A la política de vegades hi ha coincidències tan insòlites que obliguen a malpensar fins i tot quan no se'n tenen ganes. Hi ha tres partits que proclamen que l’amnistia ja està pactada: ho diu el PP, ho diu Vox... i ho diu Esquerra Republicana! PP i Vox denuncien el pacte de l’amnistia perquè no la volen, però, sobretot, perquè pensen que centrant el debat en l’amnistia fan més difícil l’acord d’una majoria parlamentària favorable a la investidura del candidat socialista Pedro Sánchez. I quin és l’argument que aprofiten més PP i Vox? La consigna d’ERC d’afirmar que l’amnistia és quelcom que ja està decidit i pactat. I quan li ha anat millor a PP i Vox que Esquerra Republicana digui que l’amnistia està decidida i pactada? Òbviament, en vigílies o el mateix dia del debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, que, per descomptat, no ha desaprofitat l’avinentesa.

Pel que fa a ERC, és obvi que considerar superada la qüestió de l’amnistia, quan són pactes que no es tanquen fins al darrer instant, ha estat una premeditada consigna ordenada i iniciada per Oriol Junqueras, continuada fil per randa per la portaveu Raquel Sans i reiterada pel president de la Generalitat amb la solemnitat del debat de política general. La qüestió és per què ERC practica aquesta estratègia? Com sol dir la policia davant d’un crim, cal investigar a qui en treu profit. Quin és el profit que treu ERC en afirmar que l’amnistia està “descomptada”?  

Donant l’amnistia per descomptada, ERC alimenta l’estratègia felipista del boicot i complica la negociació a Puigdemont

Com sempre, el partit d’Oriol Junqueras es mou més pendent de Puigdemont que de cap altre assumpte. Sembla que tremolin només de pensar que torni i per això reaccionen de manera contradictòria. És evident que en aquests moments l’amnistia ha estat una reclamació del president exiliat a Waterloo que Esquerra Republicana no va fer quan podia, més centrada en els indults dels seus líders. Tothom té clar que si l’amnistia arriba, qui capitalitzarà l’èxit polític serà sens dubte Puigdemont, així que un interès d’ERC pot ser aigualir la seva transcendència i/o reivindicar el seu copyright.

Tanmateix, però, és una estratègia perillosa i els estrategs d’ERC es creuen molt llestos, però sol passar que s’agafen els dits o els aixequen la camisa. I aquesta vegada estan jugant amb foc. La seva tàctica de proclamar l’amnistia sense que sigui al sac ni ben lligada alimenta, per una banda, el discurs de la dreta i del sector felipista del PSOE disposat al boicot, però més important que això, complica molt a Puigdemont una negociació que ja es presenta prou difícil. I el més difícil és com es resol el retorn del president exiliat, quelcom que, com tothom sap, és el perpetu malson de la direcció d’ERC. No cal dir que la primera oferta que plantegi el PSOE serà d’entrada molt limitada a la baixa i el discurs d’ERC fa pensar que ja s’hi conforma... Aquesta actitud servirà al PSOE per exercir efectivament una enorme pressió a Puigdemont i a Junts per Catalunya, perquè amb una proposta limitada que suprimeixi judicis i acusacions també estaria en joc la llibertat de molta gent, no pas de Junts, sinó del moviment independentista en el seu conjunt, inclosos els republicans represaliats que es van quedar sense indult.  

L’economista italià Carlo M. Cipolla, famós autor de la Teoria de l’estupidesa, assenyala que tots els éssers humans estan inclosos en una d’aquestes quatre categories fonamentals: els incauts, els intel·ligents, els malvats i els estúpids, però va tenir molt interès a destacar aquests últims com a molt més perillosos que els malvats, perquè el malvat treu almenys el benefici que li genera el perjudici de l’altre; en canvi, l’estúpid és una persona que causa un mal a una altra persona o grup de persones sense obtenir, alhora, un profit per a si mateix, o fins i tot obtenint un perjudici.