Saps quan una vinya és jove o vella si és més ampla o més prima. Per a una que va créixer amb el model de bellesa de la Kate Moss, ara —el 2025—, em pregunto si tots ens hem eixamplat. No ho dic com a cosa pejorativa, sinó com un afalagament a la nostra intel·ligència emocional. Potser ho dic perquè amb la premenopausa ja ningú no vol aspirar a la talla XS ni té por d'engreixar-se si deixa de fumar. Però continua no sent gaire normal que senti les dones de més de 50 preguntar sempre als emprovadors de la botiga: Em fa grassa? És que estic massa grassa, haig de perdre tres quilos urgentment! En comptes de: Em ressalta els ulls? Em queden bé aquests colors? Vaig elegant? I còmoda?

Entenc que és més fàcil dominar les dones quan han de passar gana per encaixar en un estàndard de bellesa poc realista i preocupar-se per la cel·lulitis. En comptes de centrar la seva força mental a dirigir empreses o preocupar-se per si la parella les tracta com es mereixen. Aquest odi irracional cap als teus braços, que creus que aquest estiu són més gruixuts que els altres, és digne d’estudi. I te'ls tapes, encara que estiguis a quaranta graus, per vergonya. Vergonya de tenir braços, d’estar ben alimentada, de fer esport, de poder-los fer servir? Ben mirat, és ben estrany, el nostre pensament. Sí, però la solera d’anys jutjant-los no se’n va amb quatre bones intencions. Igual que els Reis no existeixen, has de saber que aquelles models que ensenyen les panxes planes després d’haver tingut tres fills no són veritat. Quan s’asseuen, també tenen michelins, perquè és part de la nostra natura i la nostra reserva de greixos, i si no és així, és que estan molt malaltes. Les MILF hem d’ensenyar els braços en solidaritat també amb les pubilles de cuixa forta i dels anomenats físics no normatius. En aquest cas, són elles, les meves joves, les que ens estan obrint i ensenyant el camí a les de les altres generacions. Perquè això és una feina col·lectiva, perquè les teves filles i netes no pateixin el fantasma de l’anorèxia. Després revises aquella foto del juny de fa tres anys (quan et pensaves que tenies les cames més lletges del món) i veus que estaves estupenda. I per què em vaig passar l’estiu amb texans en comptes de passar-m’ho bé i tenir les cames fresques? I veus que ridícula que vas ser, i que pagaries el que fos perquè ara mateix aquests fossin els teus problemes.

Les dones ja no volem ser princeses, sinó presidentes; ja no volem estar primes, sinó fortes

Ens passarà el mateix quan ens veiem d’aquí a cinc anys aquest estiu, que assegurem estar més inflades que mai? Quin plaer que influencers com Laura Escanes denunciïn a les seves xarxes els comentaris imbècils sobre si està a un pas de l'Ozempic. Igual que les dones ja no volem ser princeses, sinó presidentes; ja no volem estar primes, sinó fortes. I que Lalachus expliqui que cada vegada que té una gran oportunitat de feina, tothom fa acudits que ja no tenen gràcia sobre el seu pes. Sí, no podem educar aquella tieta que no sap que tu també tens miralls i que et comenta que estàs més maca perquè t’has aprimat. Però sí la nostra mirada envers nosaltres mateixos. JLo no té les cames de filferro, ni falta que li fa. Perquè no pot ser que la bàscula marqui el nostre humor estiuenc. Ens mereixem més que el sacrifici de no menjar moltes olives, gelats, orxata i fruits secs al sol, que el dejuni no només per desinflamar, sinó per intentar tenir el cos de fa deu anys. A la vida no ho pots tenir tot alhora. O sí, però no amb la proporció que voldries.

Al final, si has de triar entre cara o cul, a partir dels quaranta, aposta per la cara, que te la veu (normalment) més gent. És el bòtox natural de tota la vida. Ja que, al final, el que pesen són les emocions. Et podria dir que aprofitis i que cremis allò que et carrega per Sant Joan, que amb la coca de llardons, el millor no és el brut nature. Estaràs pensant si has de fer spinning l'endemà de la revetlla? Et dedicaràs a estimar-te descansant amb una samarreta de tirants? Aniràs contant calories aquestes primeres nits d’estiu? Diuen que l'única mesura de l’amor és estimar amb desmesura. I que cardes com cuines. També com menges i com et menges el cap. Al final, del que tenim ganes és d’estimació.