"El Govern d'Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya reconeixen les dificultats per acordar la via òptima per fer efectiva la desjudicialització."
Acord entre el govern espanyol i el català

Catalunya un altre cop. Als cenacles del poder madrileny, els afins al PP defensen i expliquen una vegada rere l'altra que la resistència numantina en què s'ha instal·lat el partit per evitar la renovació del Tribunal Constitucional té un sentit "patriòtic". No és que estiguin travant una altra institució de l'Estat, no. No és que els empipi perdre una majoria en un òrgan que els deixava treure la pilota quan l'havien perdut —com va passar amb la burrada de l'estat d'alarma—, tampoc. El que està fent Génova és sacrificar-se un altre cop per salvar la pàtria de l'entreguisme socialista que per mantenir-se en el poder està disposat a vendre la mare Espanya a qualsevol indepe que li doni uns vots per treure els pressupostos o el que calgui.

Aquí on el veieu, el que fa el PP és impedir que el "sanchisme", disposat a tot, vengui la primogenitura del Constitucional a ERC per una safata de vots i li doni així la seva ració de "desjudicialització". Així ho expliquen una vegada i una altra. Les dretes estan segures que el pacte del govern espanyol amb Aragonès passa pel nomenament d'un magistrat català i a gust dels republicans, que, juntament amb la majoria progressista, suavitzi la posició del màxim intèrpret de la Carta Magna respecte als assumptes pendents i que han d'arribar referits al sobiranisme. Així que per evitar que aquesta renovació procatalana i vendepatrias tingui lloc, estan disposats a immolar-se i provocar sigui com sigui la impossibilitat de nomenaments dels magistrats que la mateixa Constitució ordena que siguin nomenats per l'Executiu en aquestes dates. Vaja, et diuen que no permetran que Marc Carrillo o qualsevol dels altres noms que ells mateixos contemplen sigui enviat per Sánchez al Constitucional per satisfer ERC. I com que —en un ambient en el qual un càrrec institucional s'avé a fer el pallasso en una pantomima com la de Tabàrnia i fins i tot l'aclamen— és un fi prou important per justificar tots els mitjans, a això es dediquen.

Les dretes estan segures que el pacte del govern espanyol amb Aragonès passa pel nomenament d'un magistrat català i a gust dels republicans, que, juntament amb la majoria progressista, suavitzi la posició del màxim intèrpret de la Carta Magna respecte als assumptes pendents i que han d'arribar referits al sobiranisme

La primera batalla ara és la del Tribunal Constitucional. Tot sembla indicar que és la missió principal de Lesmes abans de fer efectiva aquesta amenaça de dimissió que va esgrimir davant d'una audiència qualificada: Felip VI, la ministra Llop i el mateix Feijóo. Això no es pot negar. Per això ja hi ha qui pronostica que el proper dia 12 d'octubre és una data límit per a aquesta dimissió, perquè resulta insostenible haver donat un ultimàtum de setmanes i aparèixer davant dels mateixos protagonistes més d'un mes després com si res. Lesmes aconseguirà dur a terme aquests dos nomenaments al CGPJ perquè el govern nomeni els dos magistrats que li corresponen? Serà un d'aquests un catedràtic de Constitucional a gust d'ERC per complir amb les premisses incertes subscrites a la taula? Que potser Lesmes serà una de les dues persones que arribaran al TC nomenades pel mateix CGPJ i aquest serà el motiu pel qual el dia de la desfilada ja no hi sigui present? Una vegada escapçat el Consell, hi haurà dimissions en cadena fins a deixar-lo sense quòrum i, per tant, inoperant?

L'apassionant sudoku té en suspens la flor i nata de les togues i tots els tafaners amb punyetes, que són molts. Si som sincers, en realitat ningú no en sap res, però especular, especulen tots. I els que ho saben, perquè algú ha de saber quines jugades hi ha sobre la taula, tampoc no poden estar segurs que tiraran endavant. Apassionant.

Així que el primer assumpte que es gesta és la renovació del Tribunal Constitucional, tal com ordena la Carta Magna. Això les terminals mediàtiques ho converteixen en la idea que Sánchez vol "prendre" el TC, com si ara mateix no el tingués pres el PP; com si no fos plenament constitucional que les tendències de la majoria siguin canviants i com si no estigués estudiat que no coincideixin amb els processos electorals i les seves dinàmiques, i d'allà la seva renovació per terços.

Jo crec que Lesmes se'n sortirà. Li falta seduir una persona del grup conservador o... potser dues, depèn de quin sigui el joc. Si es tracta de nomenar dos candidats qualssevol —un de conservador i un altre progressista com mana la tradició— només hauria d'atreure un vocal més, ja que compta amb els vots del grup progressista (8) i amb dos conservadors incondicionals que són conscients de l'inconvenient de declarar-se en rebel·lia institucional (Olea i Guilarte) que amb ell sumarien la majoria de 12. Això no serviria en el cas que el mateix Lesmes sigui candidat, ja que s'hauria d'abstenir, i caldria un altre vot més.

Si el que voleu és resoldre el Cluedo, necessitareu més dades. Una d'aquestes pistes és posar a la coctelera el lògic i legítim interès de cada ésser humà pel seu futur. Tot i que és cert que ara Carlos Lesmes ho té més fàcil per obtenir el suport dels socialistes que el de la dreta per a qualsevol expectativa que tingui, a quin futur aspira? Per moltes voltes que facin al fòrum, no troben cap altre càrrec que li escaigui i que hagi de ser cobert pròximament. Tenint com té ja 64 anys, el Constitucional apareix com el seu destí natural. Ha quedat una cinquena plaça lliure per malaltia que ha de ser coberta pel Senat. Lesmes ja s'ha descartat per a aquesta, perquè, segons diuen, des de Génova ja l'han avisat que no li donaran suport. És el que passa amb el PP quan a més d'afí no ets submís i obedient. Quina sortida tindrà Lesmes si dimiteix? Per què se n'aniria sense cap sortida?

Cal sumar a tot plegat el marasme d'interessos professionals i de futur de tanta i tanta gent que tenia aspiracions i pensava ascendir —al Suprem, a les presidències de TSJ i Audiències— i que veu com passa el temps, i a molts se'ls passarà l'arròs, amb les jubilacions que es van apropant. Aquesta amenaça real de frustració per a molts estaria portant l'associació majoritària conservadora a ser més activa per a la tornada a una normalitat que a molts dels seus afiliats els urgeix. Altres, tanmateix, que estan còmodament instal·lats en el CGPJ cobrant un dineral i als quals ja els va bé mantenir el càrrec tant com sigui possible —perquè van de pet a la jubilació o perquè esperen arribar al Suprem amb un nou Consell de majoria conservadora—, tensen la corda perquè aquesta situació d'estancament arribi fins a les generals.

Mentre tota aquesta amalgama d'interessos sura sobre les aigües putrefactes de les institucions institucionals, l'excusa perfecta del PP per mantenir la situació torna a ser el tema català. Així que tot ho fan pel bé d'Espanya, ja saben, per evitar que ERC coli el seu catedràtic o un qualsevol, no sigui que el TC deixi de ser l'actor anticatalà que ells han construït amb tanta cura.