Torna l'oxigen a la Carrera de San Jerónimo i a La Moncloa. En un cop de volant inesperat, Alberto Núñez Feijóo ha punxat el globus de la pressió irrespirable per al PSOE i l'executiu que en els últims mesos s'ha concentrat a Ferraz, al carrer i al Congrés. El PP va deixar de manifestar-se als ajuntaments i places de tot Espanya per deixar la protesta on més adeptes té. A la comunitat de la majoria absoluta, en territori Ayuso, sota els lemes més durs del "cop a la democràcia" i l'enfonsament de l'estat de dret. No importa que ara el PP rectifiqui i es desdigui de tot el que va dir durant 48 hores, el temps que va de l'off the record amb 16 mitjans el divendres 9 de febrer al comunicat negant-ho tot dissabte a la matinada. Ja no importa si torna a convocar les masses en contra de l'amnistia, la credibilitat del PP està tocada en el nucli dur de la línia estratègica. Ho havia fiat tot a carregar contra el pacte del PSOE i Junts, i ara sabem que el PP ho va intentar, ho tornaria a intentar i no ha pogut arribar més lluny per la seva frontera amb Vox.

Hi ha una cosa clau més enllà de les revelacions sobre les negociacions del PP amb Junts i de la impossibilitat material d'atorgar un indult a Carles Puigdemont des de l'oposició. La certesa que Alberto Núñez Feijóo pot canviar d'opinió —per replicar el mantra contra Pedro Sánchez—. Pot fer el que va negar i moure's d'un costat a un altre del discurs. Feijóo pot passar del "pur terror" a la "reconciliació". Pot dir "delinqüent" a Puigdemont i pot oferir-li una sortida política. Pot demanar presó per al líder de Junts o dissenyar un indult. Ara sabem que l'únic que cal és que la clau per a la governabilitat del PP també estigui a Waterloo. No és corrupció, ni colpisme. És política. I per malaptesa o per pressions, Feijóo ho ha reconegut.

Ja no és creïble arengar contra una majoria parlamentària que pacta amb "terroristes" en el marc d'una "investidura corrupta"

Els quatre missatges de Feijóo, per més que en reneguin ara, són la voladura dels seus últims mesos de discurs. Van estudiar l'amnistia, reconeixen la necessitat d'una "reconciliació" —és a dir, una sortida política a l'escalf del procés—, contemplen els indults que fa anys que neguen i qüestionen el recorregut judicial del delicte de terrorisme. Per sortir del pas, tant el líder del PP com fonts de la direcció han subratllat que no es donen les condicions, quan el que no es dona és la possibilitat que el PP governi sense avançament electoral. Aquest és l'únic condicionant excloent de l'oferta fugaç.

La defensa dels indults condicionats ha enfonsat els seus en el desconcert. L'ala dura i la progressista dels populars entenen que la proposta justifica la del PSOE. I per extensió, el que ha de venir després. Entre l'indult i l'amnistia, per tot el foc amb què han escalfat les seves bases, no hi ha matís. I en això tenen raó, no n'hi ha. L'indult amb condicions de Feijóo seria gairebé més costós que una amnistia. En la lògica de la dreta d'un dret de gràcia que esmena els jutges, està dient al sistema judicial que gastaran temps i recursos en una instrucció i un judici que immediatament després serà anul·lat. És més, les condicions que ha posat Feijóo estan recollides en el pacte d'investidura del PSOE. Tornada a la legalitat i un penediment que, arribat el cas, serà tan líquid com fins ara.

El míssil arriba pocs dies abans de les eleccions gallegues, però el dany real es veurà l'endemà. Si Alfonso Rueda no arriba a la majoria absoluta, Feijóo tindrà fortes turbulències internes. Si revalida la presidència a Galícia, tindrà al davant la necessitat de reconstruir la línia d'oposició. Ja no és creïble arengar contra una majoria parlamentària que pacta amb "terroristes" en el marc d'una "investidura corrupta", com l'han definit fins ara. Per més que el portaveu del PP, Miguel Tellado, desmenteixi el que Feijóo va dir sense micròfons i amb, més enllà de les dues versions del mateix partit, queda un inquietant buit entre el "tot se sabrà" de Carles Puigdemont i el "Si hem d'afegir alguna cosa, ja l'afegirem". En un gir inesperat, les eleccions gallegues semblen dependre de Junts. I el nyec-nyec parlamentari del PP amb la "dependència" del PSOE ha patit el mateix gir. Per un temps —encara que sigui breu—, els socialistes respiraran tranquils.