Els meus dos nous amics són de Bolívia. I em fan aixecar les celles quan ens presentem, quan ens estrenyem la mà a la terrassa del bar on hem quedat. L’un es diu Marco Antonio i l’altre Victor Hugo, de manera que no cal que els posi noms falsos perquè ja en tenim prou amb els seus de veritat, com ho veieu? Que quan et penses que saps alguna cosa de l’Amèrica Llatina resulta que no, que tot és més complicat i del tot inesperat. Fa poc que viuen aquí i m’hi jugo un pèsol que, de papers, no en deuen pas tenir. I m’hi jugo un altre pèsol que els papers que no tenen, —que jo m’imagino que no tenen—, em fan patir més a mi que no pas a ells. Que ells saben espavilar-se sols, i no escalfar-se gaire el cap amb el que no poden controlar; no volen patir per patir, no volen anar encongits per la vida com si no comptessin per a res. La veritat és que, en aquest món cruel, no comptem per a res, ni ells ni nosaltres, però almenys ells no van espantats com hi anem nosaltres. “Els catalans teniu la por al cos. Nosaltres, naturalment, també tenim por, com tothom, però és que el vostre cas és exagerat. Si ens agafa la policia pot expulsar-nos d’Espanya, hi podem perdre molt, però què hi vols fer? També volem la independència de Catalunya, també protestem al vostre costat, però no ens escalfem tant el cap. Hem estat a algunes de les concentracions convocades pel Tsunami democràtic i ens hem sentit molt ben acollits, ha estat genial. Amb tot el que està passant a Catalunya és molt més fàcil integrar-s’hi, la veritat”. No paren de riure, d’explicar-se, de sorprendre’m. I m’ho deixen anar: “No, no som partidaris d’Evo Morales”.

“A veure, nois, expliqueu-me això. De manera que ho pugui entendre”. Mentre parlo fan servir el mòbil per buscar-me discursos de l’expresident bolivià, per demostrar-me, a través del llenguatge, que la causa de Morales avui és la causa de la dictadura, de l’autoritarisme que vol mantenir-se en el poder. “El problema és haver-se volgut perpetuar. Això és més important que la seva gestió, globalment bona. Fixa’t en la manera de parlar. No et recorda res? Les frases són dels seus discursos d’abans de renunciar a la presidència. L’apel·lació a la democràcia és constant i sempre apareix en primer terme, s’omple la boca amb la democràcia. Com si les dictadures es presentessin alguna vegada com a dictadures”. “És clar, afegeixo jo, fins i tot Franco, a Espanya, presentava el seu règim com a democràcia, en deia democràcia orgànica, sense partits polítics, sense eleccions, però era una democràcia perquè ho deia ell”. “Exactament, em fa Marco Antonio, és això mateix. La conferència de premsa del 9 de novembre, feta a La Paz, fixa-t’hi. Evo Morales acusa els discrepants de violents, d’il·legítims, de delinqüents. A Bolívia sí que hi ha hagut violència, i s’han cremat cases, s’han saquejat propietats privades, i aquí a Catalunya, no. Es vol confondre la violència amb cremar contenidors i amb llençar pedres a la policia”.

“I després hi ha el recurs al cop d’Estat. Evo Morales acusa l’oposició de fer un cop mentre que l’espanyolisme també acusa els independentistes de fer un cop. És el mateix recurs propagandístic. Amb la diferència que l’exèrcit abandona Morales perquè plegui. I que Catalunya ni té exèrcit ni fa servir la força. Evo Morales ha hagut d’exiliar-se perquè l’exèrcit l’ha obligat fotent-li una empenta, i perquè l’exèrcit no volia enfrontar-se violentament amb el poble. Aquí, a Catalunya, és al revés, la policia, la Guàrdia Civil, decideixen enfrontar-se violentament contra el poble per mantenir el règim a qualsevol preu. Evo Morales es defensa dient que actua en nom del bé comú, que ell és el defensor dels pobres, dels humils, dels desposseïts. De la mateixa manera que el Govern d’Espanya acusa l’independentisme d’insolidari, d’egoista, de ser un moviment de dretes, de mesquí, com si els governs de Rajoy i de Sánchez no fossin governs molt conservadors, al servei de l’Ibex 35”. “Sí, afegeixo jo, és molt divertit veure que personatges com Felipe González o Cayetana Álvarez de Toledo, que ells, precisament ells, acusin l’independentisme d’egoista”. Les paraules de Victor Hugo no es fan esperar: “Evo Morales, diu en contra dels seus adversaris el mateix que l’espanyolisme diu en contra de l’independentisme. El mateix. Cito: ‘grupos violentos, grupos antidemocráticos, que no respetan la democracia (...), que no respetan la paz social’. I immediatament després Evo demana que es defensi la pàtria. Com pots veure és un discurs prefabricat, un discurs que serveix igual per a Bolívia, per a Catalunya i per a qualsevol altre conflicte seriós. Un discurs fet per intentar de manipular el poble i no per arribar a cap solució. El discurs contra l’independentisme és el discurs internacional contra la llibertat, no en tingueu cap dubte. És el mateix. Per això ni funciona ni funcionarà”.