"El camí del deure es troba davant del sender de l'egoisme."
Niceto Alcalá Zamora
El govern central no ha negociat gaire cosa del pla d'estalvi energètic, perquè, en realitat, no tenia marge per negociar gaire cosa. No hi ha altre remei que fer el que es demana i és el que faran, més que la Península, la resta dels països de la Unió.
El debat estèril avorreix. El populisme sense raó d'Ayuso, la incomoditat d'altres governs. N'hi ha prou amb llegir per saber que no hi ha altre remei. N'hi ha prou amb llegir per adonar-se que ni tan sols hi havia temps per reunir-se una vegada rere l'altra i discutir i fer-se insubmisos de les normes d'estalvi. No serveix, perquè està tot escrit per la Unió Europea. El marge de maniobra és poc tirant a nul i mireu que el govern espanyol ha aconseguit rebaixar la taxa d'estalvi a la meitat (un 7%), encara que això també va ser ridiculitzat per la dreta. Hauríem d'haver sentit els crits si haguéssim hagut d'aplicar un 15% com la resta de països!
El dia 5 d'agost es va publicar el Reglament 2022/1369, on posa negre sobre blanc tot el que no queda cap altre remei que fer per estalviar amb plans "voluntaris", llegiu voluntaris/forçosos, que han d'entrar en vigor immediatament per aconseguir aquesta reducció "entre l'1 d'agost i el 31 de març", així que les dates i les presses no són gratuïtes ni, com diu el PP, es deuen "a la necessitat de Sánchez d'anar-se'n de vacances a La Mareta". Tanta mentida i tanta temeritat fan basarda.
La UE té clar que Rússia farà servir "el gas com a arma" i que "existeix un risc important que cessi de manera sobtada i unilateral el flux de gas rus". Quan? Pot ser en qualsevol moment. Quan a Putin li roti. "Els estats membres han d'adoptar mesures per reduir la demanda abans de l'hivern". Les dates i la quantitat estan, doncs, taxades. Aquesta reducció té com a objectiu augmentar l'emmagatzemament i possibilitar "fer front a les onades de fred de febrer i març del 2023 i mantenir els nivells adequats per a l'hivern del 2023-2024", amb un esforç de reducció "que ha de ser el mateix per a tots els països".
Aquesta és la part voluntària, perquè el que la UE prepara és un instrument de reducció obligatòria que ha d'estar operatiu aquesta mateixa tardor. Així que si no aconseguim la reducció, vindran les restriccions obligatòries. Les reduccions que cada estat aconsegueixi en aquest tram voluntari li seran descomptades si arriba el racionament obligatori. Val més que fem els deures ara. Tot aquest esforç i aquestes instruccions no són gratuïtes, sinó que es basen en la doctrina del TJUE que considera la "solidaritat energètica" un dels principis fonamentals del dret de la Unió. Així que si volem TJUE per a unes coses, el volem per a totes.
Putin està esperant a veure com ens tremolen les cametes per haver d'abaixar dos graus l'aire condicionat i hi ha partits que li estan donant la raó a cada instant
Com s'ha de formular aquest estalvi? Home, com cadascú vulgui, però fins a cert punt, perquè les decisions s'han de prendre tenint en compte el document de 20 de juliol anomenat Estalviar per a un hivern segur. Aquest document deixa clar que la reducció no ha d'afectar els usuaris protegits (cases, centres socials, hospitals, escoles...), als quals només se suggerirà un esforç voluntari d'estalvi energètic. El pla dels governs ha de tenir com a objectiu la indústria, mirant de no tocar les indústries estratègiques, almenys de moment. Així que prendre mesures que afectin el comerç, grans hotels o grans cadenes comercials i comerç minorista és gairebé l'única opció. No obstant això, a França s'ha demanat ja a les indústries que facin un estudi de les conseqüències que tindrien talls de dues hores diàries de gas. Aquests informes han de ser remesos als prefectes per centralitzar les dades i poder prendre decisions si arriba el moment de les interrupcions. Aquest document suggereix també modificar la calefacció i la refrigeració de grans edificis i de les il·luminacions no estrictament necessàries.
Tenia gaire marge el govern espanyol per negociar amb les comunitats el que s'havia de fer? La veritat és que no, perquè la disjuntiva existeix. El mandat és fer ara això i si la situació es complica, els talls de subministrament a la indústria de cada país. El racionament que es farà de forma solidària.
Llegir els documents europeus fa ridículs els crits a favor de la llibertat dels aparadors de les grans zones urbanes per encendre's quan vulguin. O els referèndums duts a terme al gremi de l'hostaleria, que sembla que ha esdevingut en alguns llocs un parlament en si mateix. La mateixa inquietud per la falta de glaçons resulta del tot absurda. Si arriben els talls de gas i d'energia a les indústries, ja veuran quants glaçons es fabricaran.
Així que vist això, no queda altre remei. Primer cal intentar-ho amb aquestes mesures i si, com diu el PP, no serveixen per a res, llavors ja ens podem anar preparant per a talls que afectaran directament la riquesa, el PIB i l'economia general. Que no és millor posar un tancament de portes i apagar els llums que tenim per presumir de gratacels?
No és cap broma tot això. La cosa pinta malament. Putin està esperant a veure com ens tremolen les cametes per haver d'abaixar dos graus l'aire condicionat i hi ha partits que li estan donant la raó a cada instant. Ell només espera a veure quan pot assestar-nos el cop definitiu tancant l'aixeta. Davant de la realitat, els deliris d'Ayuso no només fan vergonya, sinó que són molt perillosos. Al·legant així aquesta fricció en les competències, que sempre es pot arreglar, ni la Generalitat ni el govern basc no haurien de pujar a la mateixa barca, perquè el seu objectiu ha de ser en tot moment evitar que a les seves indústries se'ls racioni l'energia.
No hi ha altre remei. La realitat no varia a força d'aquesta estupidesa que han considerat relat. Això sí, fer soroll sembla que surt de franc.