El Consell General del Poder Judicial no és un òrgan jurisdiccional encara que ho sembli quan se'n parla com "el govern dels jutges". És un òrgan de caràcter administratiu que va ser creat partint de l'article 122 de la Constitució espanyola en un moment en què, en crear-se el Tribunal Constitucional, era necessari dur a terme els nomenaments dels seus membres.

És una de les funcions que té encomanades: ascensos, nomenaments de jutges, mesures disciplinàries i formació entre d'altres. O sigui, que té poder a l'hora de decidir qui es posa al capdavant dels tribunals i sales. I jo em pregunto que, si en un estat democràtic i de dret els jutges són independents, per què no es nomenen els càrrecs per sorteig entre tota la judicatura? Inclòs el mateix "govern dels jutges", el Consell General del Poder Judicial.

Em costa entendre que la independència tan anomenada sigui plena quan estem presenciant aquesta batalla salvatge per renovar els membres del govern dels jutges. Si els que administren la justícia no es veuen influïts per criteris polítics, com és possible que per decisió política de Pablo Casado no es pugui dur a terme la reforma dels membres des de 2018?

Se suposa que els vint membres vocals del CGPJ són elegits pel Congrés i pel Senat. Una part d'ells, 12 concretament, han de ser jutges o magistrats que al seu torn estiguin avalats d'alguna manera o que tinguin el suport d'associacions de juristes. Els altres vuit són professionals de l'àmbit del Dret amb un reconegut prestigi. Això del "reconegut prestigi" és una cosa que queda molt bé quan es diu, però que a l'hora de la veritat, és un criteri subjectiu, ja que el que per a un pot ser motiu d'honra, en aquest país pot ser el contrari per a un altre. És la "riquesa" d'Espanya: de les "dues Espanyes" tan clàssiques.

Dels dotze que es trien a les Corts, la norma estableix que han de ser votats per 3/5 parts, tant del Senat com del Congrés. És la norma vigent que ha tingut modificacions des que es va establir el 1980. Se suposa que amb aquest model, es té l'opinió dels jutges, ja que la proposta prové d'ells (una de les normes que va ser vigent establia la presentació d'un llistat de 36 candidats proposats pels mateixos membres de la judicatura). Després, els representants de la ciutadania són els que voten, tirant endavant aquells que més consens aconsegueixin obtenir.

Partint d'aquest procediment, Pablo Casado i Pedro Sánchez havien arribat a un acord per al nomenament dels membres del CGPJ que, des de l'any 2018 havia d'haver-se fet. El mandat dels seus membres dura 5 anys, per la qual cosa, des que van ser nomenats el 2013, haurien complert ja amb aquest temps. La llei no preveu que puguin repetir en el càrrec, i si bé és cert que es preveu que puguin estar en funcions fins que arribin els seus relleus, el que està succeint en aquests moments és escandalós.

Com deia, Casado havia arribat a un acord amb Sánchez. Ell mateix ha subratllat que l'acord és entre el PSOE i el PP, que això va de partits i no de "govern i oposició". Tanmateix, malgrat dir això i afirmar-ho diverses vegades, al mes d'agost canvien les coses.

Juan Carlos de Borbón surt d'Espanya amb destinació als Emiratos Àrabs. No, no he fet un salt i he canviat de tema. Veurà.

En el moment en què el rei emèrit marxa, les tintes comencen a carregar-se contra els seus presumptes delictes, contra la seva suposada fugida i contra tot el que comença a arribar des de la premsa internacional. Unides Podem és una de les formacions polítiques que protagonitza aquestes crítiques, encara que no l'única. Les forces independentistes catalanes, basques i altres grups com Compromís o el BNGa sumen les seves forces per exigir explicacions. Al davant se situen PP, Vox i Ciutadans. I el PSOE intentant fer equilibris, perquè se suposa que és republicà, però no se sap exactament quant. I provant de fer cabrioles, surt per peteneres amb allò que aquesta monarquia que tenim representa perfectament els valors de la república. En estrènyer-lo una mica més, el PSOE s'oposa, juntament amb PP i VOX a obrir una comissió d'investigació parlamentària sobre els escàndols de la família reial, i concretament els del rei emèrit.

