1. Expert en autoarrebossar-se al femer
En parlàvem aquí mateix, al punt 4 de la crònica mèdia de la setmana passada. Era la denúncia d'unes quantes dones de la CUP pels insults que havien rebut a diversos mitjans i a Twitter. Com era de preveure, la resposta dels senyors que cada matí surten de casa vestits amb uns calçotets tres talles petits i plens d'ortigues va ser de tot menys amable. Dimecres, el cap de premsa de la CUP, en Jordi Salvia, feia aquesta piulada: 
De què estava parlant? A què es referia? Doncs a aquest vídeo que ell mateix adjuntava amb la piulada:
Segueixen les agressions masclistes i sexistes contra les dones de la @cupnacional pic.twitter.com/g9fmU5Yrwa #EnsVolemVives
— jordi salvia (@jordisalvia) 3 febrer, 2016
Veient aquestes coses passa com quan llegeixes una notícia en què un conductor begut, drogat, amb el carnet retirat i sense assegurança és immobilitzat pels Mossos i al cap d'una estona el tornen a aturar encara més begut i més drogat conduint el cotxe d'un amic. Què en fem de gent com aquesta? Què pot fer la societat per protegir-se de gent així?
2. Però és que el xicot és reincident...
No és la primera vegada que el senyor en qüestió, un tal Eduardo García (que sembla que es conegut com a García Serrano), ens demostra les seves delirants habilitats. Aquest ciutadà és aquell que el juny del 2010 va regalar-nos el seu nivell intel·lectual en una tertúlia d'Intereconomia...
En aquella ocasió, el jutjat penal número 20 de Madrid el va condemnar a indemnitzar amb 18 mil euros a Marina Geli i a abonar-li una multa de 12 euros al dia durant 9 mesos pel dany causat. Ara ha estat hàbil per insultar sense riscos penals. Però, com a la faula l'escorpí i la granota, hi tornarà. Només cal esperar... I denunciar, esclar.
3. Definitivament, el masclisme de boina a rosca està de moda
Alerta Digital és un mitjà que es reivindica com d'extrema dreta. I, com a tal, s'esforça molt a estar a l'alçada del que esperem d'aquest tipus d'ideologia. I mai ens defrauda. Fixi's quin menyspreu a la dona del president de la Generalitat, que aconsegueixen convertir-ho en un menyspreu a totes les dones: 
I ara al menyspreu masclista, hi afegim aquell toc de racisme que mai pot faltar... 
A casa esperem amb molt d'interès a veure què afegiran la setmana vinent a l'actual combo masclista-racista.
4. Sentit homenatge al rei de la improvisació
Arturo Torró ens ha deixat, "alcaldísticament" parlant. Tal com ha recordat ecorepublicano.es al moment d'acomiadar-lo com es mereix, Torró era un fenomen de l'oratòria. Bé, sí, comptava amb un petit i insignificant ajut en forma de treballadora de l'Ajuntament situada com veu en aquesta foto: 
Però ella només hi posava la freda lletra. El caliu, la intenció, el missatge... vaja, l'artista, era ell. Bé, i el fisio que tractava els genolls i l'esquena de la noia...
5. Canviar d'opinió és saníssim
Pensar sempre el mateix és molt avorrit. Veure avui les coses diferents a com les veies ahir és un signe d'evolució. Qüestionar-s'ho tot no t'acosta a la veritat però et proporciona una llibertat impagable. Dir-te a tu mateix que potser ahir no tenies raó és un exercici molt sa per a l'ego i per a la salut en general. Doncs bé, gràcies a Pepe Fernández Albertos, politòleg i col·laborador del blog Piedras de Papel (inclòs al projecte eldiario.es), aquesta setmana hem tingut un exemple de pensament evolutiu. Mirem una piulada que va fer: 
I les set diferències les havíem de trobar entre aquest antic editorial (sisplau, miri la data)... 
