar la camisa als interlocutors catalans, perquè dels negociadors republicans el més preocupant és la seva incompetència com s’ha vist en el tema del català,  amb els fons next generation, els PERTE, rodalia, etc. Sembla que no vegin més enllà d’un titular que serveixi per tenir la gent conformada no més d’una setmana. El tràmit de la reforma va per a llarg i al final la seva aplicació dependrà del Tribunal Suprem, que ja ha fet sentir la seva posició (política) contrària i se sent ferit pels indults. Així que el més probable és que la revisió de les condemnes es faci seguint els criteris més radicals de la sentència del procés. I si de cas aprofitaran l’avinentesa per aconseguir l’extradició de Puigdemont, poc probable si els tribunals europeus es limiten a judicar els fets reals i no els tergiversats. No cal dir, però, que si, com ha dit Patxi López, Puigdemont fos extradit gràcies a aquesta reforma, ERC estaria legitimada per reclamar una medalla.