Aquestes darreres setmanes de març, he tingut l’oportunitat i l’honor de participar en una de les candidatures que s’han presentat a les eleccions del Futbol Club Barcelona. Concretament, la que liderava el president Laporta, "Defensem el Barça". Ha sigut una gran experiència i hem obtingut un gran resultat. Aquests dies he vist alguns articles en què els seus autors fan interpretacions sobre què significa una victòria que va ser de 70 a 30. Jo no hi entraré per obvi, vosaltres mateixos.

Si escric sobre les eleccions del Barça és perquè es va produir una situació que em va sobtar molt; per a mi, preocupant. Com que va ser molt generalitzada, escric sense ànim de crítica a ningú concret, però amb la voluntat de fer notar l’error. Abans d’entrar en matèria, vull subratllar que el resultat de Joan Laporta en aquests comicis és el segon millor resultat, en vots i en percentatge, en unes eleccions del Futbol Club Barcelona de l’etapa democràtica del club, des del 1978. Núñez, l’any 1997, va fer un 76,3%; Rossell va treure 35.021 vots el 2010. Laporta ha tret 32.934 suports —segon màxim de vots— i un 68,18% —segon percentatge més alt. El seu rival, tot i només ser dos candidats, ha perdut més de 2.000 vots. També vull subratllar que el mèrit de tot és de Laporta. Del que ha fet amb la seva junta directiva per salvar el club i de com funciona com a candidat. L’ha acompanyat un gran equip, però ell és un candidat potentíssim i molt professional.

Dir “hi ha partit” va ser un element de desinformació total

Doncs bé, ara que tenim clara la foto final: 70 a 30 i segon millor resultat de la història democràtica del club en vots i percentatge, encara crida més l’atenció el mantra repetit cada dia de la campanya per part de molts: “Hi ha partit”. Hi havia un partit democràtic a jugar, això és evident. La democràcia interna i la participació dels socis és un dels elements diferencials del Barça que cal mantenir. Però el “hi ha partit” no es referia a això: insinuava un resultat ajustat. Per a l’equip de campanya de “Defensem el Barça” això era molt sorprenent, ja que des del principi les nostres enquestes s’assemblaven molt al resultat que ha sortit al final. El repte era mobilitzar i no fallar, però allò que es diu partit…

Dir “hi ha partit” va ser un element de desinformació total. Que ho digui una candidatura em sembla perfecte, però que s’hagi donat per bo en la majoria d’informacions i tertúlies que tractaven del procés electoral del Barça és un problema. Se m’acudeixen tres motius que hi podrien donar una explicació. Primer, que els mitjans i periodistes prenen part a favor o en contra de les candidatures. Estic segur que no és el cas. Per mi, seria interessant que ho fessin: més transparència. Segon, creure que generar sensació d’emoció generaria més consum d’informació; és a dir, més audiència. Estic segur que tampoc és el cas. Mentir per augmentar audiència seria un error. Es poden fer moltes coses per generar interès electoral. Tercer, que ningú no ho sabia. Que ningú havia encarregat una enquesta i que d’un rumor se’n va fer categoria. Era tan fàcil com preguntar a les candidatures, o fer una enquesta. O no fer-ne, però no dir res si no es té la informació correcta.

S’ha donat per bo el “hi ha partit” però no n’hi havia. N’hi ha hagut més, de mantres, però ja no ve al cas. Són més opinables i la idea no és confrontar per una campanya que ja ha acabat. Les enquestes eren clares i palesen un error. Escriure sobre el Barça et posa en una situació molt més hostil que quan escrius sobre política, que tampoc és el paradís. Però considero que una reflexió sobre el que ha passat serà bona per a tothom. No assumir els fets va portar el Madrid a dir que el seu femení estava al nivell del Barça. Fins ahir, que no va haver-hi partit.