Catalunya és, entre altres coses, aquest bonic país on la gent es discuteix pel títol d'una pel·lícula. Concretament per l'idioma usat a l'hora de referir-se al títol de la pel·lícula en qüestió. ¿Com n'hem de dir a la superoscaritzada cinta sud-coreana? Paràsits, en català? O bé Parásitos, en castilian o spanish?
Un dels que més ha rebut en això que anomenem “les xarxes” ha estat el company de l’Ara Àlex Gutiérrez. Ell des del primer moment ha defensat la versió Parásitos. Ha estat estricte en la defensa de la seva posició i li han fotut del dret i del revés perquè “quina vergonya voler imposar l'espanyol (o castilian) fins i tot als títols cinematogràfics”. I, per què l’Àlex ha optat per Parásitos i no per Paràsits? Doncs ho ha argumentat extensament al seu sempre imprescindible “Pareu màquines”:
Aquest plantejament és el mateix que el de la immensa majoria de professionals de la llengua catalana que treballen als mitjans de comunicació del país, inclosa la nostra Elena Costa d'ElNacional.cat, i que, sense voler, han encetat un debat inesperat. Sobretot per l'abraonament passional dels que defensen el títol català de Paràsits.
I després hi ha opinions com la que defensa l’Àlex Hinojo, una de les autoritats de la Viquipèdia en català. Sobre la qüestió ell ha escrit això: “A la @Viquipedia vam decidir fa anys no traduir els títols de les pel·lícules que encara no han sigut distribuïdes en català. És a dir, ni fem servir l'adaptació castellana ni la francesa. Posem títol original del film fins que s'adapta al català”. Una opció que, diríem, seria la de la tercera via. No tradueixen els títols al català fins que no hi ha la versió en el nostre idioma, però tampoc posen la versió castellana, en cas d'existir, sinó que mantenen l'original, sigui en l'idioma que sigui.
I ara vostè em preguntarà: “Escolti, senyor ajuntalletres, què en pensa de la cosa?”. Doncs li ho diré ben clar: no en penso res. O millor dit, jo com amb el coronavirus. És a dir, com que no hi entenc, em fio dels que en saben i penso el que ells diuen. I de la mateixa manera que seria una temeritat opinar si cal aïllar els visitants del Mobile o pontificar sobre si crec o deixo de creure que hi haurà contagis i, per tant, cal suspendre'l, no tinc res a dir sobre Paràsits/Parásitos. Bàsicament perquè no tinc res interessant a aportar.
La feina del periodista del final del primer quart del segle XXI és, davant dels 456 temes diferents que l'actualitat ens escup cada dia, intentar que als nostres clients els arribi la informació per boca dels que en saben. I saber triar entre qui en sap realment i qui és un venedor de mantes que no abriguen. I fer-ho gràcies a unes preguntes que hem d'intentar que siguin les que faria qui rebrà la informació.
Perquè no té gaire sentit creure que en saps més que qui en sap de veritat. I que saps de tot. També de Paràsits/Parásitos.