L'aparició d'enquestes en els dies previs a la campanya electoral del 20 de desembre està conferint als possibles resultats que es poden produir a Catalunya un caràcter de comicis molt més importants del que alguns podien pensar fa unes setmanes. S'entreveu un canvi de mapa que, a més, s'amplifica amb la falta d'un govern amb totes les seves funcions, com a conseqüència de la no investidura d'un president de la Generalitat. El fet que el lideratge se l'estiguin disputant Esquerra Republicana i Ciutadans –no hi ha unanimitat respecte a les opcions que pot tenir En Comú Podem, la marca que recull els partidaris de Pablo Iglesias i Ada Colau– és un tomb respecte a qualsevol de les eleccions espanyoles anteriors.

En el cas dels republicans, la victòria tornaria el partit d'Oriol Junqueras a la posició privilegiada que ja van ocupar en les eleccions europees del 2014 i aconseguirien una fita en la seva història recent. Entenent per recent, les últimes quatre dècades. El tomb encara seria més gran si fos Ciutadans qui resultés vencedor a la seva plaça més difícil. Rivera esgarrapa vots de tots els partits limítrofs, fins a sumir-los en una estat d'aparent respiració assistida.

Però els qui patiran més en aquestes eleccions espanyoles són els que fins ara eren hegemònics a Catalunya. Democràcia i Llibertat, la marca en què s'engloba Convergència, té tres problemes: és encara molt desconeguda per a àmplies franges de l'electorat, l'espai sociològic convergent està desorientat i desmotivat, i l'organització política està més preocupada per altres qüestions que tenen el seu epicentre a Catalunya i no a Madrid. El PSC, que sempre necessita un PSOE en forma per tenir un gran resultat a les eleccions espanyoles, no està trobant en Pedro Sánchez el líder que necessitava. El cas del PP de Mariano Rajoy és el més paradigmàtic. Encara que el seu resultat serà molt dolent, un mapa polític molt fracturat juga al seu favor, ja que la diferència de diputats amb el guanyador no serà abismal, com succeeix sempre que els socialistes han arribat a la Moncloa.

El fet que la CUP, que no es presenta a les eleccions espanyoles, hagi situat la seva assemblea decisòria per fixar la seva posició en la investidura d'Artur Mas per al proper dia 27, atorga a les eleccions espanyoles un factor d'interès nou. I qui sap, fins i tot, si quan arribi aquell dia, i després dels resultats del dia 20, el que decideixi la CUP acaba sent irrellevant. Perquè les ferides a l'altre costat són massa profundes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat