Gema Sirvent, alacantina, ha escrit El Nadal desconegut, llibre il·lustrat pel tarragoní Armand en el qual explica com el Nadal s’ha estès per tot el món ,fins al punt que ara se celebra també en cultures que no tenen cap vincle amb la tradició cristiana. O ens recorda que molts dels rituals de Nadal tenen el seu origen en les antigues celebracions del solstici d’hivern, la nit més llarga de l’any, la que dona la benvinguda al nou cicle de la llum i de la vida. I que tot plegat, la culpa de les llumetes, es remunta al Paleolític. Bé, el cas és que, a més, hi explica que Takeshi Okawara, gerent del primer Kentucky Fried Chicken obert al Japó, el 1970, va sentir dir un dia a un estranger que trobava a faltar el gall dindi per Nadal i que la segona millor opció era el pollastre. I que com que no en trobava enlloc més, va acabar en un KFC comprant una galleda d’aquelles d’aletes fregides. Okawara en va prendre nota i, segons llegeixo a Antònia Justícia a La Vanguardia, KFC el Japó recapta 44 milions d’euros per Nadal.

Potser algú pot considerar, començant per la meva família, que menjar pollastre fregit del Kentucky per Nadal és una blasfèmia, que aquí tenim altres tradicions

Avui és 4 de gener i encara em queda capó a la nevera. La meva germana —i el meu cunyat— es veu que han heretat l’exageració de la nostra santa mare i he menjat escudella i carn d’olla durant una setmana, a més del pollastre castrat, clar. El problema del dinar de Nadal és que ja quedés tip a l’aperitiu. I que quan arriben els torrons, has acabat els ídem. I llavors passa que els tuppers han de fer la seva feina. Així que aprofito la descoberta dels japonesos i aquesta tribuna que se m’ofereix, per suggerir una innovació, el Nadal que ve, a aquests més que dignes successors de la Montse Cònsul. Queden ja investits com a nova tradició nadalenca, però suggereixo que se centrin en els hectolitres d’escudella i que, darrere, anem a buscar una galleda de pollastre cruixent. Res, de les petites. Sis peces per cap a 10,99 euros la galleda.

Potser algú pot considerar, començant per la meva família, que menjar pollastre fregit del Kentucky per Nadal és una blasfèmia, que aquí tenim altres tradicions. Bé, sento discrepar. No sé si coneixeu el símbol de KFC, el Coronel Sanders. El Coronel Sanders? Si, sí, molt coronel Sanders, però en l'última campanya internacional, qui ha donat vida al fundador de la franquícia es diu Enric Barba, és actor, i viu a Osona. I no se m’acut comarca de més catalanor. Exempleat de banca i actor vocacional, l’haureu vist en campanyes de CatSalut, La Bella Easo i, fins i tot, al Com si fos ahir. A més, la història del fundador de KFC és digna del Conte de Nadal de Charles Dickens. Nascut el 1890 a Indiana, Harland David Sanders, d’origen irlandès, va quedar orfe de pare, va haver de fer-se càrrec dels germans i agafar tota mena de feines, des de pagès a bomber o venedor d'assegurances. Quan ja tenia 40 anys va obrir una gasolinera a l'Estat de Kentucky i va començar a servir pollastre a partir d’una recepta pròpia. Es va convertir en una celebritat fins al punt que el governador de l’Estat el va nomenar Coronel de Kentucky. Però no va engegar el negoci de franquícies fins que tenia 60 anys, desafiant l’imperi de les hamburgueses. I fins avui. El coronel no. El coronel va morir el 1980 als 90 anys, acompanyat de la seva segona esposa, Claudia Price, una empleada del restaurant que va obrir al costat de la gasolinera. KFC és ara en mans de Yum! Brands, una escissió de PepsiCo, presidida, per cert, pel català Ramon Laguarta, un CEO que va començar a l’empresa fundada per Enric Bernat, un altre català, que li va posar un pal als caramels i que li va fer millor la vida a un altre innovador, i català, de nom Johan Cruyff.