No em digui turista, sisplau, digui'm viatger. Sí, perquè jo vaig als llocs a integrar-me en la seva realitat, no a fer fotos.

Per aquest motiu, sempre m'allotjo al centre de les ciutats i en llocs amb encant. Quan anava a Girona, per exemple, m'encantava estar-me a la zona pròxima a la Catedral. No, bàsicament per amarar-me del que transmeten les pedres i per captar aquella llum tan especial de tot l'entorn.

I, sí, ha llegit "anava" i "encantava" perquè fa temps que vaig declinar d'anar-hi. Naturalment, la culpa la van tenir les campanes de la Catedral. És increïble com permetien que sonessin. On s'és vist que una catedral tingui campanes? I que sonin!!!!

Però ara hi tornaré a anar. A Girona, vull dir. Amb molt bon criteri, les autoritats han decidit que deixin d'emprenyar (les campanes) i les han silenciat. De moment, només per la nit. Sí senyor! (I senyora). Ben fet! Si uns pocs clients d'un hotel situat prop d'una catedral es queixen del soroll de les campanes, que callin les campanes i no els clients. El client sempre té raó.

Ara, però, espero que el seny s'escampi. Perquè un servidor, gran defensor del quilòmetre zero, el producte local i de temporada, la sostenibilitat i el retorn a allò de sempre (inclosa la decoració amb caixes de fruita de fusta) està fart d'anar a un poble i haver de suportar molèsties inadmissibles per una persona sensible i amb un mínim d'inquietuds.

La gent aquella (la dels pobles, vull dir) es fot a treballar al camp molt d'hora i amb màquines que fan soroll. És terrible! I a la terra on planten coses, sap què?, hi aboquen no-sé-què que fa pudor. Pudor a merda, concretament. I les granges!!! També fan pudor! Totes! Porcs, vaques o aviram. I els animals fan soroll. I els galls canten. I els ocells criden. Però, a veure una cosa, ¿com volen que gent que s'estima tant l'autenticitat com jo vagi a relaxar-se a un lloc on no són ni capaços de garantir-te un mínim de pau i de serenor i, sobretot, no t'evitin olors que ofenen?

Per tant, continuaré sense anar a empastifar-me l'intel·lecte a llocs rurals i primitius i recuperaré l'autenticitat del centre de Girona, on per fi han entès els que valorem les coses com són.

Pep Florolos, president de l'Associació Catalana de Defensors de la Vida Rural, Autèntica i Natural Sense Artificis.