... i aquest altre editorial de diumenge passat: 
En dos anys i un mes, El País pensa radicalment diferent davant de la mateixa situació. I això és bonic perquè demostra una independència de la qual anem molt mancats últimament a la premsa, sobretot a la de paper. Perquè, per suposat, aquest canvi d'opinió del rotatiu guia del progressisme modern no té res a veure amb cap campanya per afeblir Sánchez, ni és un suport a les tesis dels barons "sociates" arribats des del més profund de la sima d'Atapuerca, ni vol propiciar pactes que responen a interessos empresarials particulars. No, no... Han fet una evolució que els ha sortit de dins sense que ningú l'hagi teledirigit. I això és molt bonic. I entranyable. I converteix els editorials de El País en una lectura imprescindible per veure cap a on evoluciona cert periodisme.
6. El tret de sortida
Quan la setmana passada va esclatar el cas de corrupció a l'Ajuntament de València, en van anar plenes totes les portades. Totes? Nooo, totes no. Un diari de Madrid poblat per irreductibles ideòlegs de la cosa resistien encara a l'invasor. Fins dimarts: 
Dimarts sí. Dimarts, per fi, l'ABC va treure en portada la notícia. I no precisament petiteta. Va costar, però no s'hi van posar per poc. I ara és quan vostè, que sempre veu fantasmes i conspiracions arreu, exclama: "Escolti, ¿vol dir que aquesta portada no coincideix amb l'aparició de les primeres veus internes provinents de la seu central a Madrid demanant responsabilitats a Rita Barberà, fins llavors intocable perquè havia estat, juntament amb Camps, el gran suport de Rajoy en la seva guerra amb Esperanza Aguirre?". I vostè afegeix: "Veus internes que, quan s'adonen de la magnitud del cas, es desmarquen de Barberà a tota velocitat per no enfonsar encara més el partit en el fang". I vostè conclou: "Vaja, que el diari espera a veure què passa amb Barberà i quan veu que Rajoy no té més remei que retirar-li el suport i baixa el polze, llavors hi van". Bé, doncs aquest humil ajuntalletres només pot afegir que tot això ho ha dit vostè...
7. A veure si ens aclarim...
Havíem quedat que els milions d'empreses (o més) que fugen cada dia de Catalunya ho feien per culpa de l'independentisme, la fractura social i que no plou. Doncs bé, gràcies al periodisme d'investigació de Periodista Digital, mitjà del qual és responsable aquest periodista de Raza anomenat Alfonso Rojo, ara sabem que no. La culpa és del govern de Podemos: 
Carles Puigdemont, com tothom sap líder de Podemos a Catalunya, com tothom també sap és un expert en incertesa regulatòria i pujades d'impostos. I així ens va...
8. Dret a la intimitat?
Al diputat de Podemos Alberto Rodríguez el van fer famós els senyors i senyores de la premsa del segle XIX que domina els mitjans de comunicació més influents de "Madrit" (concepte). Imagini's, un paio amb rastes a la cort!!! Inadmissible!!! (per cert, quin gran regal lingüístic que la cort referida a l'acompanyament de la monarquia s'escrigui igual que la cort referida al lloc tancat i cobert, proveït de menjadores, abeuradors i jaços, destinat a tenir-hi bestiar). El cas és que al diputat Rodríguez el van incloure a la llista aquella de "gent que fa pudor" i fins i tot el van convertir en portada d'algun diari per demostrar que "això ja no és el havia estat". Doncs bé, ara ha estat notícia perquè dorm. Imagini's, un paio amb rastes i que dorm!!! Parin màquines!!! Bé, i construïm una peça. Aquesta: 
Però, esclar, un cop has dit que aquest diputat dormia, la notícia s'ha acabat. El problema és que et queden unes quantes línies per omplir. Sort en tenim llavors de la imaginació, oi? Amb una suposició, una pregunta marciana, una desqualificació i una miqueta de palla (mental), pim pam, queda inaugurada una altra peça que passarà als annals.
...i 9 . Provocació
El diputats de Ciutadans al Congrés, Joan Carles Girauta, és un gran provocador. Fa anys que circula pels mitjans i sap com utilitzar els mecanismes per tocar el voraviu als uns i alegrar el dia als altres (concretament als seus). El cap de setmana passat va anar al programa El Suplement de Catalunya Ràdio i va marxar a mitja entrevista. Formava part del guió. Ara bé, la piulada posterior em va decebre. Massa fàcil. Massa previsible. Massa pel broc gros. Als professionals de la provocació els hem d'exigir més. I no per nosaltres, sinó per ells i pel seu estatus...
