Es pot reaccionar bé, alhora tard i posar gairebé en perill la gestió de la crisi de l'alça del gasoil. El govern espanyol ha trigat una setmana des del primer dia de la mal anomenada vaga de transports a moure fitxa abans del 29 de març, la data de Pedro Sánchez per presentar el Pla Nacional de resposta a l'impacte de la invasió d'Ucraïna. Una setmana en asseure les tres carteres clau —Transports, Economia, Hisenda— i oferir un paquet d'ajuts directes al sector. I una setmana en adonar-se que les protestes enmig del malestar i la incertesa s'encomanen, per molt il·legítims que siguin els seus convocants.

L'acord de 500 milions d'euros per frenar les aturades a què s'anaven sumant associacions majoritàries arriben tard i, pel camí, han deixat un espai de visibilitat i altaveu a la dreta perquè capitalitzi les reivindicacions del camp i el transport. És cert que un executiu no pot reconèixer la via del xantatge amb piquets violents sense representació com a interlocutor. Però una vegada s'estén, és millor un acord de mínims amb els qui s'asseuen a la taula de negociació que la paràlisi. Durant set dies (avui, un món) el govern espanyol ha abordat la crisi amb una plantilla de resolució convencional per acabar sufocant un incendi general.

Per si hi havia dubtes, PP i VOX es van posar al capdavant de les manifestacions del camp, suposadament no polititzades. L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, va veure el cel polític obert i va donar permís a ramaders i agricultors per aparcar 1.500 autocars des de Velázquez al passeig de la Castellana, el més noble del barri de Salamanca, zona zero de manifestacions de la dreta i escenari per un dia de la protesta rural contra el govern espanyol. La consigna i l'insult de l'entorn de VOX va ser la mateixa que van utilitzar contra Pablo Iglesias. "Sánchez, rata, queremos la luz barata". I sí, en la manifestació del món rural hi havia molts senyorets, extrema dreta i terratinents que demanen subvencions i reneguen de l'Estat. Però també ramaders i agricultors que treballen de sol a sol, gent de camp, que va lluitar al seu dia la Llei de la Cadena Alimentaria per evitar produir pèrdues, amb el vot en contra del PP i VOX.

Pedro Sánchez fa setmanes que sembla que hagi perdut la por a les enquestes i a l'estabilitat de la coalició. Una actitud temerària quan en un moment de convulsió històrica qualsevol moviment inesperat pot enfonsar tots els plans. Una espurna de més, una protesta mal entesa, una supèrbia de sobres, i el rearmament de la dreta pot estar servit

No era cap secret que algun dels convocants de la plataforma de Transports tenia sintonia amb l'extrema dreta (ho vam explicar aquí el segon dia de protestes). Quan encara era només minoritària i estava formada per piquets que van bloquejar les sortides de repartiment a les plataformes de punts clau, quan sectors bàsics com el lacti van denunciar una violència insòlita al sector, quan a altres camioners els trencaven les llunes a pedrades i els acorralaven en carreteres en plena nit (hi ha desenes de vídeos en xarxes), el govern espanyol en lloc de gestionar un grup ultra radical va llançar una acusació generalitzada. I en lloc de clamar contra una presumpta "minoria", apel·latiu que acostuma a emprenyar qualsevol, podria haver-se recolzat en les denúncies dels petits i mitjans agricultors. Lorenzo Ramos, president de l'UPA, ha demanat a les administracions públiques que controlin, a més dels preus, l'especulació. Preus de productes multiplicats per tres sense motiu al supermercat, els fertilitzants o l'oli de gira-sol, quan encara no hi ha escassetat. O com els operadors comercials imposen el preu dels cereals. En definitiva, ha dit, "gent que s'està forrant mentre no compleixen la Llei de la Cadena Alimentaria".

Però el 20M rural també portava un avís. La dreta s'està rearmant en un context que afavoreix el bloc Abascal-Feijóo, igual que la pandèmia afavoria el bloc socialdemòcrata. Davant una crisi sanitària que arrasa centenars de vides i tanca empreses, el ciutadà demana protecció, un Estat fort i cooperació. En un context de guerra a Ucraïna, d'inestabilitat política global, amb pujades dels combustibles, crisi de preus i amenaça bèl·lica, hi ha una part de la població que demana més pressupost en defensa, seguretat i no arriscar amb una transformació que creuen pot passar-los pel damunt. Perquè en el camp hi ha una por al present i una altra al futur. Està el temor d'avui, que el gasoil fulmini els seus guanys; i el de demà, la transformació energètica que tallaria el gas rus i temen que també els seus llocs de treball.

Pedro Sánchez està defensant els interessos nacionals a Brussel·les i intentant arrossegar la complicitat dels països mediterranis. Però a Espanya fa setmanes que sembla que hagi perdut la por a les enquestes i a l'estabilitat de la coalició. Una actitud temerària quan en un moment de convulsió històrica qualsevol moviment inesperat pot enfonsar tots els plans. Una espurna de més, una protesta mal entesa, una supèrbia de sobres, i el rearmament de la dreta pot estar servit.

La pandèmia va venir acompanyada de mesures estructurals que anaven des del salari mínim, a l'ingrés mínim vital o la reforma laboral. Ara falta el paquet de mesures energètiques que vagi acompanyat d'una reforma fiscal. Després de repartir els costos de la pandèmia toca ara socialitzar els costos de la guerra. I l'acció de Sánchez s'ha d'escoltar més aquí que a Europa. Perquè Brussel·les condiciona, però no vota.