Per què no es pot parlar d’immigració?

Per què parlar d’immigració i de la bomba de rellotgeria en què s’està convertint a Catalunya és tabú? Per què no es pot dir que la immigració és un problema si realment ho és? Per què no es pot dir que aquest problema, a més, s’agreuja si es tracta d’immigració musulmana? Per què no es pot parlar dels riscos de radicalització que comporta l’integrisme islàmic? Per què no es pot dir que la immigració musulmana, tret d’honroses excepcions, no té gens d'interès a integrar-se? Per què no es pot dir que aquesta immigració musulmana que no es vol integrar és un perill per als valors de la societat occidental? Per què no es pot dir que el seu objectiu és que d’aquí a cinquanta anys a Europa totes les dones portin vel perquè ells, els musulmans, hauran conquerit Occident, com no s’estan de proclamar? Per què no es pot dir que l’islam no és tan sols una religió, sinó una determinada manera de viure que ho regeix i controla tot?

Per què si els violadors grupals d’una noia són alemanys o anglesos es diu i si són magribins o sud-americans no? Per què quan els delictes són comesos per segons quins immigrants es diu i per segons quins altres no, cosa que, efectivament, vol dir que són musulmans o sud-americans? Dir-ho és racista? I no dir-ho què és, si no? Per què s’amaga d’on són una mare embarassada i els seus tres fills que han estat desnonats? Per què no es diu que uns menors que agredeixen brutalment un home per robar-li són marroquins? Per què no es pot dir que un sense sostre que dorm al carrer és un immigrant marroquí irregular, si realment no té papers, i es menteix fent veure que és un sense llar a seques i amagant que té antecedents per robatori amb violència? Per què es confon interessadament immigració il·legal amb pobresa, misèria i vulnerabilitat social fent passar bou per bèstia grossa? Per què no es pot dir que en alguns casos hi ha una relació directa entre immigració i inseguretat ciutadana, si realment hi és i cada cop més? Per què no es pot dir que la majoria dels delinqüents detinguts són estrangers i per què se n’amaga la nacionalitat?

Per què no es pot dir que a Catalunya la immigració sud-americana —també tret d’honroses excepcions— tampoc no té especial interès a integrar-se, atès que amb la llengua castellana en té prou per anar tirant? Per què es permet que aquesta immigració sud-americana pugui treballar i viure a Catalunya no tan sols sense necessitat de parlar català, sinó sense tenir ni la més mínima voluntat d’entendre’l, quan en qualsevol altra part del món, si no sabessin la llengua del país, no s’hi podrien estar? Per què la llengua i la cultura catalanes no poden ser conegudes, i per descomptat respectades, pels immigrants, com passa a qualsevol altre lloc amb les seves senyes d’identitat? Per què arreu del món és l’immigrant qui s’ha d’integrar a la comunitat que l’acull, menys a Catalunya, on són els catalans que s’han d’adaptar a la manera de ser i de fer dels qui hi arriben? Per què no es pot dir que Catalunya té l’índex d’immigració més alt d’Espanya, i gairebé d’Europa, i que frega el llindar del que es considera tolerable i assumible? Per què no es pot dir que en determinats municipis ja són més els naixements de progenitors de nacionalitat estrangera? Per què no es pot dir que molta gent té la sensació, i sovint la certesa, que per als immigrants hi ha tota mena d’ajudes i per a ells, en canvi, no? Per què no es pot parlar de la necessitat, cada vegada més urgent, de regular la immigració? Per què no es pot dir que l’única immigració tolerada ha de ser la legal i la que el país pugui absorbir i no la que saturi els seus serveis socials i assistencials? Per què no es pot dir que tot això no té res a veure amb la multiculturalitat?

Per què arreu del món és l’immigrant qui s’ha d’integrar a la comunitat que l’acull, menys a Catalunya, on són els catalans que s’han d’adaptar a la manera de ser i de fer dels qui hi arriben?

Per què els mitjans de comunicació, públics i privats, segueixen al peu de la lletra aquestes regles no escrites segons les quals qui no les observa és titllat de racista, xenòfob, supremacista i fins i tot de feixista? Per què els partits polítics dits tradicionals no han volgut mai afrontar el debat de la immigració i ara es queixen que se l’hagin fet seu les forces que qualifiquen d’extrema dreta? Per què quan ha esdevingut un problema continuen fent veure que no existeix i assenyalant, no els responsables de causar-lo, sinó els perjudicats? Per què no es pot dir que ha estat precisament la seva inacció el que ha engreixat la bola del racisme? Quant de mal que ha fet i que fa a la societat catalana el bonisme malentès amb què l’anomenada esquerra woke ha fet de la imposició de la dictadura de la correcció política la nova ortodòxia, en definició molt encertada del professor Joan Ramon Resina! Quant de mal que fa aquest wokisme que fluctua entre el llirisme, el postureig, la intransigència i el sectarisme, i que ha eliminat del debat públic certes qüestions amb l’amenaça d’anatematitzar qui gosi plantejar-les!

"Tenim 50 milions de musulmans a Europa, hi ha indicis que Al·là concedirà la victòria a l'islam a Europa, sense espases, sense armes, sense conquesta, el convertirà en un continent musulmà d'aquí a unes dècades", va pronosticar el desaparegut líder libi Moammar al-Gaddafi el 2006, segons recollia l’escriptor nord-americà Selwyn Duke el gener del 2017 al portal Observer.com. Com ell, altres dirigents àrabs no s’han estat de repetir-ho també públicament. I si això passa —de fet, s’hi està anant—, serà per culpa dels europeus, i dels catalans, en el cas concret de Catalunya, que han dimitit les seves funcions. La política migratòria d’Europa ha estat un fracàs. I bàsicament ho ha estat i ho és perquè no n’hi ha hagut. D’aquí plora la criatura, perquè la imatge cada cop més sovintejada de dones amb tota mena de vels i fins i tot amb nicabs pels carrers de pobles i ciutats de Catalunya i de nenes banyant-se amb burkini a les piscines públiques no té res a veure amb els valors de la cultura occidental, d’arrel grecoromana i judeocristiana i de base democràtica. I cal posar-hi fre abans que no sigui massa tard —França acaba de prohibir la túnica islàmica, l’abaia, a les escoles—, si no és que en realitat ja ho és.

Una de les últimes gotes que ha fet vessar el vas de la paciència amb tanta intolerància és la campanya orquestrada contra l’escriptora Najat El Hachmi després de ser escollida pregonera de les festes de la Mercè de Barcelona d’enguany. Ara resulta que qui discrepa no té dret a existir, que és de fet com funciona el món musulmà, però en teoria no l’occidental. No els agrada perquè defensa i argumenta per què el vel és una eina de subjugació de la dona, de dominació patriarcal, i en cap cas d’alliberament, com volen fer creure alguns. Per què maten les dones a l’Afganistan? Per posar-se el mocador o per treure-se’l? Doncs ja està tot dit.