Quants cops no hem estès la mà i hem mostrat la nostra disposició a fermar amplis consensos i a parlar amb tothom? Malgrat un llarg empresonament preventiu, una involució dels drets i llibertats i la sistemàtica aplicació per part del govern espanyol de mesures econòmiques i polítiques que perjudiquen el conjunt de la nostra la societat, hem mantingut una porta oberta al diàleg. Mai ens hem aixecat de la taula, mai. Vam precipitar la caiguda del Govern del PP, responsable d’un ignominiós operatiu policial que es va abatre l’1 d’Octubre contra ciutadanes i ciutadans pacífics que només exercien el dret a vot. El conjunt dels demòcrates catalans vam oferir una oportunitat al PSOE i alhora al PSC per obrir un procés de diàleg franc i serè, per parlar de tot. Només hem rebut un creixent menyspreu. Fins quan?
 
Quan el PSC ens demana respecte per la més injusta de les sentències, també es demana respecte pel fet que la Dolors Bassa hagi estat condemnada, entre d’altres raons, per obrir les escoles l’1 d’octubre de 2017, ignorant que la Dolors Bassa no era pas consellera d’Ensenyament, sinó de Treball i Afers Socials. Fins quan?
 
El PSC diu que defensa el diàleg mentre aplaudeix l’acarnissament dels seus tribunals contra la Carme Forcadell precisament per defensar el diàleg en el Parlament. Quan el PSC diu que vol promoure la convivència a Catalunya, es refereix a la convivència de tots els innocents empresonats amb els nostres fills a casa nostra? Fins quan?
 
Recordes, Miquel Iceta, quan el 2012 avalaves un referèndum d’independència? "S’ha de poder fer", deies, "perquè a les democràcies avançades se’n poden fer". Doncs avui, ara i aquí, som a la presó per haver fet un referèndum mentre tu avui et passejaràs, un cop més, al costat de la dreta que es nega a condemnar el franquisme i que pacta amb l’extrema dreta.​ Fins quan?
 
Si en Miquel Iceta i els seus col·laboradors tenen la consciència neta que vinguin a la presó a explicar-me què hi ha de just en aquesta sentència, mirant-me als ulls i mirant els ulls de les nostres famílies i amics. Hi vindràs, Miquel? Diuen els teus amics del Suprem que tens 13 anys per decidir-te.
 
Aquest país l’hem de poder fer entre tots i totes, assumint la voluntat de la majoria, no pas empresonant les idees, retallant els drets i llibertats i negant, a les catalanes i els catalans, ser el que democràticament i pacífica vulguin ser.
 
Lledoners, Octubre de 2019

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Antón Losada
Opinió Ara sí, comença la campanya Antón Losada
Agustí Colomines
Opinió Tabula rasa Agustí Colomines