Espanya té un gran ull fitxant alguna gent de la que treballa en la guerra bruta. Per al GAL va elegir José Amedo, un paio d’aquells que es deixaven llarga l’ungla del dit petit de la mà per poder treure’s la cera de l’orella. Un individu que entrava en un bar i cridava “póngame unas almóndigas, unes cocletas y un solisombra”. Un personatge que sucava la fària en la copa de 103 mentre feia anar a banda i banda de la boca, i amb gran mestratge, un escuradents rosegat.

Ara, per a l’operació Catalunya, l’alineació és de dream team: Vicky la micròfons i el petit Nicolás, l’home a qui li agrada més xerrar per un micro que la farina als col·laboradors de segons quins programes de TV. Falten Manolo el del Bombo, el Dioni i Yola Berrocal i acabem amb els escarabats del planeta.

Però darrere d’aquests personatges trets d’una pel·lícula d’Ed Wood, n’hi ha d’altres menys sapastres. I com que són professionals, mai sabrem qui són. I després hi ha els que han convertit la seva col·laboració en la cosa en una manera de viure. I de viure bé.

¿Qui ho diu que de la mateixa manera que s’afinen fiscals, s’acaba amb la sanitat, es fabriquen informes falsos o s’inventen comptes a Suïssa (amb un número fals tan inversemblant que el muntatge s’autodestrueix), no s’ha nodrit amb generosos ingressos algunes organitzacions civils catalanes que un bon dia van aparèixer del no-res i que, de sobte, van posar-se a organitzar esdeveniments que necessitaven una infraestructura humana, material i, sobretot, econòmica que no està a l’abast de tothom?

¿Qui ho diu que alguns d’aquests variats mitjans de comunicació unionistes que es fan i desfan a la xarxa no han rebut algun suport moral i potser fins i tot bancari per poder treballar amb més comoditat?

¿Qui ho diu que algun hiperactiu i omnipresent tertulià especialitzat a argumentar a favor de la unitat d’Espanya no ha estat instruït, alliçonat i incentivat per poder dur a terme aquesta dura feina?

¿Qui ho diu que algunes d’aquestes persones tan actives a la xarxa, i sense una activitat professional gaire coneguda, no han rebut i reben l’escalf econòmic de la gent d’ordre? Concretament de l’ordre constitucional...

Qui ho diu, eh?

Jo no ho dic, naturalment. Bàsicament perquè no em crec que un Estat que organitza una xarxa per desacreditar i destruir un moviment que pretén fer un referèndum, paral·lelament dediqui pressupost a crear cert tipus de societats civils o a comprar mitjans i periodistes a qui filtrar merda.

I, com que això és del tot impossible, no entenc com hi ha gent que pugui pensar que és possible. Però, en el fons no m’estranya (que hi hagi gent que ho pensi). Perquè la gent, com la nit, és molt dolenta (i perillosa). I faci’m cas, sé de què li parlo.