No es pot governar així

"Jo tinc dues maneres diferents de ser: és la millor protecció contra l'error."
Stendhal

Si la negativa de Junts a convalidar avui els decrets llei aconsegueix que la diversitat de les matèries regulades i la gravetat que representen tornin al debat parlamentari del qual no haurien d'haver sortit, hi haurà molts i variats sectors de la societat que hauran d'agrair-los-hi. No es pot governar sostraient al Congrés la capacitat de debatre i d'esmenar els temes de gran rellevància, i això exactament és el que pretenen fer aquests decrets llei que es plantegen davant de l'opinió pública com una espècie de partit de futbol en el qual has d'anar amb el teu equip tant sí com no, perquè el teu equip sempre té la raó, i els que no l'hi volen donar són uns entorpidors que busquen cridar l'atenció. Pactar una legislatura no pot significar limitar-se a prémer el botó en tot el que el govern disposi.

És escandalós veure la manca d'anàlisi que hi ha als fòrums madrilenys del contingut prolix i molt rellevant de les noves lleis —perquè són decrets, però són lleis— per convertir-los en una qüestió d'aquiescència al govern espanyol. I, per descomptat, considerar una sortida de test la negativa dels obstinats de Junts que només volen "cridar l'atenció" o "distingir-se d'ERC", segons no es priva de repetir la vice Montero. Va més enllà la dona forta del govern i, veient la palla en els catalans, tot i que no la biga en els seus, demana a Junts "deixar de pensar en elements tacticistes i partidistes i pensar en l'interès general". Ves. Expliqueu-me com es pot cridar a comprometre unes reformes amb la UE —vagues i dependents d'unes lleis orgàniques encara per elaborar— i deixar que decaiguin en convocar eleccions anticipades, perquè t'interessa, i després incloure totes les promeses en un decret llei que ho barreja tot per exigir que es voti en bloc "per interès general". Aquesta és exactament la situació. No hi va haver gaire transparència en els compromisos per rebre els fons de recuperació ni hi va haver debat social ni polític, les referències a la reforma de la Justícia al document són tan genèriques que tant valdria l'articulat que s'ha publicat al BOE com un altre de negociat amb els socis de legislatura o legislat per l'oposició. Només per això ja val la pena exigir la tramitació parlamentària i demanar que aquesta es faci de manera separada —justícia, règim local, funció pública, mecenatge i reforma de la llei de societats—; és el més assenyat que es pot fer.

Així no es pot ni s'ha de governar i no li convé a ningú que els designis del Parlament es converteixin en els d'un partit i el vot submís de la resta

Sobre la qüestió de la inclusió de l'article 43 bis en el decret dels quatre volums i els 179 articles, insisteix el ministre Bolaños que és un "malentès" i que tot el que recull aquesta reforma de la llei d'enjudiciament civil ja està marcat per la legislació europea i la mateixa jurisprudència espanyola, per la qual cosa la inclusió en la legislació a través d'aquest macro decret llei macedònia no tindria gens d'importància ni canviaria res respecte a l'aplicació de llei d'amnistia. Em pregunta molt seriós un vocal del CGPJ: i llavors per què l'inclouen?, és a dir, si ja s'està fent, si no canvia res, si no hi ha cap obligació de traslladar-lo a la llei nacional perquè ja s'actua així, per què enfangar-se amb Junts i negar-se a retirar-lo? Potser la resposta està en els matisos, o sigui, que sí que es suspèn el procediment, però que aquest nou article va més enllà i consagra coses una mica diferents.

Alguns juristes gens sospitosos d'independentistes ho consideren "insòlit", sobretot pel moment en què s'introdueix —quan és evident el debat sobre la presentació de prejudicials per frenar els efectes de l'amnistia— repeteixo, sense veritable necessitat, i segon, perquè sí que introdueix canvis. Les recomanacions del TGUE recullen que la decisió de presentar una qüestió prejudicial "s'ha d'adoptar en una fase del procediment nacional en què l'òrgan remitent estigui en condicions de determinar amb prou precisió el contingut jurídic i fàctic de l'assumpte principal i de les qüestions jurídiques que vol plantejar" (DOUE de 8 de novembre de 2019 C.380/1) mentre que la norma introduïda mitjançant el decret afirma que la prejudicial "pot plantejar-se en qualsevol moment del procediment". I això sí que canvia les coses, o pot canviar-les, perquè significa que magistrats amb procediments incipients o encara no gaire avançats relacionats amb el procés —estic pensant en algun de concret— podrien presentar també les seves prejudicials immediatament a l'empara d'aquest nou article.

Així que no, ni els comuns ni ERC no tenen raó quan afirmen que l'actitud dels juntaires són "excuses" per deixar penjat Sánchez. Sens dubte, els decrets llei no són senzillament "decrets necessaris sobre els quals no s'hauria de fer gesticulació" com afirma el Govern. Ni tan sols Ortuzar ha volgut deixar passar l'oportunitat de deixar clar que s'empassarà el xarop perquè els interessos del PNB així ho reclamen —eleccions a la vista i necessitat segura de pactes— però té clar que els decrets són "un poti-poti" en els quals s'inclouen "des de coses que són bones, a altres de discutibles o directament contràries als interessos dels altres partits". No cal que ens expliquin més, ni ells ni Bildu, ja que en privat s'alegren que Junts els pari sense que ells hagin d'enemistar-se precisament ara amb els socialistes. Quan el jetzale insta Sánchez "a tornar al camí de la normalitat" a l'hora de legislar, no deixa marge al dubte respecte de l'anormalitat que suposa imposar lleis importants i ben variades, destinades a ser orgàniques, com una caixa o faixa per decret als qui s'han compromès a donar-los suport.

En darrer terme, hi ha les trucades d'últim recurs al PP per intentar que la seva abstenció permeti salvar el vot negatiu de Junts. Després de portar setmanes situant-los al costat de Vox en l'ofensiva d'ultradreta i estigmatitzant-los per no condemnar la pinyata contra el líder del PSOE i titllant-los de dreta pràcticament no democràtica, no deixa de ser curiós que intentin recórrer-hi. Massa necessitat no sempre és massa virtut. Així no es pot ni s'ha de governar i no li convé a ningú que els designis del Parlament es converteixin en els d'un partit i el vot submís de la resta, aglutinats per la por al PP amb Vox, aquest mateix PP al qual quan creix la tempesta se li demanen motlles. Al final, Junts serà el partit decisiu per portar temes tan rellevants a un tràmit parlamentari com la democràcia mana.