Pere Aragonès no assistirà a la propera manifestació de la Diada per motius més fonamentals –i perversos– que no pas el fet d’acabar envoltat d’una cridòria d’abrandats que diu “botifler” al Molt Honorable o perquè les entitats cíviques de la tribu hi convoquin la massa de conciutadans per protestar i escarnir els partits secessionistes. Aquests factors potser hi tenen alguna cosa a veure: en efecte, el laurisme és un fenomen que contagia la majoria dels nostres líders, pels quals la població només és viva si és acrítica. Al seu torn, podria semblar lògic que un membre d’Esquerra no tragués la closca en una concentració d’anarquistes antipolítics; però, com saben fins i tot els processistes, tant l’Assemblea com Òmnium són dues entitats controlades per la casta parlamentària indepe. Així ho certifiquen la presidenta de la primera, una convergent de Mas incapaç de filar dues frases seguides, i el meu estimat Xavier Antich, a qui els partits han encastat a Òmnium perquè faci honor a la professió, discursegi i toqui poc els collons.  

Però tot això són mandangues intranscendents. Si Aragonès ha decidit renegar de l’11-S, com així han explicat molt bé els propagandistes del Govern i les SS d’Esquerra als mitjans que controlen, és perquè vol que els mateixos electors independentistes acabin veient la manifa com una cosa pròpia de puristes i d’intolerants. Com han repetit manta vegada els tertulians a sou, la tesi del règim junquerista és que la manifestació de la Diada ha perdut sentit transversal (ecs) i tolerància. Poc importa que l’afirmació en qüestió sigui falsa, que ho és, perquè aquí l’important és veure-hi la trampa; titllant-la d’intolerant i agressiva, els venedors de motos d’Esquerra pretenen continuar comerciant amb la idea d’eixamplar la base pel simple fet de salvar la seva quota de burocràcia autonomista. Diuen que la manifestació serà poc inclusiva amb la mateixa tanoqueria segons la qual podrien dir que hi falten negres i xinesos o, d’ésser multiracial, que els coixos o els tolits no hi són suficientment representats.

Tot plegat, evidentment, es basa en un sentit de percepció fals. Primer perquè, insisteixo, si la mani de l’11-S fos una convocatòria contra els partits polítics (com així hauria d’haver estat a partir del 2017), el seu lema o el manifest dels convocants hauria d’exigir a tots els diputats catalans la seva dimissió immediata a causa de la seva nul·la obediència a la voluntat popular (suposadament expressada en les lleis de Transitorietat i del Referèndum) i el conseqüent acatament de l’article 155. Això no és el cas, dissortadament i, per tant, qualsevol rebequeria contra els partits que puguin fer l’ANC o Òmnium no passa de simple anècdota. Paral·lelament, no hi ha ningú que pugui demostrar que la propera manifa de l’11-S sigui menys diversa que les anteriors a cap nivell (ideològic, racial, d’edat i etcètera), però els analistes i enquestaires d’Esquerra són tan curtets com per pensar-se que els acabarem comprant la seva sociologia de cafè amb llet. Amb uns propagandistes tan mediocres, desvetllar la impostura és un joc de nens.

En el fons, el president Aragonès està intentant reeditar l’actitud absentista d’Artur Mas a la Diada per intentar empeltar la presidència d’un caràcter moderat. El problema d’aquesta estratègia és ignorar que la majoria d’independentistes ja no s’empassen les mateixes jugades mestres ni aquell tipus d’astúcia que només pretén amagar la manca total de principis. Això té la seva gràcia, i no només perquè Esquerra continuï fent cursets maldestres d’imitar les troles convergents, sinó perquè la seva pretensió de reeditar els inicis del procés està topant amb una gran pèrdua d’ingenuïtat de l’electorat indepe; una suma immensa de conciutadans que, torno a insistir, només acabarà amb aquesta partitocràcia i els seus patges amb una abstenció massiva a les properes conteses electorals. De fet, a mi m’encantaria que el Molt Honorable tingués raó i, d’ésser la present una manifestació contra uns partits palesament mentiders i fraudulents, servidora no tindria cap inconvenient d’assistir a la Diada entre bípedes suats i cridaners.

Però per veure una colla de convergents i republicans suposadament irats contra els corruptes que els alimenten, com comprendreu, serà molt millor veure-ho des del sofà de casa. I, a banda, si Aragonès va o no va a qualsevol indret, com pot contrastar qualsevol persona, no li importa a ningú.