El passat 30 de setembre, l'Institut d'Estadística de Catalunya va publicar el cens de població i habitatges del 2025, que contenia una dada extraordinària: l'1 de gener d'aquell any residien a Catalunya 2,04 milions de persones nascudes a l'estranger, i el 45% hi havia arribat en el període 2020-2024 (la gran majoria a partir del final de la pandèmia). En xifres rodones, un de cada dos immigrants viu al país des de fa menys de cinc anys. Els municipis amb una proporció més gran d'habitants arribats durant el darrer quinquenni són Castell-Platja d'Aro, Castelló d'Empúries, Lloret de Mar, Salou i Barcelona, tots per sobre del 21%.
El flux d'entrades i sortides és d'una magnitud colossal, sense cap equivalència a tot Occident. El 2024 van arribar 276.000 persones des de l'estranger. Més d'un quart de milió en només dotze mesos! Ara bé, la xifra dels que van marxar cap a altres estats també és enorme: 122.000.
Abans que ningú no es pensi que són immigrants que han travessat la Mediterrània, cal deixar clar que tota aquesta multitud ha entrat per l'aeroport de Barajas: els països més representats són, amb diferència, Colòmbia, Veneçuela, l'Argentina i el Pakistan. I no és una immigració desordenada sinó fomentada per tot l'aparell legislatiu espanyol, amb dues figures —l'empadronament sense papers de residència i la regularització per arrelament— que són una anomalia al continent. Es van implantar per generar un efecte crida, provocar l'entrada massiva de mà d'obra barata i així alimentar els sectors econòmics més improductius com el turisme. És un model neocolonial que roba joves a països llatinoamericans amb la fertilitat enfonsada, i els porta a treballar en feines amb sous de misèria.
El preu d'aquesta rotació de persones el paga tothom que sí que viu establert al país, sigui autòcton o foraster. Perquè, digueu-me, com es poden planificar els serveis públics si constantment arriba i marxa gent? L'educació? La sanitat? Cada dia veiem el col·lapse de les infraestructures de transport. I encara que la nostra esquerra ho negui, és obvi que l'impacte sobre el mercat de lloguer és brutal: hem passat dels 1,6 milions d'inquilins del 2016 als 2,3 milions al cap de deu anys. D'aquí també ve l'explosió dels anomenats "pisos pastera", amb molts més empadronats dels que tocaria, i el retorn del barraquisme en forma de tendes de campanya.
Més d'un milió de persones viu a Catalunya des de fa menys de cinc anys
Permeteu-me posar un exemple ben senzill de la meva ciutat natal, Girona. L'ajuntament va dissenyar, a la legislatura anterior, un sistema de recollida d'escombraries amb dues innovacions: una targeta per obrir els contenidors, i un calendari que fixava quin residu es podia llançar cada dia. Quan el govern actual el va haver d'aplicar, el fracàs va ser monumental, amb brossa que s'amuntegava a tot arreu. El model hauria pogut funcionar l'any 2000, quan la ciutat tenia una població estable d'uns 74.000 habitants, però aviat arribarà a les 110.000 persones. Vosaltres creieu que tota aquesta gent nouvinguda, i sobretot la flotant, es pot preocupar per la targeta dels contenidors o l'horari de la deixalleria mòbil? El resultat és que veiem les voreres plenes de mobles que hi deixa la gent que arriba i la que marxa.
L'aspecte cultural i identitari també és molt important. Formar part d'un nou país —una experiència que conec de primera mà— requereix uns quants anys d'esforç i dedicació. I no és només aprendre la llengua, sinó també conèixer tots els mecanismes burocràtics, i llavors començar a integrar-se en la vida cívica local. Com podem tenir una societat cohesionada si hi ha tanta gent que no en forma part? Afegiu-hi que, amb les noves tecnologies de videotrucada, molts immigrants poden passar el dia parlant amb la família i els amics del país d'origen, sense haver-se d'implicar gaire en l'entorn físic.
Des de l'any 2000, la població d'Alemanya ha crescut menys d'un 2%, la d'Itàlia un 3,5%, la de França i els Països Baixos al voltant d'un 13%. A Catalunya, en vint-i-cinc anys, hem crescut un increïble 31,57%. Aquesta dada hauria d'estar present a tots els debats electorals durant la campanya, i a les tertúlies que omplen els mitjans de comunicació, però em sembla que l'omertà continuarà ben viva.
I per acabar, una altra qüestió. Si tenim tota aquesta informació és gràcies a l'Institut d'Estadística de Catalunya, una de les grans estructures d'estat que venen de l'era Pujol. Quan l'Idescat va publicar les dades del cens a la xarxa X (amb un gràfic sobre la població segons el lloc de naixement i l'any d'arribada) es va encendre un gran debat. Ara bé, al cap de poques hores la piulada va desaparèixer, i en van penjar una altra molt menys visible. Va ser un error o hi va haver al darrere una voluntat d'ocultació? Estaria bé que algú ens ho expliqués.