El seu nom vol dir 'oceà de saviesa', i així és conegut i reconegut globalment. L’actual dalai-lama, el número 14 a la història, Tenzin Gyatso, avui fa 90 anys i segueix enèrgic i contundent. En comptes d’oferir un previsible videomissatge agraint les felicitacions que li han arribat, ha fet servir el seu aniversari per llançar un monitum polític.

Persona non grata per al govern xinès, ha tornat a disgustar les autoritats xineses just aquesta setmana, quan ha fet saber que el seu successor no vindrà amb el plàcet de la Xina. Ja ha anticipat que es reencarnarà i que no demanarà permís per fer-ho. El dalai-lama ha reiterat que, quan ell mori, la institució del dalai-lama continuarà, i que la responsabilitat de reconèixer la futura reencarnació recaurà exclusivament en els membres del Gaden Phodrang Trust, l'oficina de Sa Santedat. Això és una reafirmació de l'autonomia espiritual tibetana davant la interferència política. La Xina ja ha instal·lat el seu propi panchen-lama (la segona figura espiritual més important del budisme tibetà), mentre que el nen reconegut pel dalai-lama i els seus seguidors no és reconegut i, de fet, ha estat detingut. A la Xina, on amb el catolicisme ja es viu una situació d’Església patriòtica i Església clandestina, es podria arribar a una situació anòmala, amb dos dalai-lames: el que reconeixeria la comunitat tibetana a l’exili, i l’oficial xinès de Pequín.

La successió del dalai-lama no és un assumpte dels tibetans, o dels budistes: té implicacions per a països com la Xina, l'Índia i els Estats Units

La successió del dalai-lama no és un assumpte dels tibetans, o dels budistes: té implicacions per a països com la Xina, l'Índia i els Estats Units. Després de la revolta del 1959 contra l'ocupació xinesa al Tibet, el dalai-lama va fugir a l'Índia, on va establir un govern a l'exili. El 1989 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, i representa un símbol internacional de pau i identitat cultural tibetana. I també és un exemple de llibertat i de revolta.

La seva manera de viure contempla que la felicitat no està feta, prové de les pròpies accions. I que la veritable compassió no és un noble sentiment, sinó un ferm compromís. Els ensenyaments del dalai-lama es podrien resumir a recordar que el propòsit de la vida és ser feliç, i que l’amor i la compassió són necessàries, no luxes, perquè sense ells la humanitat no podria sobreviure.

És un home amb un sa sentit de l’humor: "El cervell humà és un òrgan meravellós. Comença a funcionar en el moment en què neixes i no s’atura fins que et poses dempeus per parlar en públic".

La gent gran es desferma i diu el que pensa, però a ell no li calia arribar als 90, perquè ja són moltes les dècades en què va acotant el seu poder. Espiritual, sí, però mundial. Pots tenir poder polític, fins i tot posseir un gran país, però el poder espiritual té la gràcia de ser eteri i filtrar-se per allà on vol. Coses de l’esperit, que es diverteix bufant en llocs insospitats.

El seu llegat s’escampa molt més lluny que en terreny budista. Tenzin Gyatso, que va néixer el 6 de juliol de 1935, posseeix un lideratge indiscutible que l’ha consagrat com una de les persones més influents de tot el món. No és un home de nostàlgies ni de futurs. D’ell és la frase: "Només hi ha dos dies a l’any en què no es pot fer res. Un s’anomena ahir, i l’altre es diu demà". Per tant, avui és el dia adequat per estimar, creure, fer i, principalment, viure. Viure, per ara, l'hi permeten. Reencarnar-se on i com vulgui, és la seva determinació.