És avui la societat menys pacifista que fa una dècada? Segurament no, encara que la resposta a les manifestacions i concentracions convocades aquest dissabte sota el lema del 'no a la guerra' s'hagin saldat amb una certa sensació de fracàs. Així ha succeït a Madrid, on només uns centenars de persones van anar a la convocatòria de diferents partits, organitzacions i a la qual van assistir diversos alcaldes i alcaldesses, com les de Madrid i Barcelona. Molt lluny dels dos milions de persones que van sortir a Madrid el 2003, amb motiu de la guerra de l'Iraq. A Londres, el fiasco no es va quedar al darrere, tot i que es van reunir al carrer unes 8.000 persones per protestar contra els bombardejos a Síria. Primera prova superada pel govern de Mariano Rajoy: si no hi ha un sobresalt, el terrorisme gihadista no serà un element rellevant a la campanya electoral. La unitat de PP, PSOE i C's bloqueja qualsevol actuació contra els populars.

Molt ha plogut des d'aquelles concentracions de febrer del 2003 que van mobilitzar les principals ciutats europees i que a Barcelona, per exemple, va treure un milió de persones al carrer. Hi ha, almenys, tres elements que són diferents. En primer lloc, l'actuació bel·ligerant de José María Aznar de la mà de George W. Bush i Tony Blair no té res a veure amb el paper de Mariano Rajoy. El president del Govern central fuig com un gat escaldat de qualsevol posició que sigui interpretada com a bel·licista, fins a l'extrem que François Hollande no ha inclòs Espanya en la seva ronda de converses per demanar ajuda després dels tràgics atemptats de París. En segon lloc, l'ombra d'un terrorisme gihadista capaç d'actuar, en aquests moments, a qualsevol ciutat europea i protagonitzar una matança indiscriminada ha donat una certa carta blanca als governants, cosa que no succeïa el 2003. Les enquestes d'opinió coincideixen que els ciutadans s'han posat al costat dels seus governs. En tercer i últim lloc, està la por latent en la societat europea que el nou terrorisme no hagi fet més que començar i que alguns dels valors occidentals estiguin en perill.

A tres setmanes de les eleccions espanyoles i amb els candidats entossudits a no parlar de política i passejar-se pels platós de televisió, no s'entreveu un guió de la campanya atractiu.