M'arribava ahir un "mem" (aquesta imatge que resumeix de manera visual, acompanyada d'una frase, un fet des de la crítica i l'humor) en el que apareixia una nena "del futur" atabalada, estudiant aparentment Història, i concretament el període que actualment ens ha tocat viure. Estava atabalada, s'entenia, per la quantitat de coses que havia d'estudiar: una crítica des de l'humor i el sarcasme davant la ingent successió de fets que estem presenciant.

Des que va arribar la pandèmia se succeeixen esdeveniments sorprenents, que modifiquen el nostre dia a dia de manera brutal; que afecten la nostra concepció de la salut, de les relacions amb els altres, que ens fan pensar sobre els nostres drets, les nostres llibertats; que han activat en molts de nosaltres la necessitat de preocupar-nos per estar més informats.

Des de fa ja més de dos anys ens hem vist en l'obligació de gestionar pors col·lectives, però també individuals; ens hem vist forçats a prendre decisions sense tenir molt clar si encertaríem. Hem confiat en el que se'ns ha recomanat; i també hem desconfiat del que se'ns ha dit. Hem sentit alguns la desprotecció davant d'una falta de respostes mai viscuda. El món ha convulsat de cop. Guerres, fams, catàstrofes naturals, i crisi. A estones tot sembla apocalíptic.

Gent que decideix canviar la seva manera de viure de forma radical. Molta gent que ha adaptat la seva feina i el seu hàbitat a una nova realitat en la qual hem "practicat" com omplir els nostres rebostos, a anar molt amb compte amb el consum (de combustible, d'energies diverses). De diferents maneres hem parat més atenció a la nostra economia domèstica a mesura que anem escoltant dades catastròfiques sobre l'economia global.

En aquests tres últims anys alguns hem vist la política des d'un altre punt de vista: hem analitzat les decisions que s'han anat prenent, de manera més o menys compassada, als diferents països del món. Per primera vegada, almenys en la meva vida, he pogut sortir al món per comparar les portades dels diaris, per contrastar discursos presidencials, mesures sanitàries, de seguretat i confinament. Hem pogut sentir una connexió real d'una punta a una altra del planeta. I s'han pogut observar d'una manera més clara les diferències, les bretxes i les enormes injustícies que les decisions d'un lloc suposen en d'altres.

Som poc conscients, pel que es veu, del que tenim a sobre. I potser és perquè s'han encarregat molt bé de desmobilitzar-nos. La característica potser més greu d'aquesta nova normalitat.

No sabem què ens depararà el final de l'estiu. Jutjant pels avisos de la classe política, sembla que podria omplir una nova onada, restricció d'accés a combustibles, ajusts econòmics i tensions internacionals. Les dades apunten cap a octubre com un mes delicat. Mentrestant, hi ha hagut qui ha apostat per fer-se un homenatge estival, endeutant-se amb crèdits personals fins a les celles que no saben bé com pagaran. Però després de gairebé tres anys d'una sensació de pressió insuportable, no són pocs els que han necessitat divertir-se.

Tanmateix, davant la por que ens llancen contínuament, els números en les cancel·lacions de reserves del sector hoteler han estat també elevats. El 40% dels espanyols s'han vist obligats a posposar les seves vacances, el 57% les ha escurçat i el 30% les ha cancel·lat. Gairebé el 80% ens quedarem a Espanya aquest estiu. A la meva regió, Castella La Manxa, segons un estudi realitzat per l'Observatori Cetelem, bona part de la població, sobre el 40%, ha decidit gastar-se un 24% menys, això és, uns 671 en comparació amb el que se suposa que es va gastar l'estiu passat, que de mitja van ser 878 euros.

La gasolina és un factor important ara, més que mai, a l'hora d'organitzar un viatge. Però també ho és l'allotjament, que s'ha encarit també. Fem comptes contínuament en aquesta nova normalitat, molt més que abans. Anar al supermercat i descobrir que la majoria dels productes costen més que abans, i alguns d'ells, encara que costin "el mateix", venen en paquets subtilment reduïts. Omplir un carretó de comprar et costa bastant més que abans. I probablement has modificat alguns hàbits de consum i ara apostis més per productes frescos, de proximitat i per fer la compra més sovint en lloc d'anar al supermercat a omplir el rebost. La plantofada de la calefacció de l'hivern passat ens ha deixat tremolant de cara al pròxim hivern. Encara que ara és estiu, i totes les pors semblen fer-se més petites amb la calor del sol i la llum, el cert és que aquesta nova normalitat ens ha fet canviar.

Estem vivint moments d'innombrables girs, d'una infinitat d'adaptacions i és important que siguem capaços d'entendre-les i de gestionar-les. Des del sentit crític, des de la consciència de classe que no tenim, perquè és precisament ara quan ens hauríem d'adonar que cal protegir-se davant els abusos que s'estan cometent sota la capa de la por, de la pandèmia, de la guerra i dels cataclismes climàtics. Darrere tots aquests drames, que sens dubte ho són, estan els drets, les garanties que ens hauríem d'assegurar per a tothom.

Aquí no ho estem veient, però les revoltes populars que estan començant a recórrer diferents països d'Europa bé mereixerien la nostra atenció i anàlisi. Perquè el que veiem al supermercat, en posar gasolina, en pagar la llum, en anar-nos-en de vacances, en anar a un centre sanitari públic, és la prova que el sistema està col·lapsant. I els que tenim més paperetes per patir, som les classes mitjanes i les classes més baixes.

Poc se sent una necessitat d'organització popular. Res no s'escolta dels sindicats ni dels presumptes partits d'esquerra. Tal com va la cosa, massa tranquil està el pati. Almenys el nostre. Som poc conscients, pel que es veu, del que tenim a sobre. I potser és perquè s'han encarregat molt bé de desmobilitzar-nos. La característica potser més greu d'aquesta nova normalitat.