Podemos pot fer res amb quatre escons? L'aritmètica els permet ser determinants i ho exerciran. La pregunta és com. Tenen números per bloquejar qualsevol iniciativa, de manera que, en la confrontació contra Yolanda Díaz, des del Grup Mixt els queda únicament la força bruta dels quatre vots. El cicle electoral de les gallegues a les catalanes, amb parada a les basques, ha impedit als morats d'articular el pretès eix a l'esquerra amb ERC i Bildu. Cadascú té la seva lògica electoral, no de govern. I quan toca negociar lleis, cada formació basca o catalana lluita per les seves coses.

Van mesurar malament les forces, les inèrcies i les claus d'aquesta segona volta. Però Sumar també va mesurar malament. Comptaven que Podemos no seria crucial per bloquejar, i ho són. A l'acord inicial, el PSOE havia de negociar amb tothom i Sumar, amb el seu bloc. Ara els de Díaz no poden aportar a la coalició els vots promesos. I si la legislatura no cremés amb l'amnistia, estaríem sumits en aquestes picabaralles. Però crema.

El portaveu natural de Sumar era Íñigo Errejón. Amb Podemos dins de Sumar era inviable. Ara, el líder de Más País no reforça especialment Yolanda Díaz, però sí les veus del bloc plurinacional. Tret d'Aina Vidal, dins del Congrés no els sobren perfils, perquè les veus més vibrants són al govern espanyol. Podemos té Ione Belarra, poca cosa més. I mentrestant, tocarà veure com voten. Alguns cops ho faran per polítiques en què creguin i d'altres per demostrar el seu emprenyament. I en algun moment, la relació Sumar/Podemos haurà d'aclarir-se, ni que sigui per assolir acords mínims.

Si Podemos només pensa en la seva rebequeria i a la interna, el voltatge de la legislatura els escombrarà

Les sortides de Juan Carlos Monedero i Lilith Vestrynge han obert dues fugues definitives. És difícil que el boicot dialèctic i a xarxes doni gaire més de si. És fàcil que Podemos obtingui dos escons a l'Europarlament, la qual cosa salvaria Irene Montero però no el partit. I a les següents eleccions no els quedarà cap més opció que anar-hi sols. Si Podemos no recalcula el full de ruta dels seus quatre seients, són més a prop del 'tombareu (iniciatives), però no convencereu' que no pas de tenir un pes influent a la conversa pública i l'impacte a les mesures de coalició.

Si Podemos només pensa en la seva rebequeria i a la interna, el voltatge de la legislatura els escombrarà. El cicle informatiu juga molt amunt per a matisos a quatre escons; per a una guerrilla des del Grup Mixt contra Sumar. Des de l'inici de la legislatura, els morats només han estat protagonistes per tombar el subsidi d'atur o per les baixes i desercions del partit. En algun moment hauran de fer balanç del present, vendre al seu electorat quelcom una mica menys vintage que l'herència del 2011. Sobretot, perquè la resta ha passat de pantalla i juguen aquest temps i aquesta agenda.

Només en les últimes i en les pròximes 48 hores, el PP ha tret milers de persones al carrer contra el govern espanyol (no és només l'amnistia), uns quants jutges, amb Manuel García-Castellón al capdavant, intenten dinamitar la llei al pas del debat parlamentari, la geopolítica continua en ebullició de l'Orient Mitjà als Estats Units i el sí a l'amnistia al Congrés no és garantia de gairebé res.

A més del factor Pedro Sánchez. Perquè no és fàcil col·locar-se a l'esquerra del PSOE quan el govern espanyol et planta una amnistia o posa a la palestra la fatxosfera. No és fàcil venir dels nous partits i que el centenari sigui qui tregui de la banqueta el punkisme tuitaire d'Óscar Puente, que tant troleja Isabel Díaz Ayuso com Íñigo Errejón. Sumar i Podemos venen de moviments que funcionen com a closques buides entre els vots (tres milions Sumar) i l'hiperlideratge. Pablo Iglesias, ja desaparegut; els actuals Íñigo Errejón, Yolanda Díaz... I després hi ha Pedro Sánchez, capaç d'enfosquir-los a tots. Per a aquesta allau, quatre escons només serveixen des de la intel·ligència política i no aquesta versió previsible des d'on últimament sempre se'ls veu venir.