Ara fa un any vaig anar a veure un amic malalt que viu molt a prop de Diagonal Mar, a BCN. Per diverses circumstàncies, inclosa la pluja, hi vaig anar en cotxe. Com que a la zona és impossible aparcar, vaig deixar el vehicle al pàrquing del centre comercial. A mitja tarda, quan vaig anar a buscar-lo, a la planta –4, hi havia una cua considerable per sortir. Però com que ningú havia avisat de res al moment de validar el tiquet, vaig pensar que era cosa d'un moment i vaig disposar-me a treure el cotxe de la plaça. El moviment va ser de 6 metres i 50 centímetres. Concretament fins al lloc on em vaig quedar clavat durant 3 hores i 25 minuts (de rellotge, guardo el tiquet amb l'hora de la validació i la foto del moment en què vam sortir al carrer). I ara vostè em dirà: "coi, haver marxat". Ja, però quan estàs allà penses que: 1/ en algun moment o altre allò es mourà perquè és impossible tenir centenars de persones aïllades sense cap explicació, amb el risc per la salut i la seguretat que això implica, 2/ deixar el cotxe allà al mig de l'embús hauria bloquejat encara més el pas un cop solucionat el caos (era impossible moure's de lloc) i 3/ molt bé, deixo el cotxe allà però, ¿i els que anaven al cotxe amb mi i que vivien lluny i en pobles sense tren, com tornaven a casa? Total, que sense cap informació, sense cobertura de mòbil, sense poder escoltar la ràdio, amb la gent aturant els motors perquè l'aire era irrespirable, amb més gent arribant a treure el cotxe sense que ningú els avisés de res i amb mocadors tapant-se la boca, amb atacs de claustrofòbia i amb nens plorant... així va ser com vaig passar el Black Friday 2014. Ah, i quan vam aconseguir sortir, fora hi havia diverses ambulàncies i un munt de policia. Per tant, vam tenir sort i tot... Emocionant. I ara arriba el Black Friday del 2015. Visca!!!

El concepte Black Friday aplicat aquí és un despropòsit monumental. Als Estats Units té una raó de ser perquè el celebren l'endemà del dia d'Acció de Gràcies i els deixa encarats ja al Nadal (per cert, si ja ens mengem el "Jalogüing" i ara el Black Friday, quant falta per què acabem menjant-nos un gall d'indi farcit?). Vaja, que allà té la mateixa lògica que té per nosaltres celebrar el Sant Esteve, una festa que als EUA no tindria cap sentit. Però aquí som tan fantàstics que hem importat una tradició aliena que, com el propi nom friday indica, es fa en divendres. I primer la fem en dissabte i, després, la fem durar una setmana sencera. Gloriós.

Efectivament, fa més d'una setmana que no paro de veure i escoltar per totes bandes anuncis del tipus "avancem el Black Friday". A totes hores. Per terra mar i aire. Sense parar. Amb traïdoria i diürnitat. Sense compassió. Sense aturador. Sense pietat. De tota mena de marques i productes. O sigui, no en teníem prou amb un dia esperant tres hores per sortir d'un aparcament (sense cap explicació) sinó que ara podem passar-ne set (de dies). Però és que resulta que abans o després d'aquesta tortura publicitària sense mesura, patapam!!!, al mitjà de comunicació que veus o escoltes t'acaba caient alguna cosa relacionada amb Ocho apellidos catalanes. Una notícia sobre l'estrena, sobre la recaptació del primer cap de setmana posterior a l'estrena, sobre la setmana posterior al cap de setmana posterior a l'estrena, una entrevista amb algú de la pel·lícula a qui encara no han entrevistat (crec que ja només queda la portera de la figurinista), o apareix un crític que la qualifica, directament, de femta cinematogràfica. ¿De veritat cal informar tant, tanta estona i amb tanta insistència d'aquesta pel·lícula? Com ja va passar amb la gravació de Joc de Trons, realment la cosa dóna per tant? Sí, de veritat? Quin és el criteri? Algú paga per aquesta saturació de noticies prescindibles, o què? O, millor dit, algú cobra? Hi ha interessos comercials que desconeixem? És simplement ganes de fer-nos avorrir els temes per esclafament neuronal?

En resum, que ara mateix me'n vaig a veure Ocho apellidos de Trons i, sortint, aniré a celebrar el "jalogüing" al Black Friday en dimarts en un centre comercial a rebentar de ciutadans disposats a consumir desenfrenadament a l'aparcament de la planta -4.