La justícia de més enllà dels Pirineus prova bé a la justícia espanyola. La Fiscalia Europea amb prou feines havia transcendit fins que no ha arribat el cas Ayuso. I de tots els membres de la UE que la integren, Espanya realment la necessita. El cas és paradigmàtic. Anticorrupció va obrir diligències prèvies fa més d'un mes per investigar la comissió al germà de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per un contracte de mascaretes d'1,5 milions d'euros des de l'empresa d'un amic de la família sense experiència al sector.

El fiscal en cap Alejandro Luzón no va obrir la causa motu proprio, malgrat que el llavors president del PP, Pablo Casado, va denunciar en públic amb força claredat un possible tràfic d'influències, frau i suborn: "L'important és si després d'aquest contracte hi ha hagut una transferència a un familiar, si és comprensible que l'1 d'abril, quan morien 700 persones, es pot contractar amb la teva germana i rebre tres-cents mil euros amb la venda de mascaretes. Un import que et fa pensar que hi ha hagut un tràfic d'influències. N'hi ha prou amb dir si [el germà d'Ayuso] l'ha rebut o no, perquè la llei impedeix de contractar amb familiars o persones interposades".

Anticorrupció va obrir diligències per pressió social i després de les denúncies en bloc de l'oposició. Un mes després, des d'Europa demanen amb urgència que se'ls remeti la causa, malgrat que Anticorrupció ni tan sols ha presentat querella. És a dir, on Europa veu clar que cal investigar, aquí s'ho estan pensant. On la Fiscalia espanyola no veu malversació perquè les mascaretes es van comprar. L'europea entén que es van poder comprar amb sobrepreu. On l'espanyola no veu connexió en els presumptes delictes, Europa sí. I on Anticorrupció no veu preguntes, a Europa salten les més evidents: en concepte de què va rebre aquesta comissió i quines tasques va fer el germà per a aquesta empresa a costa d'aquest milió i mig d'euros.

Aquí, amb l'excepció de les que afecten Podemos o l'independentisme, hi ha massa causes que s'eternitzen mentre els polítics ostenten alts càrrecs

No és una causa complexa. Per avançar n'hi ha prou amb consultar els implicats ―una diligència bàsica que no s'ha fet―, comprovar si la intermediació està justificada i denunciar-ho si hi ha dubtes, com és evident que n'hi ha. És més, podria haver estat la mateixa Anticorrupció qui ho remetés a Europa, perquè estem parlant de fons FEDER, com ara defensa l'autoritat comunitària. Tanmateix, les alarmes només han saltat a Anticorrupció quan estava a punt de perdre la causa.

En la baralla per les competències, la Fiscalia Europea ha apel·lat al seu reglament (article 42.C) i a plantejar una qüestió perjudicial perquè el Tribunal Superior de Justícia Europea (TJUE) resolgui un conflicte d'interessos. Finalment, ambdues investigaran en paral·lel. Ara, gràcies a la pressió de la Fiscalia d'Europa, serà difícil que Anticorrupció no instrueixi la causa que afecta Ayuso, arrossegui les diligències i ho despatxi amb un arxivament.

La mateixa setmana, una altra autoritat a Europa, el jutge de Londres Matthew Nicklin, ens ha recordat en una interlocutòria que el rei emèrit no té inviolabilitat, que quan un cap de l'estat no està exercint les seves funcions, no pot assetjar una dona o robar en una joieria. El jutge va més enllà i dona a entendre que la causa civil s'obre perquè el presumpte assetjament està vinculat a la persona de l'emèrit i no a les seves funcions.

Això que sembla evident a Londres, i ho és, no està resolt a Espanya. Com apunten experts constitucionalistes, a falta d'una reforma de la Constitució, ni tan sols s'ha aprovat la promesa llei de la Corona. La norma delimitaria la inviolabilitat, seria recorreguda probablement per PP i Vox, i obligaria el Constitucional a delimitar d'una vegada un concepte d'arrel medieval. La Fiscalia s'ha pronunciat sobre la inviolabilitat, però els seus pronunciaments no són sentències. I el Constitucional ho ha fet de manera col·lateral en alguna ocasió, però sense entrar en el fons.

La justícia europea ens ha recordat en pocs dies dues deficiències fonamentals. Quan els polítics estan en actiu, les investigacions de corrupció s'alenteixen fins a gairebé l'arxivament. No som la França que imputa François Fillon per malversació de fons públics en plena campanya a la presidència de la República o escorcolla el domicili de Nicolas Sarkozy per finançament il·legal mentre Mariano Rajoy declara únicament com a testimoni a la Gürtel. Aquí, amb l'excepció de les que afecten Podemos o l'independentisme, hi ha massa causes que s'eternitzen mentre els polítics ostenten alts càrrecs. I quan es tracta de reformar qüestions judicials que afecten les altes institucions de l'Estat, més encara. Per aquesta i moltes raons, la Fiscalia Europea, tot just acabada de crear, benvinguda sigui.