“A partir de 2008, des d’instàncies internacionals financeres es va començar a alertar que la concessió massiva d’hipoteques sense garantia no es podia seguir produint, perquè creava bombolles i era molt arriscat per al sistema. Es va decidir aleshores que per accedir a una hipoteca havies d’aportar una entrada mínima del 20% del valor del pis, més el que et gastaràs en impostos i despeses de compra. Per exemple, per a una compra de 200.000 euros, n’has de tenir estalviats més de 60.000: 40.000 per a l’entrada i 20.000 per a pagar impostos. Molta gent no té 60.000 euros i queda fora de l’accés a la propietat, que era la base del sistema d’habitatge a Espanya. Al mateix temps, es va donar la circumstància que el sistema financer espanyol, rescatat amb diners públics, tenia moltíssims habitatges que havien de ser solvents en relació amb el deute abans de 2019. Per tant, les entitats havien de vendre milers de pisos ràpidament. En només sis operacions, Caixabank, Santander i BBVA van acabar venent més de 400.000 habitatges barats. Per comprar-los, van aparèixer els únics que tenen prou capacitat financera, que són els fons oportunistes dels Estats Units, com Blackstone, Cerberus o Lone Star. El benefici surt de comprar molt barat i vendre a un preu molt més car.”

No esperaran que a la capital europea de l’especulació els posin la catifa vermella a bancs, fons d’inversió, fons voltor, asseguradores i immobiliàries que es fan rics a costa de la misèria de la resta

És l’explicació didàctica que Manuel Gabarre feia sobre l’informe Fons d’inversió: una indústria depredadora de les ciutats i els drets humans de l’Observatori DESC i l’Observatori contra els delictes econòmics en una entrevista a La Directa. Blackstone participa des d’ahir al saló immobiliari The District, juntament amb un centenar de fons d’inversió. El president del saló és Juan Velayos, que ahir va declarar que “el sector immobiliari està empenyent moltíssim cap a l’habitatge assequible”. Que és una cosa que tothom sap i que es veu a simple vista. Com que és tan evident, diverses entitats en defensa de l’habitatge van convocar ahir protestes, llençant pols de colors a alguns congressistes, cosa que va generar enfrontaments entre manifestants i assistents i la tradicional, i aquesta sí evident, exhibició de porres dels Mossos. Ah, i la tradicional detenció d’un fotògraf i una periodista.

Velayos, per cert, està encantat que Ada Colau ja no sigui alcaldessa. Li deu agradar més la decisió de Jaume Collboni i Xavier Trias de modificar l’obligació de reservar un 30% dels pisos de nova construcció a habitatge protegit. Argumenten que això paralitza el sector immobiliari. El problema és que cada vegada més veus, i no precisament anticapitalistes, admeten que el problema no és el dels escamarlans. Ja ho saben: si n’hi ha molts baixen els preus, si n’hi ha pocs pugen. No, el problema no és la llei de l’oferta i la demanda, el problema és d’especulació financera, sigui per protegir-se de la inflació o per qualsevol altra motiu. I, home, soc molt de Gandhi, però no esperaran que a la capital europea de l’especulació els posin la catifa vermella a bancs, fons d’inversió, fons voltor, asseguradores i immobiliàries que es fan rics a costa de la misèria de la resta.