Plantes que brillen a la foscor

Fa poc vaig estar a casa d’uns amics, i al jardí, decorat per sentir-t’hi a gust, hi havia unes plantes de bambú envoltades de filaments LED que tenien un generador de bateria solar. La llum que proporcionen és càlida i no gaire intensa, a punt per crear un ambient íntim per xerrar tranquil·lament un cop s’ha post el sol. Als humans, com a molts altres animals de visió diürna, la foscor de la nit ens atemoreix i preferim anar cap a la llum, la claror ens amplia el camp visual i ens fa sentir sempre més segurs. Per això tenim bombetes i làmpades, i al jardí o terrassa, comprem espelmes de tota mena, o llums que reben l’energia d’una petita placa solar.

També ens agraden molt les plantes. Els humans som especialment sensibles al color verd (els nostres fotoreceptors de longitud d’ona llarga i mitjana perceben de forma dual el color verd clar), que és el color que proporciona la clorofil·la a les plantes. Segurament, aquesta especial sensibilitat al color verd ha d’estar evolutivament seleccionada per afavorir la identificació del menjar (verd vol dir planta, és a dir, aliment vegetal i, molt probablement, aliment animal, a partir dels animals que s’alimenten de les plantes). Al camp tot és més lliure, però, a la ciutat, també fem els nostres oasis ornamentals o petits horts urbans, amb testos, torretes o jardineres, segons l’espai.

Què pensaríeu si poguéssim unir totes dues necessitats? Plantes a la terrassa o al jardí que també ens donin llum? De moment, ja sabem que no poden produir llum amb intensitat i de forma contínua, però probablement sí que poden substituir espelmes i làmpades solars. Si aconseguim una planta bioluminescent, potser, a més de "fer bonic", podem alleujar alguns problemes de sostenibilitat, com ara l’excés de despesa energètica domèstica. És això factible?

L’any 1986, es va publicar l’obtenció de la primera planta de tabac (Nicotiana tabacum), transgènica per al gen de la luciferasa de la cuca de llum, un gen que permet a aquest insecte produir llum mitjançant una reacció química. Potser ja us podeu pensar que aquest avenç no anava dirigit a “decorar” les nostres terrasses, sinó que, dins la investigació en plantes, permetia proporcionar un gen “reporter”, és a dir, un gen informatiu que, si estem fent plantes transgèniques, acompanya al gen que sí que ens interessa i, per tant, ens fa de “delator”. Si el trobem en una planta manipulada genèticament, ens indica que és transgènica pel gen que ens interessa.

Doncs bé, s’ha tardat gairebé 40 anys a comercialitzar la primera planta transgènica ornamental per al gen de la luciferasa, es tracta d’una petúnia. La petúnia bioluminescent es ven per un preu raonable als Estats Units des dels inicis de l’any 2024. Com pot ser aquest decalatge de temps? La diferència amb les plantes usades en investigació, que necessiten un entorn especial i la llum s’apaga ràpidament, aquesta petúnia pot créixer i produeix una llum de brillantor molt més estable perquè també és transgènica per a un altre gen que hi ha en un bolet bioluminescent, de forma que els metabòlits es reciclen i permeten mantenir la llum durant més d’una hora. Un cop la compres, només és necessària la llum del sol durant el dia, i mantenir-les cuidades com qualsevol altra planta. Les zones de la planta que produeixen més llum són les més joves, els brots, que tenen un metabolisme més elevat, tot i que tota la planta mostra bioluminescència basal.

Ara bé, aquestes plantes transgèniques que produeixen llum a la foscor gràcies a tota una sèrie de reaccions químiques, només es venen a l’altre costat de l’Atlàntic i, tot i no ser considerada una espècie invasora ni problemàtica, no es comercialitzen a Europa. Com que el preu no és especialment car, entre 25 i 35 dòlars, moltes persones deuen comprar la planta per gaudir-ne quan el sol es pon. De dia les flors són blanques i, de nit, verd luminescent durant unes hores.

Potser hi haurà un dia en què tothom tindrà una planta bioluminescent a casa

És una excentricitat? Potser no ho és tant, ja que depèn de la demanda dels consumidors, és a dir, de nosaltres. Hi ha qui diu que la llum bioluminescent ajuda a la intimitat, la meditació i al benestar personal. Potser hi haurà un dia en què tothom tindrà una planta bioluminescent a casa. El que segur que hi ha és interès.

Molt recentment, un grup de científics xinesos ha cercat una manera d’aconseguir que les plantes brillin a la foscor sense fer-les transgèniques, només injectant, dins de la planta, micropartícules fosforescents, excitables amb la llum del sol o de determinades longituds d’ona, de forma que els òrgans de la planta són bioluminiscents, en un arc de Sant Martí de colors. Aquesta tècnica, fins ara, funciona millor amb plantes crasses (com cactus i similars, amb rosetes denses i turgents, habituals a moltes terrasses), que tenen molts espais lliures dins dels teixits, perquè acumulen molta aigua. Les plantes es converteixen en làmpades de color vives, autònomes durant més d’una hora, recarregables (amb cada injecció, que dura uns 10 minuts), i que poden produir llum de diversos colors. De moment, el tractament pot durar més de 10 dies sense necessitat de tornar a injectar les micropartícules, ja sigui en una única planta, en diferents pètals o regions d’una planta combinant colors, o fent tot un jardí vertical, que s’il·lumina, és clar, si abans s’ha il·luminat amb la llum corresponent.

Aquesta nova metodologia s’inspira en les figures fosforescents que a tots ens han fascinat. Quan jo era petita, els objectes fosforescents eren majoritàriament figures religioses, però ara els petits omplen el sostre de la seva habitació d’adhesius fosforescents d’estels i galàxies, animals o dinosaures… Tanmateix, la raó química és la mateixa: aluminats d’estronci amb elements del grup de les terres rares, com ara l’europi o el disprosi, que capturen la llum i s’exciten, però que no l’alliberen immediatament, sinó amb decalatge. Els investigadors fan partícules de diferents mides, cobertes amb àcid fosfòric per millorar la biocompatibilitat i l’estabilitat. Segons la combinació d’elements i la proporció d’aquests productes químics, les micropartícules emeten llum en diferents rangs de color.

Aquests investigadors xinesos contemplen la possibilitat que cada persona adapti les plantes i els seus colors temporals a la decoració de cada casa, i també, potser en el futur, de poder mantenir una il·luminació més sostenible. En aquests moments, el material per fer les plantes luminescents té un preu baix, pròxim a 1 dòlar i mig segons el canvi (uns 10 iuans), i cal veure quant temps duren les micropartícules, abans de requerir subseqüents injeccions. Encara no se sap quin efecte tenen aquestes partícules sobre la fisiologia de la planta, però, si són inerts (o gairebé inerts), podem imaginar els nostres testos plens de plantes luminescents… Potser no ens donaran molta llum, però segur que ens il·luminen amb la seva màgia!