Tal dia com avui de l’any 1208, fa 815 anys, a Montpeller (en aquell moment un domini independent governat per la nissaga dels Guilhems), naixia Jaume d’Aragó i de Montpeller, segon fill (primer mascle) de la parella formada per Pere I de Barcelona i II d’Aragó i Maria de Montpeller. Poc temps després, quan tan sols comptava amb dos anys (1210), el seu pare va pactar el seu matrimoni amb la filla de Simó de Montfort, el mercenari al servei de França que assetjava els estats independents d’Occitània. Pere I pretenia evitar que Montfort acabés liderant la croada contra els càtars occitans, un conflicte que havia fabricat França per aconseguir una sortida a la Mediterrània i el va lliurar al mercenari com a garantia del compliment de l’acord.

La mare de Jaume sempre es va oposar amb totes les seves forces a aquesta solució. I contra el desig de Pere I, que no tan sols havia lliurat el fill a un potencial enemic, sinó que també es pretenia divorciar d’ella per casar-se amb Maria de Jerusalem, va viatjar a Roma per demanar la intercessió del pontífex Innocenci III, el mateix que acabaria concedint la categoria de croada a la guerra expansiva francesa. Maria, però, va morir a la capital pontifícia el 21 d’abril de 1213; i tan sols uns mesos després, el 12 de setembre de 1213, moria Pere I, a mans de Simó de Montfort, a la Batalla de Muret. Jaume quedava orfe i també captiu en mans del principal enemic del Casal de Barcelona.

Un any després de Muret, el 25 d’abril de 1214, el Pontificat informava que el petit Jaume quedava sota la seva tutela, però que havia de ser educat als seus dominis paterns. El 15 d’agost de 1214, aquell nen de tan sols sis anys, entrava a la Seu Vella de Lleida, de la mà del seu tutor Aspareg de la Barca (parent de la difunta Maria i que Jaume anomenava “oncle”) i era presentat als estaments del poder catalans i aragonesos, i proclamat comte independent de Barcelona i rei d’Aragó. Jaume I seria l’únic rei de la història de la corona catalanoaragonesa (1150-1715) que, per les especials circumstàncies del moment, seria proclamat per aclamació —prescindint de la celebració de corts— i l’únic que ho seria de manera conjunta pels estaments catalans i aragonesos.

Tot seguit va passar a residir al castell dels cavallers templers de Montsó (Aragó), que serien els encarregats de la seva educació entre els sis i els nou anys. Cal destacar que, en aquella època, Montsó era una plaça catalanoparlant del regne d’Aragó, i que ho seria fins al 1652.