Les declaracions del Govern espanyol al final del Consell de Ministres ressaltant que, sigui quin sigui el resultat de les eleccions del 27-S, no es mourà de les seves posicions, que aplicarà la llei amb totes les seves conseqüències davant de qualsevol iniciativa del nou Parlament que vulneri el marc constitucional i que no obrirà, en cap cas, ni tan sols el caducat sistema de finançament autonòmic per donar a Catalunya un tractament singular, donen una idea de tot el que hi ha en joc en els comicis autonòmics. I remarquen, es vulgui o no, també, el caràcter plebiscitari de les eleccions. L'equip ministerial de Mariano Rajoy s'avança al resultat de les eleccions i a la més que previsible victòria de les forces independentistes i tanca la porta a qualsevol negociació política que culmini amb una consulta acordada.

La resposta, si n'hi ha, no vindrà, per tant, de Madrid, sinó que l'haurà de posar sobre la taula la comunitat internacional i d'una manera molt especial Europa, tant si és Brussel·les com Alemanya. Per això els analistes internacionals i els mitjans de comunicació estrangers han insistit en la necessitat que els resultats de diumenge siguin nítids i clars si els independentistes volen prosseguir el camí iniciat. En definitiva, que el que fins ara han estat manifestacions de força al carrer tinguin la seva correspondència a les urnes. És evident que més del 50% dels vots, que les enquestes no donen, propulsaria l'espai sobiranista i obligaria, es vulgui reconèixer o no, a negociar a Madrid. El segon escenari que s'entén a Europa és el triomf inapel·lable de la llista guanyadora, en aquest cas, Junts pel Sí. És poc discutible que una majoria absoluta, que les últimes enquestes tampoc no donen, també forçaria una negociació amb Brussel·les. Pot tenir algun efecte entre els indecisos la demostració de força de la candidatura que encapçala Romeva en el tancament de campanya de l'Avinguda de Maria Cristina? És un seriós interrogant que no s'aclarirà fins diumenge a la nit i potser l'última carta de JxSí abans que la pròxima legislatura i el full de ruta quedin, en part, en mans dels diputats de la CUP.