L'epidemiòleg Mendioroz, director de la Unitat de Seguiment de la Covid-19 a Catalunya, apuntava al fet del possible confinament en uns 15 dies. Es referia a l'àrea de Barcelona. Però molt em temo que, dia amunt o dia avall, més tard o més d'hora, ens haurem de tornar a tancar.
Sembla mentida, però després dels mesos que hem passat, de la incertesa, de saber com sabem que hi ha hagut milers de persones mortes i d'altres tantes que tindran seqüeles a causa del nou coronavirus, tornem a caure en els mateixos errors.
Ja es deia a l'inici d'aquesta pandèmia: el problema, el veritable escull, es produïa per la saturació als hospitals de persones que necessitaven una atenció urgent i de la qual no podien disposar. Aquesta va ser la catàstrofe: haver de gestionar una situació de crisi sense els recursos necessaris. No era tant pel virus per si mateix sinó per la falta de preparació que teníem per cuidar d'aquells que ho necessitaven.
El virus continua present. Les vacunes estan en procés però de moment no hi ha res que el freni o que l'elimini. De fet, ja sabem que es propaga per l'aire, i a més que pot ocasionar efectes al llarg del temps: des de problemes a la pell a problemes respiratoris, o del sistema nerviós. També sabem que els limfòcits T generen defenses que poden durar anys en el nostre organisme. No tot havia de ser dolent. Però el cert és que l'estiu fa que ens relaxem, i afegit a l'enorme quantitat de persones asimptomàtiques que en poden estar encomanant d'altres sense saber-ho, tenim l'equació perfecta perquè, com assenyala Mendioroz, ens hàgim de tornar a confinar.
Aquesta vegada, almenys, mentalment ja estem preparats. Sabem en què consisteix passar els dies a casa, sabem com podem gestionar millor allò que no vam fer del tot bé la primera vegada.
D'això va, en part, la gestió d'aquest virus: de consciència col·lectiva, d'empatia i de saber que si tu fas tot el possible per protegir els altres, tots estarem més segurs
I molts pensàvem que tot això ens serviria per aprendre. Per analitzar-nos, per créixer. El cert és que veient ara la quantitat d'irresponsabilitats que es produeixen, no està tan clar que n'hàgim après. Però no ens aniria malament haver pres nota d'algunes coses: de cuidar de la nostra gent gran, trucar-los cada dia si ens tornen a aïllar; ajudar els nostres veïns, preocupar-nos per saber com estan, si necessiten alguna cosa; ser molt prudents a l'hora de fer qualsevol pla que comporti el més mínim risc; saber que hi haurà aliments per a tothom i que no és necessari repetir aquelles imatges indecents dels supermercats arrasats sense sentit. Espero que hàgim après també a no ser policies de balcó, a no ficar-nos on no ens demanen i a no criticar els altres per qualsevol cosa: espero, sincerament, que no es repeteixin aquestes imatges lamentables de persones insultant i criticant els qui havien de sortir al carrer per necessitat. Espero que no sigui necessari sortir amb un llaç blau al braç per indicar que ser al carrer en un moment donat és per salut, del tipus que sigui, però necessari.
M'agradaria, si ens tornen a confinar, que aprenguem a respectar-nos. Una cosa que no fèiem abans de la pandèmia i que, pel que es veu, ara tampoc. Perquè en definitiva d'això va, en part, la gestió d'aquest virus: de consciència col·lectiva, d'empatia i de saber que si tu fas tot el possible per protegir els altres, tots estarem més segurs.
És una pena que hagin d'obligar-nos a fer les coses. És trist haver de reconèixer que ni tan sols per salvar la nostra salut i la dels altres, no han d'imposar una coacció mitjançant multes i sancions. I ni tan sols així no es pot garantir que la gent deixi de fer botellón, festes, i provar de trampejar. Ni en aquestes circumstàncies n'aprenem, i si no ho fem en una cosa tan bàsica, és fàcil comprendre com continuem vivint de la manera en què ho fem, com suportem els abusos que suportem i, en definitiva, com deixem que facin per nosaltres en lloc d'actuar per responsabilitat pròpia. Tenim una oportunitat excepcional per aprendre'n, prendre l'hàbit i aplicar-lo al què vindrà, que no serà únicament una qüestió sanitària.