Ara que la pandèmia de la covid-19 s'està donant per finalitzada a molts països del món, com per exemple acaba d'anunciar l'Administració nord-americana, comencem a escoltar discursos sorprenents. Com el del primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, que en una conferència a la Universitat d'Ottawa, va tenir el desvergonyiment de dir que al seu país no s'havia obligat ningú a vacunar-se contra la covid. És més, va dir que comprenia perfectament qui, com a decisió individual, preferís no fer-ho. Fins i tot va arribar a reconèixer que les inoculacions podrien causar efectes greus. També va repetir el mantra de les vides salvades per aquests productes, sí. Això últim no sorprèn, ja que forma part del repetit eslògan que, sense estar fonamentat en estudis científics, sinó en estadístiques matemàtiques i especulacions, és dit una vegada i una altra pels qui, de manera evident, tenen interès que aquesta idea quedi en el col·lectiu.
Afirmava el mencionat com si no s'hagués perseguit la ciutadania resident en el Canadà, limitant els drets i llibertats dels no-vacunats. Mentre aquest mateix Trudeau donava discursos carregats d'odi contra ells. Com si no s'hagués amenaçat de bloquejar comptes bancaris, s'hagués acomiadat de la feina i es forcés la inoculació per poder participar de la vida comunitària i social. D'això el senyor Trudeau sembla no recordar res.
Aquesta setmana també apareixia Anthony Fauci, que durant la pandèmia estava al capdavant de la presa de decisions des de l'Administració nord-americana, entrevistat per The New York Times. Un altre que canvia el discurs i apareix ara dient que ell mai no va forçar a prendre mesures ningú, que només les recomanava. I diu també, per sota el nas, que moltes de les mesures que es van implementar, no van resultar eficaces. Més aviat, el contrari. Ara, segons Fauci, cal obrir la ment i assumir les possibles teories sobre l'origen de la covid-19. Ell, qui ha estat assenyalat com a intercessor a l'ombra de la censura i persecució d'experts científics que des del principi van plantejar la possibilitat de la fuga de laboratori. Ell, que suposadament ha estat pressionant per tot arreu perquè el discurs crític contra les mesures sense base científica, i els qui exigien debat davant dels dubtes més que raonables, fos censurat i titllat de "conspirador" i "desinformació".
També hem vist Fernando Simón, el nostre Fauci, dient que aviat es deixaran de portar mascaretes en centres sanitaris com residències de majors, hospitals i farmàcies. No se sap gaire bé basant-se en quin criteri es prendrà la decisió, però serà aviat. Madrid i Catalunya ja ho han exigit al Govern. I és que està a hores d'ara més que demostrat que les mascaretes no han aportat cap benefici i, de fet, ja s'apunta que si han aconseguit fer alguna cosa, ha pogut fins i tot ser perjudicial. Hi ha estudis que ens parlen ja del MIES, que és una síndrome que es desenvolupa per l'ús excessiu de les mascaretes, i que s'ha pogut fins i tot confondre amb l'anomenat "covid prolongat" o "long covid". Durant la seva intervenció pública, Simón ha reconegut que les mascaretes no serveixen per evitar contagis. Però, després de dir això, assenyala que ara seran les persones infectades les que hauran de prendre la decisió personal de posar-se mascaretes per evitar encomanar altres persones. Tornem una altra vegada als discursos totalment contradictoris.
Fa la sensació que s'està reescrivint la història. Que ara sembla que ningú no va fer, ningú no va dir i ningú no va cometre els errors més greus que mai s'han comès. Mentre tot això succeeix, a nivell europeu s'està preparant ja una legislació nova en matèria de medicaments. Una nova normativa que s'ha preparat durant els últims tres anys. I que ha estat aturada, una vegada i una altra, per l'enorme influència de la indústria farmacèutica.
Se suposa que es vol regular la normativa per crear un mercat únic de medicaments a la UE, que permeti l'accés a productes bàsics a cost equilibrat. Però també es regularan procediments d'autorització més ràpids per part de l'EMA, per permetre la competitivitat de les indústries farmacèutiques a Europa en comparació amb altres regulacions internacionals. Ara que s'han comès una sèrie d'abusos incalculables, pel que fa al procés de creació, venda i distribució de vacunes contra la covid-19, han vist que tenen marge per continuar colant-nos gols als ciutadans "pagaimpostoss" que aguantem tot.
A mesura que la realitat es fa ja, incontestable, es pretén girar full i escapolir-se. Com si res no hagués passat. Com si no es poguessin prendre mesures contra els qui van prendre decisions absolutament contràries a la ciència i a la vida. I el més greu de tot, és la capacitat d'empassar i suportar de la societat totalment anul·lada.
