El judici a l'anterior Mesa del Parlament, amb el seu president i vicepresident al capdavant, deixa prou clares algunes de les coses sobre les quals he insistit des de fa ja molt temps, entre elles que l'esbombada desjudicialització de la política no és un tema que depengui de la voluntat dels polítics, que hi ha un poder de l'Estat que no ret comptes davant ningú i que hi ha una part important de les altes instàncies jurisdiccionals que té una agenda política pròpia de la qual participa un sector molt determinat de la mateixa Fiscalia que, en aquests casos, no queda clar de qui depèn, digui Pedro Sánchez el que digui.

El judici que s'està celebrant en contra d'aquests polítics independentistes catalans està deixant clares moltes coses, perquè res més eloqüent que les pròpies paraules del fiscal, que són una galleda d'aigua freda per als qui estan venent fum des de fa ja massa temps.

No s'ha tallat el fiscal, suposat defensor de la legalitat segons estableix la Constitució espanyola, en dir que "Circula per allà una falòrnia, que segurament ha de ser una falòrnia, que aquest judici forma part de la tanda de procediments judicials que s'han portat a la taula de negociació entre el govern espanyol i la Generalitat, en això que s'està anomenant la desjudicialització de la política catalana, amb la qual es pretén l'arxivament de tots aquells procediments penals pendents contra polítics catalans dedicats al que es denomina el procés. Estic segur que és una falòrnia i aquesta sala no es troba ni tan sols afectada de passada per aquesta falòrnia, però sens dubte sembla que hi ha una intenció clara que aquest judici no arrenqui".

Comparteixo, amb matisos, el criteri del fiscal, perquè efectivament la desjudicialització de la política és una falòrnia, repetida una i mil vegades per determinats polítics i per ben subvencionats periodistes, però no és més que això: una falòrnia que, entre altres coses, la seva materialització ni tan sols depèn dels qui l'escampen als quatre vents.

És probable, ni tan sols estic segur que sigui cert, que a la taula braser muntada entre els governs estatal i autonòmic, hi hagi pogut existir una llista de procediments sobre els quals hagin parlat; cosa molt diferent és que més enllà d'aquesta taula, la possible llista pugui tenir cap recorregut, perquè no és un tema que depengui dels polítics sinó dels jutges i fiscals involucrats en la dinàmica repressiva iniciada, a instàncies dels polítics, fa ja cinc anys.

Som més de tres mil els represaliats i centenars els processos penals i sancionadors pendents de resolució i, com vaig insistint des de fa molt, desjudicialitzar-los pot ser desig dels polítics, però no compten amb el que es necessita per aconseguir-ho: la voluntat de jutges i fiscals d'abandonar la política i tornar al món del dret, del que mai no haurien d'haver sortit.

No hi ha desjudicialització de la política i qualsevol jutge que tingui la temptació de dedicar-se a fer i aplicar el dret tindrà davant un o més defensors de la judicialització de la política

En tot cas, les afirmacions del fiscal, juntament amb ser un reconeixement exprés i clar de la inexistència d'aquesta dinàmica desjudicialitzadora de la política, molt menys amb la voluntat de fer-ho, porta inclòs un missatge que no deixa de ser preocupant: aquell que dirigeix als mateixos jutges per si se'ls acudeix fer dret i no política en un judici que mai no s'hauria d'haver celebrat.

En dues frases, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha fet més política que molts alts càrrecs des dels seus còmodes seients. Ha tirat per terra les falòrnies escampades per alguns polítics i desmoralitzat els seus incauts seguidors. Alhora, ha cridat a l'ordre uns jutges que, recordant la seva formació com a juristes, han pogut estar temptats de fer allò que hauria de ser la seva única comesa: impartir justícia resolent plets conforme a dret.

Des de la meva perspectiva, la primera part de les seves afirmacions entren dins de la llibertat d'expressió a la qual han de tenir dret els fiscals. La segona, tanmateix, hauria de ser objecte d'una anàlisi molt més profunda perquè és una forma elegant i fina, construïda per a iniciats, de passar un missatge a uns jutges que, insisteixo, potser tenien ganes de fer de jutges i no de polítics.

Un fiscal no pot fer el que ha fet... em corregeixo a mi mateix: no ha de fer el que ha fet, però, lamentablement, no són pocs els que van actuant d'aquesta manera des de fa massa temps, confonent la defensa de la legalitat amb la defensa de la seva visió obscurantista, no ja de la legalitat sinó del que ha de ser un Estat en blanc i negre, com en el NO-DO.

És veritat que no tots els fiscals, com no tots els jutges, estan en la dinàmica on és el fiscal José Joaquín Pérez, però, lamentablement, són majoria a partir de determinats llocs o posicions dins de la piràmide judicial-fiscal i, com més a prop del cim de les altes instàncies, major és el nombre dels qui creuen que no s'ha de desjudicialitzar la política perquè, llavors, perdran el seu propi pes polític.

La sinceritat amb què el fiscal José Joaquín Pérez ha parlat de la desjudicialització de la política és, també, un reconeixement implícit de l'existència del fenomen —judicialització de la política— que tant mal ha fet a la convivència a Espanya i a Catalunya, però, sobretot, ha fet i fa mal a la qualitat democràtica d'un Regne que tant presumeix de ser plenament democràtic.

Mai, mai, no escoltarem un fiscal d'un país democràtic, em refereixo als autènticament democràtics, fer afirmacions —reconeixements— com l'escoltat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè als països realment democràtics als fiscals només se'ls sent parlar de dret i quan alguna crítica es dirigeix a un Tribunal es fa, igualment, sobre la base d'arguments jurídics, no polítics.

Els membres de cap parlament democràtic no han de ser jutjats pels debats ni les opinions que realitzin o permetin realitzar en seu parlamentària i perseguir-los per alguna cosa així no és més que una nova evidència d'un error sistèmic, com a mínim generalitzat en contra d'un grup determinat de persones —els independentistes catalans—, i, per això i per a sort dels mateixos acusats, es tracta d'un d'aquests processos que no acabaran passant desapercebuts en el més que segur escrutini que, més aviat que tard, Europa farà de la judicialització de la política per part de l'Estat espanyol.

Sigui com sigui, és evident que, a partir de les declaracions del fiscal José Joaquín Pérez, ja tots sabem quina és la realitat i quines són les regles: no hi ha desjudicialització de la política i qualsevol jutge que tingui la temptació de dedicar-se a fer i aplicar el dret tindrà davant un o més defensors de la judicialització de la política... és per això pel que no s'ha de continuar enganyant la gent i s'ha d'assumir que les taules braser només serveixen per prendre el te i poc més.