Per més que es parli de transparència, en política no hi ha retiment de comptes. És a dir, a diferència dels estudiants, dels que han d’opositar, dels treballadors que han de complir objectius, etc., en política no hi ha avaluació final. Se sol dir que l’examen són les següents eleccions. I és cert que l’acompliment de determinats compromisos pot reforçar certs valors que representa un candidat. Però la gran majoria de la gent no vota comprovant els compromisos assolits pels polítics. La gent vota per expectatives, pel que dicten els seus sentiments i per algun repte de futur. Ja em va bé acceptar que és així, perquè si votéssim amb relació a l’execució de l’obra pública, per exemple, voldria dir que els catalans som rucs.

Però no avaluar té conseqüències negatives, la més evident és que no hi ha aprenentatge. Tampoc no es tenen en compte les oportunitats perdudes: perdre un congrés, una gran inversió, la instal·lació d’un sector econòmic mai no passa factura. Equivocar-se a nivell de relat de país tampoc. Un dels errors del procés va ser el "tenim pressa", ja he justificat per què ho penso en altres ocasions. Pel cas d’avui, cal recordar que va ser alimentat per ERC perquè prenia vots a Artur Mas. De prendre vots a Artur Mas a posar-ho tot en mans de la CUP va ser un obrir i tancar d’ulls, etc. I d’això sembla que tampoc n’hem après res. Ara, de sobte, ha aparegut per tot arreu l’"aquí no hi cap tothom", alimentat més o menys explícitament.

Almenys avui, no entraré en el fons de la qüestió perquè la voluntat de l’article és posar l’accent en com es pensen aquestes afirmacions, és a dir, en el mètode que es fa servir per arribar a una idea, que repetida mil cops esdevé llei. Respecte al "tenim pressa", hi havia algunes preguntes, com "per què?", "després de tres-cents anys tampoc no en venia d’un parell" o "i posar en risc aquesta gran majoria?", que no es van respondre, més enllà de l’emoció: els fills, que ens miren, etc. Del "no hi cap tothom" perquè pren vots a Junts —que pot sonar bé a alguns— a posar-ho tot en mans d’Aliança —per mi tan fort o fluix com posar-ho en mans de la CUP— també hi pot haver un obrir i tancar d’ulls. Sense cap alarmisme, cal dir-ho. Només caldrà anotar-ho com una altra oportunitat de país perduda, això sí. Per culpa del partidisme i la manca de generositat d’alguns amb el país. Penso que el "La Catalunya dels deu milions d’habitants ara és impossible" de Junqueras va per aquí.

Tenim comarques senceres, a menys de 100 km de distància de Barcelona, amb una densitat de població de 15 a 150 habitants per km quadrat. Segur que no hi cap més gent?

No ho diu tan clar com el "tenim pressa", cert, però alimenta el marc d’Aliança. No perquè ho pensi, sinó perquè creu que resta vots a Junts. Però més enllà d’això, abans de donar-ho per bo, algú d’aquest país pot estudiar-ho? El problema del col·lapse dels serveis, d’algunes infraestructures i d’algunes ciutats és ara. No pels que vindran, sinó pels que han vingut. Tenim clar que no es pot fer fora ningú o continuarem amb una demagògia per a la qual no tenim competències? El problema són els que han vingut? ¿O el problema és que els que han vingut no s’han integrat a la nostra cultura i valors i que el sistema s'ha col·lapsat per manca d’inversió de l’estat i per culpa de l’espoli fiscal que patim a Catalunya?

Les projeccions de creixement de la població mundial, basades en estimacions demogràfiques internacionals fetes per l’ONU i organismes demogràfics, diuen que dels 8,2 mil milions actuals passarem als 9,7 mil el 2050, als 10,3 mil el 2080. Atenció!, projecten 10,2 mil milions el 2100, una petita disminució. Aquestes són projeccions mundials, si ens fixem en Europa, ens diuen que dels 744 milions del 2025 se'n preveuen 703 el 2050. És a dir, decreixement cinquanta anys abans que al món. Aquest decreixement és degut a la baixa natalitat i al fort envelliment de la població. Citen com a únic atenuant la immigració. Cosa que vol dir que quan serem menys hi haurà molts més immigrants. Per tant, és un relat intel·ligent com a país? No hi cap més gent o necessitem eines i recursos per integrar els que hi som? Catalunya no és només l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Barcelona, ciutats amb una densitat de població d’entre 24.000 i 17.000 habitants per km quadrat. Tenim comarques senceres, a menys de 100 km de distància de Barcelona, amb una densitat de població de 15 a 150 habitants per km quadrat. Segur que no hi cap més gent? Cal fer-nos bones preguntes sobre aquest tema per afinar els arguments.

Per exemple: té sentit apostar pel no creixement en un país on els autòctons no tenen fills i la població és molt envellida? Té sentit renunciar al reequilibri territorial? Té sentit, en termes de poder polític, ser la zona amb més població de l’Estat? Avui no donaré respostes, només faig preguntes. Estaria bé que es responguin en sentit de país abans que el "no hi cap ningú" esdevingui un altre mantra fallit que ens deixi en evident contradicció durant la dècada entrant. No cal respondre de seguida, pensem-ho bé, no tenim pressa.