Diu que al meu país la pluja no sap ploure. Potser haurem d'afegir-hi que el vent no sap bufar. O, més aviat, que el Govern no sap governar. Si la ponentada castiga el litoral central, per què apliqueu restriccions a la resta? Quan a l'Ebre o l'Empordà gairebé no podem caminar ni amb pedres a les butxaques, no rebem cap alarma, ni sectorial, ni general. Poc que ens avisen pas!, com dirien pel nord. Com que hi estan acostumats —deuen pensar els que manen—, no cal dir res. Sense les queixes de dijous, no sabem si s'haurien arribat a enviar les de dissabte. Per experiència parlem. Ara bé, si els vents han de ser forts a Barcelona i l'àrea metropolitana, aleshores parem màquines tots. Potser d'aquí ve l'eslògan aquell del "Govern de tothom". Tothom parat. Riscos diferents, mesures iguals. La gestió de l'emergència.
Si el perill se concentra en una vintena de comarques, doncs alerteu la població d'estes comarques en concret. Això ningú no ho qüestiona i ben fet que vau fer. Igualment, per què ens tanqueu a tots? Oco amb los avisos indiscriminats que haurien de ser selectius, perquè correm lo risc de caure en la faula del pastor mentider i que la pròxima vegada que es diga que ve el llop, no mos ho creguéssem ningú. I un país seriós no es pot permetre el descrèdit de les seues institucions. Les alertes haurien de ser-hi sempre i on toca, no només dijous i generalitzades. Si no, sembla que les mesures són quirúrgiques, sempre que no afecten Barcelona i el seu voltant. Si no, pot portar a malpensar que es fa un ús polític d'esta eina.
Fa un parell de setmanes, per aquí baix vam tindre una ventada que feia temor de vore i cap de natros va rebre cap alarma al mòbil, ni els xiquets van dixar d'anar a escola, ni es va suspendre res del món. Que tal vegada hauria fet falta? Doncs probablement, però com que són vents habituals... si hi ha una desgràcia sense avís, tots a córrer... Igualment, no he vist mai obrir un informatiu de TV3 connectant en directe amb Figueres perquè hi ha caigut un arbre o no he sentit mai Catalunya Ràdio avisant en temps real d'un mur tombat a Tortosa. En canvi, estos dies passats los informatius anaven plens d'arbres caiguts allí, on va fer vent. Era notícia? Sí. Ho és quan no passa al rovell de l'ou? També. I conste que la Catalunya independent que desitjo ha de tindre Barcelona com a capital, per tant la vull forta i valenta. Però també generosa i equànime.
Si el perill se concentra en una vintena de comarques, per què ens tanqueu a tots? Correm lo risc de caure en la faula del pastor mentider i que la pròxima vegada que es diga que ve el llop, no mos ho creguéssem ningú. Un país seriós no es pot permetre el descrèdit de les seues institucions.
Som conscients que aquí una part no menor de l'arrel del problema és la de sempre, que es va repetint amb situacions diferents: lo centralisme i la seua visió egocèntrica de la nació. S'entén que el 40 % de les comarques afectades representa el gruix de la població, que són més gent, que no hi estan acostumats, que estan poc preparats i que calia extremar la cautela. Ningú diu lo contrari. Però és que en pandèmia (tan recent i tan llunyana alhora) va passar el mateix i n'hauríeu d'haver adeprés. Les mesures d'aleshores no tenien en compte la realitat geogràfica del país i els canvis de número de les fases se decidien des d'un despatx de Barcelona, gairebé amb la mateixa variable aleatòria del foraster quan tira els dards al mapa per a saber on farà el següent programa.
Per acabar-ho d'adobar, la consellera Parlon, en les seues intervencions davant la premsa, constantment se referia al país com a territori. Mesures a tot lo territori. Com volent dir: natros aquí som los importants, los de debò, i la resta sou territori, inferiors. Esta visió pejorativa fa anys que dura i també s'aplica a altres àmbits, com la llengua: ells parlen lo català correcte i la resta som dialectes. Ai, quan s'assabente que tothom a Catalunya parla un dialecte. Aquí sí que caldria ser el "Govern de tothom", en matèria lingüística. Però no li diguésseu gaire fort, que s'enfadarà, com es va enervar a la comissió del Parlament quan lo diputat de la CUP li va dir quatre veritats sobre l'acció policial i la van haver de cridar a l'ordre. També va argumentar que seccionar el territori (lo territori, eh!, que us quede clar) amb fronteres fixes no es pot fer amb un fenomen com este, que hi ha risc de quedar-se curts. Sí, curts sí que ho són una mica, sí. Lo vent no entén de divisions administratives, diu. Però despús-ahir, amb vent a l'Ebre i l'Empordà, a Barcelona les alarmes no van sonar. Tant de bo a les inversions los passés lo mateix i l'equilibri territorial no brillés per la seua absència.
Les alarmes de protecció civil són imprescindibles, tenen una funció clau en la gestió d'emergències i en salvar persones. Des d'aquí, ànims als afectats i el condol a la família de la treballadora de 46 anys morta al polígon Bon Pastor en caure-li a sobre el sostre de la nau. Una trista tragèdia que també ens fa plantejar les prioritats com a societat. No pot ser que la productivitat estiga per sobre de la vida, i hi ha empreses de les zones més afectades que, tot i la recomanació de teletreball o tancament, van apostar més per l'avarícia que per la prudència. Aquí sí que hi hauria d'haver una investigació a fons.
Precisament per això, perquè les alarmes són essencials, hem de cuidar-les i prestigiar-les, i això implica poder-les criticar quan lo seu paper trontolla i són un penell del mal temps, perquè les necessitem creïbles. Calen avisos mesurats i proporcionals, segons criteris per intensitat (de vent, pluja o neu) o per densitat de població. Alguns ho negaran, però l'efecte Cecopi-Mazón és ben present en tot este desori. Al pròxim episodi de vent de dalt a l'Ebre ves a saber si mos sonaran los mòbils, i el dijous mos van fer beure a galet, perquè mires lo mapa de les actuacions dels bombers i la diferència entre la Catalunya Nova i la Vella torna a aparèixer, com fa segles, com en tants altres mapes i desgoverns que no saben d'on bufa el vent. Però tots tranquils, que avui s'incorpora a faena el president Illa. Estem salvats.