Dijous passat n’Antoni Gelonch es plantejava el següent a X: “Per què el Govern tuiteja sobre l’inici del Ramadà, i no sobre l’inici de la Quaresma? No poden publicar un tuit afirmant que durant els propers 40 dies cristians d’arreu del món intensificaran la pregària i la penitència? Explicar què significa la Quaresma com a preparació del temps Pasqual?”. La pregunta sorgia arran de la piulada en el compte oficial de la Generalitat que deia: “Ha començat el Ramadà, novè mes del calendari islàmic. Durant les properes setmanes musulmans d’arreu del món dejunaran durant les hores de claror i intensificaran la pregària i la caritat. Commemora el mes en què es va començar a revelar l’Alcorà. Ramadan Mubarak!”. Només els faltava un “Allahu Akbar” final per reblar l’exaltació que mostraven.
El pitjor és que aquest paternalisme infantil i servil el practiquen partits i personatges que es consideren defensors del progressisme i que estan a favor de la separació entre religió i estat
Tot i que podria semblar una nimietat, un simple gest de cortesia, el fet és que aquesta piulada és tota una metàfora del pensament obtús cap a l’islam del bonisme d’esquerres, la tendència del qual a bavejar davant un imam és directament proporcional a la urticària que senten davant d’un capellà. I no cal dir un rabí, que directament els deu semblar l’encarnació del mal. El pitjor és que aquest paternalisme infantil i servil el practiquen partits i personatges que es consideren defensors del progressisme i que estan a favor de la separació entre religió i estat. Però totes aquestes proclames grandiloqüents es queden buides de contingut quan la religió és la islàmica, justament la més regressiva i reaccionària en termes de drets i llibertats. Aleshores, apareix un bonisme beatífic, sense cap indici de pensament crític, que s’emociona amb el hijab o aplaudeix el Ramadà, convençut que això els fa més progres i més d’esquerres que mai. En paral·lel, aquests mateixos no suporten que es faci un pessebre als ajuntaments, o s’indignen si es col·loca algun símbol cristià en plenes festes de Nadal. I, no cal dir, consideren normal felicitar el Ramadà, però no la Quaresma.
L’exemple de la retirada de la missa de la Mercè en la programació de la festa major a les èpoques de la Colau —que l’actual alcalde ha reiterat— és paradigmàtic d’aquest servilisme pueril. En realitat es tracta d’un doble i tòxic missatge: d'una banda, menyspreen la tradició cristiana que forma part de la identitat mil·lenària catalana; de l’altra, enalteixen una nova religió que no defensa els valors occidentals que ens han definit històricament. Això no vol dir que l’espiritualitat musulmana no sigui tan bona com qualsevol altra, sobretot si es despulla del component ideològic que desgraciadament la marca. Però no es tracta de la transcendència espiritual, perquè si fos el cas, el mateix Govern que fa piulades enamorat pel Ramadà posaria en valor el missatge de recolliment i humilitat de la Quaresma. O és que el missatge de Mahoma és més intens, humanista i profund que el de Jesús? Sí, la pregunta és absurda.
Tan absurda com absurd és tot plegat. Hi ha una esquerra que té una empanada mental fenomenal, tan carregada de tics anticristians, com fascinada pel miratge del multiculturalisme. En el fons, perceben l’islam com la religió dels pobres, el Tercer Món, els descastats, en una concepció tercermundista i anticapitalista que ha sobreviscut a la misèria del comunisme. I, alhora, consideren el cristianisme —i sobretot el catolicisme— com la religió del poder. És un embolic monumental que obvia el cristianisme de base i el patiment dels cristians a tants de llocs del món —Nigèria com exemple lacerant— i alhora barreja consignes ideològiques amb distorsions històriques. El resultat arriba a l’absurd de defensar l’islam, la religió que, en l’actualitat, més s’utilitza com a arma de domini i de poder. O què és Qatar, Iran..., sinó poder absolut? Si afegim la misogínia i l'homofòbia, fem el ple.
Amb un element d’enorme valor: és en nom de la religió islàmica que milions de persones musulmanes pateixen segregació, persecució i repressió. I en el cas de les dones, directament esclavitud. Tot això que es fa evident cada dia —només cal seguir el patiment dels iranians, per exemple— no existeix mai en el bonisme d’esquerres, sempre prest a demostrar la maldat de les religions..., excepte si és la islàmica. Aleshores, focs i artificis i a fer piulades des d’un govern d’esquerres, laic, progressista, bla, bla, bla i carregat de punyetes.
X: @RaholaOficial
Web: https://pilarrahola.com
Instagram: pilar_rahola