Tal dia com avui de l’any 1348, fa 674 anys, el comte-rei Pere III (Pere lo terç en la documentació de l’època) entrava a la ciutat de València i donava per liquidada la revolta nobiliària anomenada Unió de València que havia esclatat per les seves polítiques preabsolutistes. Els estaments nobiliaris d’Aragó i de València mantenien una postura de rebel·lió, que havia derivat en actes de pillatge i d’enfrontament amb la Corona. Les tropes rebels havien derrotat la host reial a la Pobla Llarga i a Bétera (desembre, 1347); i havien massacrat la població morisca de la vall de Portaceli (novembre, 1347) i la població jueva de Sagunt (novembre, 1348).
El dia anterior a l’entrada a la ciutat de València (9 de desembre de 1348); les tropes de Pere III, comandades per Lope de Luna (que en un futur seria el pare de Maria de Luna, esposa del comte-rei Martí I, fill de Pere III); havien derrotat la rebel·lió nobiliària al camp de batalla de Mislata; no sense perdre una quantitat important d’efectius. Després d’aquell episodi bèl·lic; el règim de Pere III va desfermar una duríssima repressió, que es va saldar amb dotzenes d’execucions. Fins i tot, va ordenar fondre la campana que convocava els rebels (campana de Mislata), i va obligar a beure el coure al roig a alguns caps de la rebel·lió.
Tot i la desfeta rebel, que es va saldar amb la captura de centenars de presoners, el castellà Juan Núñez de Prado, mestre de l’Orde de Calatrava; que havia participat en aquell conflicte al costat del bàndol nobiliari, i que havia ordenat cremar persones i cases de la comunitat morisca de la vall de Portaceli, va aconseguir escapar a Castella sense pagar pels seus crims; i, passats set anys (1355) va morir plàcidament al seu llit. Durant aquell temps mai va témer per la seva seguretat. Sempre va estar protegit pel rei castellanolleonès Pere I, que des del moment que va assolir el tron (1350) va estar enfrontat amb el rei catalanoaragonès Pere III.