"En la tardança diuen que hi sol haver el perill."
Miguel de Cervantes

 

Saben que soc amiga dels jocs. Els en proposo un altre, per si ja s'estan rascant la panxa. Imaginin que han arribat a la cúspide del poder en qualsevol àmbit en què exerceixin i que tenen a les seves mans constituir tot un equip al seu voltant per posar en marxa els seus projectes. Imaginin que no hi ha restriccions, que poden triar els seus familiars, els seus amics, els seus col·legues de confiança, qualsevol del seu entorn professional o personal. Llest? Ara confessin si és fàcil que els surti un entorn tan disfuncional com el que estem contemplant. Quants pispes i corruptes els sortirien? Quants puters forassenyats, lascius, bavosos i assetjadors? Quants els familiars dels quals gestionaran llocs de desfogament sexual o bé fabricaran tabac il·lícitament?

No crec que trobin fàcilment un entorn més disfuncional que el que ha envoltat i envolta Pedro Sánchez. Això només parla bé del ciutadà mitjà i del paisanatge normal. A tot el que se sap respecte als imputats del Peugeot 505 s'hi va unir, procedent del foc amic, la denúncia el mateix dia del Comitè Federal que el cinquè del Peugeot, l'íntim que encara li quedava, Francisco Salazar, és un lasciu l'actuació del qual contravé totes les normes ètiques del partit i tot el feminisme de boqueta que practiquen. Un tipus del qual les treballadores del PSOE es protegien les unes a les altres, s'avisaven perquè les noves esquivessin els comentaris, les insinuacions sexuals i els intents de cita fora de la feina amb fins no precisament professionals. "Era un clamor al partit", ens han dit ara. Un clamor soterrat, silent, un clamor desoït perquè el bavós era tan a prop del líder que ningú no s'atrevia a entrar a clavar la pica per aturar la seva conducta. S'han publicat altres denúncies per fets greus.

Això només parla d'un entorn en què la impunitat envolta els amics del cèsar i el mer intent de fer-li arribar, a aquest, la realitat és curtcircuitant, perquè "el que no li agrada l'irrita", "no se li pot portar la contrària" i altres boniqueses que parlen no només d'un lideratge tòxic sinó d'una organització convertida en tòxica. Amb aquest panorama, per regenerar els caiguts per corruptes, als quals ell va designar, nomena un tipus que ha de renunciar per assetjament a les dones i a una dona el pare de la qual, en una casa de la seva propietat, va ser detingut amb tota una indústria il·legal d'envasament de tabac que incloïa maquinària i fins a 2.400 quilos de picadura que van ser comissats. Algú n'ofereix més? Hi ha més delictes, il·lícits, corrupteles i cutrades aberrants per sumar-hi? Crec que encara ens sorprendran. A Salazar l'han cessat també del seu càrrec a la Moncloa i, no creguin, sembla que han posat un link perquè es puguin fer les denúncies que de viva veu no es poden fer, encara que siguin un clamor.

L'ideari socialista d'honradesa, feminisme, respecte i igualtat se'n va pel desguàs sense fre

Així que l'ideari socialista d'honradesa, feminisme, respecte i igualtat se'n va pel desguàs sense fre. No ens hem de preocupar perquè avui mateix el president del Govern compareixerà al Congrés per presentar un "paquet potent" —quina mala sort que tenen sempre amb el llenguatge— que promet ser una reiteració de mesures que ja existeixen, d'oficines i oficinetes que no produiran sinó més nepotisme per omplir-les, i d'un intent cosmètic perquè els socis de Sumar tinguin una excusa amb la qual pinçar-se el nas i tirar endavant. No tinc cap esperança perquè no hi ha cap esperança quan el problema no són els mecanismes sinó les persones.

Els mecanismes de control de la corrupció existeixen, el que cal preguntar-se és per què no han funcionat, per què s'han travat, per què allò que a qualsevol persona insignificant se li persegueix no ha estat efectiu per detectar-los a ells. Un exemple, posem l'especial vigilància que el Sepblac en aplicació de la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals realitza sobre tots els PRP (Persona de Rellevància Pública) i de tot el seu entorn familiar, els seus socis o aquells que hi tinguin relacions mercantils, etc. És tremendament xocant que a persones que són o han estat familiars d'un PRP se'ls bloquegin comptes amb facilitat perquè expliquin l'origen dels seus ingressos una vegada i una altra, se'ls entorpeixin els crèdits, se'ls estudiïn els moviments, s'alerti sobre circumstàncies totalment normals per si de cas i d'aquests tipus i les seves senyores, nòvies, fills, filles i altres parents no se n'hagi detectat res. Santos Cerdán, per exemple, deu ser a la llista de PRP des que era petit, ja que ha anat encadenant un càrrec darrere l'altre. A un pencaire li vigilaran fins i tot els Bizum que fa al fill i tot aquest llot ha passat tranquil·lament per tots els observatoris. El mecanisme existeix, el que passa és que algunes persones amb poder l'han aconseguit esquivar.

Els mecanismes i els protocols d'assetjament i de dació de comptes formals o informals existeixen. Hi va haver dones amb autoritat que van radiar a les cúpules les cosetes d'Ábalos o de Salazar i o les van ignorar o les van apartar. Són els mecanismes o les persones? L'Oficina d'Interessos existeix i depèn del govern, així que, per descomptat, no van veure res de dolent en el fet que la dona del president es dediqués a recaptar diners per aquí i per allà fent servir el seu nom i la seva posició. La de Transparència també i obliga a una lluita perpètua per aconseguir les dades, sigui dels vols a Dominicana sigui dels viatges de Yolanda Díaz, la neta, amb les seves despeses corresponents. Tinguin clar que cada un dels organismes de control es pot convertir en una coartada darrere la qual ocultar-se. No és una qüestió dels organismes sinó de les persones.

Així que avui ens parlaran de cosetes que ha demanat l'esquerra com lleis integrals contra la corrupció —com si el problema fos de falta de lleis i no de polítics que es creuen impunes—, d'exigència de devolució dels diners —com si això no ho contemplés el sistema penal i el problema no fos trobar-los—, de canviar la llei "per agilitzar les investigacions" —com si la justícia fos lenta per la llei i no perquè seguir la pista dels entramats criminals sigui costós—, del fet que les empreses condemnades no puguin contractar amb l'Administració —com si això no estigués ja legislat— i tantes altres coses. I compte no sigui que ens colin sense avisar una cosa que en comptes d'ajudar serveixi per millorar la situació dels que ara estan aclaparats.

Cap "paquet potent" podrà solucionar la podridura dels que va triar. Cap "paquet potent" solucionarà que es miri cap a una altra banda o, encara pitjor, que es protegeixi les pomes podrides apartant-ne les víctimes o els denunciants. Cap "paquet potent" millorarà l'acció de la Justícia si no hi ha un compromís de no obstruir-la. Marcar "paquet potent" només té com a objectiu fer la cort als que li donen suport perquè tinguin una excusa que els permeti salvar la cadira i conservar el poder.