Aquesta és la definició oficial de l’agència: “Europol, amb seu a la Haia, té la missió d’assistir als estats membres en la prevenció i la lluita contra tota forma greu i organitzada de delinqüència, ciberdelinqüència i terrorisme a escala internacional”. Per aquest motiu, centren la seva activitat en la lluita contra el terrorisme, el tràfic de drogues, el blanqueig de capitals, la falsificació d’euros i el tràfic d’éssers humans. Els seus informes anuals són una radiografia dels punts calents d’aquesta mena d’activitats criminals i, en principi, han d’ajudar els estats a coordinar esforços per lluitar-hi en contra. El d’enguany es titula, “Informe de la situació i tendències del terrorisme de la Unió Europea 2023” i en ell, en l’apartat “Espanya”, hi apareixen dues alertes: l’independentisme basc i l’independentisme català.

Els motius d’aquesta intrigant inclusió són igualment intrigants: “a Espanya els independentistes bascos i catalans són els més actius i violents en l’escena separatista espanyola. Els seus relats combinen el separatisme amb visions d’extrema esquerra, que se centren en missatges en contra de l’estat espanyol i les seves institucions, però també altres temes com el capitalisme”. L’informe planteja l’alerta de manera difusa i no posa cap exemple, no anomena cap opció, ni grup, ni partit, ni entitat concreta, no planteja casos concrets, però situa l’independentisme català i basc sota la diana de la preocupació terrorista. Només hi ha una referència: la detenció d’una antiga membre d’ETA per uns fets de fa 36 anys. No cal dir que, en el mateix informe, no existeix ni una sola dada, ni preocupació sobre els nombrosos grups ultres, alguns d’ells nazis, que existeixen a Espanya, ni tampoc s’esmenta el creixement global de l’extrema dreta.

Davant d’aital barbaritat, i a preguntes de l’eurodiputada Diana Riba, la resposta de Jean-Philippe Lecouffe, el director executiu de la policia europea, ha estat concisa: “són els estats membres els que notifiquen les dades. I, en aquest cas, la informació l’ha aportat Espanya”. És a dir, Espanya ha “colat” l’independentisme català en un llistat de terrorisme europeu, i ha creat, així, el marc per criminalitzar-lo. De fet, res que no hagi intentat una vegada i una altra, com ara mateix estem veient amb la instrucció contra els dotze membres dels CDR de l’operació Judes. Però mai no havia arribat a la barbaritat d’incloure el moviment independentista català en un llistat europeu de terrorisme.

És així com, sense tenir-hi ni art ni part, l’independentisme català, que mobilitza milions de persones, ha quedat marcat a Europa com un moviment potencialment violent, necessitat d’estar sota la diana, i desnaturalitzat de la seva condició política, convertit en un mer instrument delictiu. És una jugada perversa, maliciosa i fal·laç, però que gaudeix d’una impunitat absoluta, perquè Europa se'n renta les mans. “És Espanya qui dona les dades”, diuen, i, dit i fet, els catalans dins del llistat terrorista... S’imaginen si el govern britànic arriba a posar l’independentisme escocès en un informe internacional de terrorisme? No, però allò que és impensable a qualsevol país democràtic mínimament decent, és sempre possible a Espanya.

L'independentisme català ha quedat marcat a Europa com un moviment potencialment violent, necessitat d’estar sota la diana, i desnaturalitzat de la seva condició política, convertit en un mer instrument delictiu. És una jugada perversa, maliciosa i fal·laç, però que gaudeix d’una impunitat absoluta, perquè Europa se'n renta les mans

En aquest punt, la qüestió clau és recordar qui és el responsable d’haver enviat aquesta informació falsària a l’Europol i, ai las, no es tracta de la dreta cavernària, ni del voxisme ferotge, sinó del ministeri d’Interior del govern espanyol més progressista de la història. Dit clar i català: el ministre Grande-Marlaska i, per elevació, el senyor Pedro Sánchez. És a dir, el culpable de criminalitzar un moviment pacífic i democràtic, deslligant-lo de la seva naturalesa política, i arraconant-lo en la categoria delictiva/terrorista, és el gran amic socialista, el que ara ens demana el vot per salvar Espanya del “fatxerio”. D’aquesta manera tan grollera, el PSOE fa seva la intenció que bategava en les lleis franquistes de “vagos y maleantes”, que convertien en delinqüents tots els dissidents polítics. És la creació d’un marc mental criminalitzador que segrega l’independentisme de la normalitat democràtica, i el relega a la categoria policial. Un marc mental que ja es va consolidar amb la judicialització del procés català, la creació d’una gran causa catalana i la retòrica política que la va seguir. Però l’informe de l’Europol és una passa endavant molt greu, perquè obertament situa l’independentisme en un potencial terrorista. Ho fa sense necessitar ni una sola dada que ho avali i..., ho fa un govern socialista que s’ha servit d’un partit independentista per governar.

Realment no podem ser més rucs. O no poden ser més rucs aquells que han eixamplat bases que eren fum, i s’han deixat enredar de la manera més barroera sense entendre que, respecte a Catalunya, no existeix l’eix ideològic, sinó l’eix nacional. No hi ha amics progres espanyols, sinó espanyols que deixen de ser progres quan es tracta d’Espanya. Progres espanyols que quan volen el poder, són els “espanyolets bons”, amics del diàleg, però quan el tenen, usen totes les eines per reprimir-nos, fins i tot mentir a una agència policial europea per criminalitzar un moviment pacífic. Al final caldrà reconèixer que els de la dreta espanyola són més honestos: ens diuen que ens volen fotre, i no ens menteixen a la cara. Els altres ens foten igual, però ho fan amb una palmadeta a l’espatlla. Com diu el mestre, que els bombin a tots.