Som més cultes i instruïts gràcies a Martí Luter, tot i que la seva influència a Catalunya va trigar. Entre l’any 1500 i el 1530, Martí Luter va ser el responsable del 20% de tota l’obra publicada a Alemanya. De fet, entre el 1518 i el 1530 les obres en alemany de Luter van ser 5 cops més nombroses que les publicades pels seus adversaris catòlics. Són puntualitzacions sobre Luter, 500 anys després de la Reforma Protestant, que fa el mecenes i escriptor Antoni Gelonch, en un acte a Manresa organitzat pel Diplocat que ha posat sobre la taula tres grans personatges en diàleg: Ignasi de Loiola, Erasme de Rotterdam i Martí Luter, tots ells cristians i europeus.  Gelonch sosté que Catalunya no va ser protestant perquè hi va haver traves importants. El primer escull, que directament l’oferta protestant no va arribar, els llibres (la Bíblia sobretot) no podia penetrar, eren objectes confiscats abans d’hora. El segon entorpiment, per l’acció del Tribunal del Sant Ofici. La tercera raó, per la voluntat monàrquica d’unir catolicitat i hispanitat. I el darrer entrebanc, que s'estenia com una taca d’oli, per la pedagogia de la por.

Luter, que com a monjo alemany es va cansar de les opulències catòliques del moment i va decidir emprendre una revolució, que ara coneixem com la Reforma Protestant, va tenir clar que si es tractava de tenir accés al text bíblic sense intermediaris, calia que la gent pogués llegir i entendre els relats per si mateixos, sense cap mediació. S’havia de prescindir de capellans amb estudis que fossin un filtre. Luter entenia que calia eliminar les mediacions entre el llibre i Déu, i per tant el llibre bíblic havia de ser, d’entrada, conegut i imprès. I segon, traduït, perquè si no, el poble no hi tenia accés. Així que amb Luter es va potenciar la lectura, l’educació i el nivell cultural europeu. Ara, a Alemanya, Luter no és només una figura immancable de la seva història, sinó que se n’estudien dimensions menys conegudes: la família o els llocs on va viure (hi ha més de 5 museus dedicats a la seva figura i el seu director va ser a Catalunya per explicar-ho). Desconec si tenim molts carrers o places dedicats a Martí Luter, però seria desitjable que la seva petjada fos més present a escala cívica i ens servís de record i revulsiu. El que va representar una ruptura i una contrareforma, avui és una ocasió de recompondre peces i avançar. No fa massa anys des del catolicisme es veien als protestants com a “germans separats”. No s'avança massa com a societat, separant-se dels germans. L'oferta de Luter era reformar i depurar, no destruir. Fent més present la seva figura i fent-la dialogar 500 anys després es pot reconstruir i comprendre.