Quan els bisbes francesos, el president de la República i la UNESCO coincideixen a signar una mateixa invitació, queda clar que no parlem d'un simple compromís d'agenda. La confirmació del viatge apostòlic del papa Lleó XIV a França, del 25 al 28 de setembre de 2026 no és una exquisidesa més del protocol: és un exercici de primer ordre de diplomàcia espiritual i de soft power transnacional en el cor mateix de la laïcitat europea, en un país al·lèrgic a la religió oficialitzada i asfixiant, però al mateix temps ple de simbologia, història i obert a noves realitats espirituals.
França i la Santa Seu tenen una història d'amor i desacords complexa (no és un "amour fou", però tampoc és un "je ne regrette rien"). Aquesta visita posa de manifest una veritat que la sociologia de la religió fa temps que recorda: la laïcitat ben entesa imposa la neutralitat de l'Estat, no pas la desertització espiritual de l'espai públic. La llei de 1905 no es redueix a la separació; el seu article primer garanteix el lliure exercici dels cultes. Protegir la gran missa en obert als Camps Elisis o acollir les vespres a Notre-Dame no és cap concessió confessional, sinó l'aplicació directa del deure estatal de protegir la llibertat religiosa i la convivència ciutadana.
La fe, quan es proposa i no s'imposa, té encara molt a dir en el debat global
En aquest viatge hi ha, a més, un component personal fascinant. Robert Francis Prevost torna a la terra on s'entrecreuen les seves pròpies arrels: des de l'àvia paterna nascuda a Le Havre fins al pare que va trepitjar la sorra de Normandia el juny de 1944, passant pel record del jove seminarista que va visitar Lourdes. Però aquest pont transatlàntic i europeu es reforça amb una mirada molt clara a la vitalitat de l'Església local: l'inesperat floriment de joves adults que descobreixen i abracen el cristianisme a la França d'avui. No se’n pot fer una teoria sociològica sòlida, però alguna cosa està passant a la laica França. Ja pocs dies després de ser escollit el maig de 2025, el Papa va demanar als bisbes gàl·lics que recuperessin la frescor de figures com sant Joan Eudes, el rector d'Ars o sainte Thérèse de Lisieux per transmetre una fe viva a les noves generacions.
El punt àlgid d'aquesta visita serà, sens dubte, el discurs davant la UNESCO a invitació del director general. En un marc centrat en l'educació —la prioritat triada pels bisbes per als pròxims tres anys—, Lleó XIV desplegarà la seva autoritat moral davant els representants dels estats membres. Sota el lema evangèlic "Perquè el món tingui vida" (Jo 6), el pontífex recordarà que l'educació, el diàleg interreligiós i els valors morals compartits són la millor alternativa a la coacció i al buit existencial de les nostres societats. Una crida transnacional que demostra que la fe, quan es proposa i no s'imposa, té encara molt a dir en el debat global. Veurem si Lleó segueix com en el viatge a l’Estat espanyol, còmode i afable, o si hi haurà alguna tensió per un secularisme massa estricte.