Ja tenim una nova data per a la història. Les 15.31 h del 3 de gener del 2016. Ha estat en aquest precís instant quan la CUP ha fet oficial als periodistes que no investiria Artur Mas. Ha estat el triomf de la coherència. Van dir "no investirem Mas" i no l'han investit. Perfecte. Tenien la clau i l'han usat. Ara bé, ja la podrien haver fet servir a primers d'octubre, no? Tres mesos marejant la pobra perdiu per acabar fent el que sempre has dit que faries, sona a presa de pèl. Sí, ja em sé l'argument aquest que la culpa és de Mas per no haver-se apartat, però hi ha un petit problema: quan decideixes jugar a parxís no té gaire sentit demanar a mitja partida usar fitxes d'escacs i regles del Monopoly per acabar matant la fitxa desitjada i comptar-ne 20.

D'haver-ho enllestit fa tres mesos, quan tocava, avui ja tindríem un nou govern, no en funcions sinó funcionant. I un nou govern voldria dir que algú ja podria haver posat en marxa les mesures d'urgència social, en nom de les quals fins ara han justificat humiliar personalment, políticament i institucionalment el president de la Generalitat. En funcions, però president. I fins i tot aquest possible govern que avui podríem tenir, hauria pogut aprovar un nou pressupost. Però, i què tenim? Que què tenim? Doncs tenim que des del juliol passat i fins l'abril vinent el nostre país haurà estat aturat. Gràcies a tothom per haver-ho aconseguit. Era el millor moment polític, econòmic i humà per fer-ho, efectivament.

Però és que l'argument que hem estat tres mesos així perquè resulta que era Mas qui no volia enretirar-se queda totalment despullat si analitzem l'escenari que hauria quedat en cas d'investir un altre nom de consens. Digui'n Romeva, digui'n Munté. Quines polítiques hauria aplicat aquest nom alternatiu? Les de Junts pel Sí, lògicament. Amb una capeta de pintura més social? Potser sí, però seria de cara a la galeria i perquè alguns intentessin fer-nos creure que Mas era el problema. Escolti, és que els diners són els que són. I al famós últim document de proposta presentat fa un parell de setmanes no és que haguessin tocat os, no, és que podies posar-hi un llacet rosa, però el marge de maniobra que deixa el FLA és exactament menys zero. Amb Mas, sense Mas o amb Jordi LP fent un recital d'havaneres amb 30 cors d'Oh Happy Day. I la gent d'Esquerra que va treballar en aquest document va veure la realitat dels números. I els independents que anaven a la llista de Junts pel Sí, també. I els de la CUP. Sí, perquè la gent de la CUP també sap la realitat dels números. Una altra cosa és si alguns volen fer veure que no i dir-nos que un altre pressupost és possible gràcies a la feina conjunta del Mag Lari i el Mago Pop.

Per tant, les polítiques socials d'un govern sense Mas no haurien estat molt diferents de les aplicades per un govern amb Mas. Fonamentalment perquè no ho podien ser. I el que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible.

I si era un problema de corrupció, llavors el nom no era Mas sinó tot CDC. La justícia envia de tant en tant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (sempre 15 minuts més tard que hi arribi la premsa) a la seu de CDC, no a casa d'Artur Mas i Gabarró. Per tant, seguint aquesta lògica, si el problema era una sospita de corrupció que embrutaria la causa, s'hauria d'haver enretirat ell, sí, però també tots els convergents de la llista. Inclosos els aspirants a ocupar la cadira d'un Mas apartat.

Ah, i una última cosa. Qui pot garantir que, en cas d'un acord d'investidura sense Mas, hi hauria hagut estabilitat parlamentària? Qui està en condicions de posar la mà al foc que hi haurien hagut pressupostos? Qui assegura que un conseller (o una consellera) no hauria estat reprovat (o reprovada) per vagi vostè a saber quin motiu? O que una decisió de Govern no hauria estat tombada per una circumstancial majoria alternativa? Junts pel Sí no era un pacte entre partits anticapitalistes, sinó una coalició "moderada" que agrupava una part molt important de la societat catalana. Concretament, 1.628.714 ciutadans i ciutadanes dels 4.092.349 que a les passades eleccions van votar per alguna candidatura. Unes eleccions que des de les 15.31 h del 3 de gener del 2016 han passat de ser plebiscitàries a inútils.

Novament, gràcies a tothom per haver-ho aconseguit. Una cordial abraçada.