L'Orbán ibèric

"Una de les grans ironies de per què moren les democràcies és que com a pretext per a la seva subversió s'al·lega la seva pròpia defensa"
S. Levitsky i D. Ziblatt

S'ha armat un sagramental perquè Feijóo ha comparat la deriva il·liberal provocada per Orbán a Hongria —de la qual hongaresos i europeus esperem que es recuperin després de les eleccions— amb la degradació democràtica a la qual està sent sotmès el nostre país. No només no és una bogeria, sinó que és una comparació justa i necessària. De fet, tot el capítol setè del meu nou llibre, Cómo matan, a mordiscos, nuestra democracia, que surt a la venda la setmana que ve, parteix d'aquesta comparació, i es titula "Recepta per fer gulasch amb la democràcia". Així que no em queda més remei que dir que Feijóo té raó i que en les seves declaracions m'hi manca la insistència perpètua en el compromís de revertir el dany causat al sistema durant les últimes dècades. Fins ara, l'únic parapet que ha deslliurat la democràcia espanyola d'una degradació encara més gran ha estat la decisió de Junts de no votar les lleis més insidioses i perilloses presentades.

El que escandalitza és que hi hagi ciutadans que no s'adonin d'aquesta comparació evident, que prefereixin que la democràcia es gripi, sempre que la gripin els seus, i si s'apalanquen per sempre, millor. Això últim és important perquè, si consideres la possibilitat que aquestes reformes caiguin en mans dels teus adversaris perquè te les apliquin a tu, segur que no les voldries. El populisme il·liberal no té ideologia o, cosa que és el mateix, pot ser implementat per il·luminats cesaristes de qualsevol signe. El narcisisme no té cap altra pàtria que l'ego.

Alguns deuen pensar que Orbán va començar a carregar-se la democràcia hongaresa manu militari, però no és així. Tot comença defensant la democràcia per anar-la emmetzinant a poc a poc. Una de les primeres accions d'Orbán va tenir a veure amb els jutges: va canviar el mecanisme de nomenament dels membres del Tribunal Constitucional i en va augmentar el nombre per aconseguir una majoria que sempre dictaminés a favor de les seves reformes. Després va fer una purga de jutges d'una altra "sensibilitat" baixant l'edat de jubilació obligatòria a 62 anys, amb una fórmula d'aparença legal i constitucional, que la mateixa UE li va revocar després que se n'hagués desempallegat.

Si el teu germà, la teva dona i les teves dues mans dretes al partit i al govern tenen problemes amb la justícia, tu també hauries de tenir-ne davant la ciutadania i els teus electors

Dels jutges, va saltar als mitjans de comunicació. Va convertir la televisió pública en un òrgan de propaganda del seu govern, va emprar recursos aparentment legals per apoderar-se de mitjans privats o va forçar el tancament dels que no es van deixar fer. El 2017, més del 90% dels mitjans hongaresos estaven controlats pel govern d'Orbán. Va castigar desenes de mitjans de comunicació petits i mitjans i va crear un Consell Mediàtic ple de partidaris de Fidesz, que van aplicar al seu gust la legislació. Feta aquesta destrossa, li va tocar el torn al sistema electoral. Va redefinir circumscripcions, va prohibir posar publicitat en mitjans privats, mentre ell usava els públics i una altra infinitat de malifetes. No serà perquè aquí no hem vist canvis de les regles del CGPJ, limitació de les seves funcions, aprovada amb Podemos, i altres que es van quedar a les portes per manca de suport català, però no per això menys desitjades: Llei per a la protecció de la participació pública davant la judicialització abusiva (la llei Begoña, per alliberar-la, eliminant l'acusació popular), intent de reforma per adjudicar la instrucció als fiscals i donar-los el monopoli penal, reformes per modificar l'entrada de jutges a la carrera —incloent-hi llicenciats amb només deu anys d'experiència i sense oposició—, cap de les quals millorava el control democràtic del poder mitjançant la justícia.

Finalment, també van arribar els intents de neutralitzar els missatgers, amb aquell avantprojecte per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i mitjans de comunicació, que Junts també va deixar a l'estacada. La simple tirallonga orwel·liana ens hauria de posar en alerta. La llei projectada no pretenia reforçar la democràcia i reordenar el discurs públic des del poder. Per no esmentar ja l'intent de regular a pitjor el secret professional dels periodistes.

I és que a Sánchez i al seu govern no els agraden els controls democràtics, ni respectar les barreres institucionals. Arremeten contra els periodistes crítics —jo ho he patit, i no soc l'única—, reguen els mitjans afins, ceguen els ingressos dels altres i sembren la seva propaganda entre una plèiade disposada a aplaudir el poder sense fre. Tampoc no els agrada que els jutges controlin els seus excessos o la seva corrupció. De manera insòlita, es fa servir la comunicació del Consell de Ministres per arremetre contra un jutge concret, amb la finalitat submisa de complir amb el cap. El que haurien d'haver fet és valorar què comporta, en termes polítics per al seu president, que tot el seu entorn, el familiar i el professional, estigui al banc dels acusats o a punt de seure-hi. Si el teu germà, la teva dona i les teves dues mans dretes al partit i al govern tenen problemes amb la justícia, tu també hauries de tenir-ne davant la ciutadania i els teus electors.

Això d'Orbán, per acabar, deixa una esperança oberta. I és que un candidat sorgit del partit del líder matademocràcies ha estat capaç de vèncer-lo, fins i tot amb les institucions, els mitjans i el sistema electoral degradat per ell. No cal dir que l'esquerra va donar suport al fet que el candidat conservador demòcrata arribés al poder. Només cal ser un demòcrata lleial i adonar-te de com t'aboques a l'abisme. El mateix podria passar aquí si dins del PSOE quedessin polítics responsables i sensibles als principis democràtics. No és que comparteixi que Peinado hagi posat una frase sobre Ferran VII en una interlocutòria, però sí que crec que la traïció és present en l'esfera pública.

Difícil esmena veig a l'Orbán ibèric, sobretot ara que sé que pretén que Espanya s'alineï amb la Xina per ser "al costat bo de la història". És el que tenen les simplicitats. No crec que la manca de llibertat; el control d'Internet; la persecució d'uigurs, amb indicis de genocidi; les presons per a presos polítics; els represaliats; l'insidiós poder tou que vol controlar-nos, siguin un costat al qual acostar-se des d'una democràcia liberal. Menys sense un debat parlamentari. Una altra deriva més.

Si no vols que t'anomenin l'Orbán ibèric, no et comportis com a tal.