En època de fred, potser no ve de gust parlar de la nuesa, però no em referiré en aquest article a la nuesa física, sinó a la situació que es dona quan les persones ens trobem nues davant els poders.

Durant segles, i en diferents àmbits de l’activitat humana, les persones hem tingut estructures d’intermediació entre nosaltres i aquells que exercien diferents sobiranies, en àmbits ben diferents. Un primer trencament d’aquest fenomen de la intermediació es va donar en l’àmbit espiritual, amb la Reforma protestant iniciada per Martí Luter. En el text “Sobre la llibertat del cristià” (1520), Luter critica els pelegrinatges, la construcció d’esglésies, les cerimònies, els ordes religiosos, els altars, la vida monàstica, les excomunions, el dret canònic, la tonsura, els vestits eclesiàstics, la teologia, el poder temporal dels eclesiàstics, les festes i tot allò que defineix com les “infinites supersticions”, entre les quals el sagrament de la confessió. Aquest text fou una fita, en certa manera, en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna, perquè plantejava una revolució en la relació entre religió i llibertat. Un pas que seria reblat amb la formulació del principi “Solus Christus”, que considera que és immoral i inútil la mediació i el poder jeràrquic de l’Església de Roma, perquè un cristià, segons la doctrina luterana, “està subjecte sobretot al Senyor i a ningú més que a ell”.

Sense aquests mecanismes d’intermediació, o amb l’aflorament d’estructures de mediació immediates i fugisseres, les persones ens trobem nues davant dels poders

Si això va anar així en l’àmbit de la religió, en moltes altres esferes de la vida  també fou posat en dubte el paper dels organismes intermediaris. El Renaixement, per exemple, va comportar l’eclosió de la individualitat i de l’individualisme, l’establiment de la persona com a mesura de totes les coses, i l’enfonsament del feudalisme (i el del lligam directe súbdit-senyor). Més recentment, els homes i les dones hem creat moltes altres estructures d’intermediació com ara les associacions (culturals, gremials, esportives, etc.), els sindicats o els partits polítics. Si pel que fa a la religió l’afebliment de la intermediació es dona ja, en alguns indrets d’Europa, des del segle XVI, és obvi constatar que a casa nostra aquest moviment s’ha donat amb força a finals del segle XX i començaments de l’actual. A vegades potser de manera no massa conscient, hi ha hagut un davallament cap a posicions contràries a la mediació eclesiàstica que, en el millor dels casos, ha estat substituïda per una espiritualitat construïda individualment.

Pel que fa a la resta d’estructures esmentades, resulta també constatable que hi ha un afebliment de l’associacionisme, si més no tal com l’havíem conegut. Quan hom conversa amb dirigents d’associacions, surt sovint el tema de l’absència de relleu generacional, la manca de joves que vulguin liderar aquestes estructures. Probablement, els joves tenen altres maneres de reunir-se i d’associar-se per a la promoció i treball dels seus interessos, però sovint es fa al marge de les associacions establertes.

Respecte dels sindicats i dels partits polítics, el grau d’afiliació ha estat tradicionalment baix en les nostres contrades. Potser s’expressa així la nostra veta anarquista, però també és cert que aquest grau d’afiliació ha anat disminuint amb el pas del temps, i no guarda cap relació amb una oferta creixent d’afiliació sindical o política. A major oferta, menor adhesió. També és cert que el grau de desconfiança de bona part de la població respecte de l’oferta sindical o partidista se l’han guanyat a pols, amb diatribes, baralles, casos cruixents de corrupció, tripijocs i decisions que honoren poc l’acció cívica d’aquestes estructures, que foren més sòlides en el passat.

Sense aquests mecanismes d’intermediació, o amb l’aflorament d’estructures de mediació immediates i fugisseres, les persones ens trobem nues davant dels poders, i els poders (econòmics, socials, culturals, administratius, etc.), ho saben i se n’aprofiten. L’individualisme rampant no disminueix les possibilitats de cada individu de ser escoltat? No és més fàcil per als poders torejar-nos? Abans de carregar-nos les estructures de mediació, o de no substituir-les per algunes de més adaptades, potser seria bo fer alguna reflexió sobre la nostra condició de nuesa.