Més ben dit: no ploure sobre ressec. En tot cas, problema sobre problema. Sí, perquè, a la minva de pluviositat que ens porta el canvi climàtic en curs, se suma el constant augment de la requesta hídrica del nostre espai forestal. Menys recursos i més demanda, doncs. Una mala combinació.

Més d’un 40% del territori català és cobert de bosc, un dels percentatges més alts d’Europa. Som un país forestal, però amb boscos de baixa productivitat, la majoria dels quals, a sobre, forneixen fusta de qualitat discreta o francament dolenta. Per això molts es troben en estat d’abandó. Una part no són boscos seculars, sinó secans abandonats recentment envaïts pel bosc. En tot cas, són boscos secundaris, siguin boscos recents accidentals o siguin boscos antics intervinguts pels humans des de temps immemorials, de quan se n’extreia fusta i llenya o se’n feia carbó vegetal. Catalunya anava amb energia forestal, fins que el carbó gal·lès primer i després el petroli o l’energia hidroelèctrica van canviar les regles del joc. En poc més d’un segle, les pinedes i els alzinars van passar de font de riquesa a cau de problemes. Ara són com un fruiterar abandonat, amb arbres rebordonits i molta herbassalla. D’aquí la proliferació d’incendis, entre altres coses.

Coses com l’evapotranspiració excessiva, és a dir, la pèrdua d’aigua cap a l’atmosfera, fruit de l’activitat d’unes masses forestals que, bé que cremadisses, xuclen gran part de l’aigua del sòl. Estudis de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) posen de manifest que cada cop s’escorre menys aigua cap als rius després de les pluges. En els darrers 30 anys, aquesta minva és de l’ordre del 30%. Això passa perquè hi ha molta biomassa forestal absorbint i transpirant aigua. Altrament dit: respecte del total de pluja caiguda, ara tenim un 30% menys d’aigua blava (la que s’escola cap als rius) respecte de l’aigua verda (la que capturen i evaporen els boscos). Cau menys aigua i se n’evapora més...

Amb la minva de precipitacions i l’augment de l’evapotranspiració forestal tenim un seriós problema estructural

Cal una reconversió forestal, un nou model de gestió que trobi nous usos econòmics i/o ambientals per als nostres boscos i que, alhora, minimitzi aquesta minva d’aigua blava. Seria una consecució sistèmica molt important, tant per als propietaris, com per al bon estat ecològic dels nostres boscos secundaris, com per al manteniment dels valors paisatgístics, com per a l’administració de l’aigua. No és feina senzilla ni ràpida (és a dir, que urgeix i s’ha de fer). No podem confiar-hi a curt termini per afrontar la crisi hidrològica causada per la disminució de la pluviositat, però sí que hem de comptar-hi a mitjà i a llarg termini, perquè en la situació actual l’aigua blava representa a penes un 20% de l’aigua ploguda sobre el bosc: un 80% marxa per evapotranspiració...

Si més no en la dècada que ve, als embassaments hi arribarà poc més d’aquest 20% d’aigua blava. Un 20% de la poca aigua que plourà. L’inexcusable manteniment dels cabals ecològics se n’endurà una bona part, de manera que en quedarà ben poca cosa. Què podem fer? Hem de pensar a regenerar aigua depurada, tant o més que a dessalar aigua marina. Val la pena posar-se immediatament a regenerar perquè és menys difícil, més ràpid i més barat que dessalar. A les depuradores litorals, concretament.

En efecte, l’aigua tractada a les depuradores litorals (Gavà, el Prat de Llobregat, el Besòs, la Costa Brava...) va de dret al mar. És aigua laboriosament depurada que es perd. A les depuradores interiors és diferent, perquè l’aigua va als rius i els revitalitza, que prou falta els fa. Tot plegat desplaça al litoral la primera línia del combat (dessalinitzadores i regeneradores), però és que també s’hi concentra la màxima demanda d’aigua urbana i industrial. El territori és anisotròpic també en això. Anisotròpic i complex. La necessitat de trobar solucions, esdevingudes urgents per dècades d’accions insuficients, no ens ho ha de fer perdre de vista.

Aquest panorama és una bona coartada per a la pusil·lanimitat. No s’hi hauria de caure. Amb la minva de precipitacions i l’augment de l’evapotranspiració forestal tenim un seriós problema estructural. L’haurem de resoldre amb mesures també estructurals (regeneració, per exemple), però no desestructuradores (transvasaments, posem per cas).