Sembla ser igual l'informe elaborat pel Tribunal de Comptes de la UE, on denuncia la negociació sense transparència dels contractes amb les principals companyies; on exigeix a la presidenta de la Comissió que mostri les converses mantingudes amb Bourla, CEO de Pfizer sobre la venda milionària de dosis; on s'exigeixen explicacions importants sobre decisions que van vulnerar normes i processos de la Unió. Sembla també que la Comissió de control sobre les mesures contra la covid-19 celebrada al Parlament Europeu es passarà per alt. Com les que s'han anat desenvolupant en diferents Estats, en els seus Congressos, que no tindran cap conseqüència malgrat la gravetat del que en elles s'ha denunciat.
Què passa perquè ningú no sembli veure la gravetat del que estem vivint? Ens han estat mentint amb les dades suposadament oficials, ens han estat explicant una bola darrere d'una altra, tapant una mentida amb l'altra, i posant en risc la salut i fins i tot la vida de les persones. I aquí no passa res. I les víctimes de tot això, soles, anul·lades i absolutament menyspreades. I n'existeixen. Moltíssimes. Però també per a això caldria voler saber quantes són, i establir mecanismes per ajudar-les. Però tampoc.
El ministre de sanitat alemany va reconèixer recentment que s'haurien d'obrir mecanismes específics d'anàlisi, acompanyament i compensació per a les persones afectades per les anomenades vacunes contra la covid-19. I va reconèixer, també, haver fet afirmacions en el passat que no eren certes amb relació als beneficis i seguretat de les inoculacions.
El que ha succeït durant la pandèmia no té precedents pel que fa a desinformació, engany, i falta d'ètica. La manipulació de l'opinió pública, la persecució als qui hem informat del que succeïa, i la destrossa dels drets i llibertats és inacceptable.
A mesura que la realitat es fa ja, incontestable, es pretén girar full i escapolir-se. Com si res no hagués passat. Com si no es poguessin prendre mesures contra els qui van prendre decisions absolutament contràries a la ciència i a la vida. I el més greu de tot, és la capacitat d'empassar i suportar de la societat totalment anul·lada.
El tracte als nostres majors hauria de ser prou per unir la societat per complet i omplir els carrers i els jutjats de denúncies. Com el tracte als nostres petits. Com la col·laboració còmplice dels mitjans de comunicació. I dels presumptes experts, omplerts de conflictes d'interessos. És molt possible que hi hagi qui prefereixi no saber el que ha succeït. Fins i tot, qui estigui patint possibles efectes adversos i no vulgui ni plantejar-se que puguin deure's a la inoculació, ja que això suposaria haver de reconèixer que l'han enganyat. Ningú no és més llest ni més ximple davant una situació com la que hem viscut.
Potencialment, la gran majoria som víctimes d'una maquinació que s'ha organitzat des de fa temps i des de llocs de poder que no som capaços d'imaginar. Haver cregut en la versió oficial ha portat molta gent a fer passos dels quals ara se'n penedeix. I com els fa l'efecte que la decisió va ser seva, callen.
Per això precisament surten ara a la palestra Trudeau o Fauci: perquè vostè senti que si ha pogut tenir una miocarditis, un ictus, una mort sobtada d'un familiar, problemes en la seva menstruació, un turbocàncer, després d'inocular-se, la responsabilitat és seva. Ara ja no diuen allò de "sanes i eficaces". Ja no.
Precisament aquests dies també s'alertava que un gran percentatge de la població està deixant de vacunar-se, a causa de la desconfiança generada després de la pandèmia. I el més divertit és que pretenen culpar-nos als que no ens hem vacunat d'aquest fet. Com si no fos ja prou escandalós tot el succeït, per molt que ho hagin ocultat i canviïn contínuament de discurs per protegir les farmacèutiques.
Sobre la valoració, basada en dades oficials, li recomano veure aquesta conferència, que també s'ha publicat aquesta setmana, del Doctor en Medicina i Farmàcia, Juan Erviti. I tregui vostè les seves pròpies conclusions. Aquesta és, sens dubte, la informació que tothom es mereix saber.
Costa treball pensar el perquè i per a què tanta mentida, tanta persecució i tants tripijocs. Sobre això, també li recomano escoltar el filòsof Jordi Pigem, amb qui he tingut el plaer de parlar aquesta setmana. La nostra conversa pot veure-la aquí.
No girarem full. Perquè aquí hi ha molt a explicar i moltes responsabilitats per exigir.