Com assenyalava més amunt, Casado considera que el seu pacte sobre la renovació dels membres del CGPJ és amb el PSOE. Tanmateix, el trenca a l'agost perquè Podem critica el rei emèrit, entre altres coses (per criticar al Poder Judicial, per pactar amb els independentistes, per estar imputats per finançament irregular....). Aquest punt no queda del tot clar, perquè mentre assegura que de Podem no en vol saber res, i que el seu pacte és amb el PSOE, alhora utilitza Podem per trencar-lo. Però ens deixa una pista: la crítica al rei emèrit fa que Casado decideixi bloquejar la renovació del govern dels jutges, una qüestió que ve marcada per la llei, fins i tot per la mateixa Constitució.

Per resumir: per "protegir" l'emèrit davant de les crítiques que l'assenyalen en haver dut a terme uns suposats actes irregulars comesos ja sense immunitat, Casado, líder del partit polític Popular, decideix bloquejar el compliment de la llei perquè els jutges puguin actuar de manera absolutament independent.

L'oposició, que bloqueja el compliment de la llei, per protegir el que fos cap d'Estat i que hauria actuat suposadament de manera contrària a la llei.

La reacció per part del Govern ha estat plantejar una modificació de les normes establertes per fer els nomenaments, en vista que Casado no fa el que li correspondria. Per aquesta raó es planteja que en lloc de ser 3/5 de les Corts les que facin la votació, siguin la meitat més un dels seus membres, cosa que desbloquejaria la situació en la qual es troben ara mateix.

I mentrestant, el president del CGPJ, Carlos Lesmes, que va ser posat al capdavant del govern dels jutges durant el govern del Partit Popular i que venia de tenir llocs de responsabilitat sota mandats d'aquesta mateixa formació, s'ha dedicat a fer nomenaments estant en funcions. Una cosa que, partint de la llei pot fer, però que partint de l'elegància potser és qüestionable. Sobretot perquè amb alguns dels nomenaments que s'han dut a terme no hi haurà volta de full: les presidències de sala de tribunals com el Suprem es mantenen fins a la jubilació, pel que fins a d'aquí a vint anys algú seguirà allà sense possibilitat de ser canviat —partint de la llei actual.

Queda estrany que Lesmes no deixi de funcionar com si no estigués en funcions. I per això aquesta setmana, des del Govern han posat en marxa una proposta legislativa perquè això no pugui passar mai més. Perquè la llei no empari que aquest òrgan en funcions pugui continuar actuant com si tal cosa.

Quina ha estat la resposta de Lesmes davant d'aquesta iniciativa del Govern? Continuar nomenant jutges. Més fusta.

Tot això genera em genera molts dubtes: per què tant xivarri amb el nomenament dels jutges si se suposa que són independents i que és igual qui jutgi si el que ha de fer és aplicar la llei? On és el problema si la llei és la mateixa per a tothom i s'aplica a tots per igual? Si tots els jutges i magistrats són persones absolutament independents de criteris i qüestions polítiques, per què hi ha tant afany per presidir tribunals, sales i formar consells?

Segur que estic molt equivocada, però tot això que estem veient podria donar la sensació que la política i els jutges estan molt més vinculats del que una democràcia i un estat de dret hauria de permetre. Amb la decisió de Pablo Casado, no deixo de pensar una vegada i una altra en la imatge del rei inaugurant cada any judicial. Els últims set sempre al costat de Lesmes. I segurament és casualitat, però podria dona la sensació que el que estem veient semblés un blindatge a la monarquia utilitzant els jutges com a escut. Segur que no és així, perquè de ser-ho, seria una barbaritat, una cosa absolutament contrària a la independència judicial, a l'aplicació de la llei a tots per igual i a l'imperi de la llei del qual parlava el rei Felip VI quan deia que estava sobre la mateixa democràcia.

En conclusió, el que està passant amb el Consell General del Poder Judicial, amb els nomenaments, amb el seu procediment, amb el bloqueig, amb els arguments per torpedinar-lo és de tal magnitud i gravetat que precisament per això no és estrany que pràcticament ningú s'estigui assabentant de res.

És el que sol passar quan passes coses molt greus, que tots tenen ganes de parlar de futbol.